La construcció dels cinc annexos als hospitals per fer front a la pandèmia de COVID-19 ha instaurat una nova manera de treballar entre els tots els agents involucrats. Més enllà de les metodologies, les reunions virtuals i el canvi de mentalitat dels equips que ha imposat, els projectes han propiciat un treball més col·laboratiu, les enginyeries s’han vist obligades a plantejar-se diferents maneres de pensar els projectes per realment donar respostes a les necessitats de cada instal·lació. Els temps eren ajustats i per tant, el disseny en l’arquitectura i les instal·lacions es feien ‘’en paral·lel’’ cosa que ha fet guanyar molt protagonisme als processos preindustrialitzats.
Així ho explica Jordi Minguet, enginyer de PGI, l’enginyeria que ha tirat endavant l’annex de l’Hospital Moisès Broggi, el darrer que ha entrat en funcionament. En aquest cas, per exemple, es va dissenyar la coberta de manera que es pogués fabricar en un taller i es portés a obra ‘’testejat i provat perquè només s’hagués de connectar’’. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria arran de la jornada Innovacions aplicades a l'ampliació de cinc hospitals en 20 setmanes. Innovacions en el disseny i en l'execució, Minguet reconeix que d’aquesta manera es podia anar avançant i es reduïa el ‘’camí crític’’.
Un dels trets diferencials d’aquest projecte va ser el capçal assistencial continu. Es va fer un disseny, explica Minguet, que no s’havia fet encara mai i es va respondre així, d’una banda, a les peticions dels sanitaris que demanaven un ‘’capçal suspès’’ per poder tenir accés al malalt COVID des de totes les bandes del llit, i de l’altra, poder-lo tenir prefabricat. Al final, es va dissenyar una estructura que ho feia possible i el capçal, continu i de 40 metres de llarg’’ podia incloure tots els requeriments tècnics, és a dir, tots els gasos necessaris per atendre als malalts de coronavirus. A més a més, el treball al costat dels professionals sanitaris també els va permetre integrar totes les preses de corrent i fins i tot deixar el cablejat preparat per poder establir comunicació entre les màquines que monitoritzen el pacient i els assistencials. Alhora, es va integrar per a cada pacient una càmera de vídeo que, sense ser gravadora, replicava el senyal al control d’infermeria.
Per dissenyar aquestes UCIs, a més a més, Minguet explica que han hagut de canviar la manera de pensar ‘’els recorreguts que fan els assistencials’’ pel que fa a les pressions. Habitualment les UCIs són espais amb pressió negativa als passadissos i s’intenta que el virus no entri dins per evitar l’afectació al pacient. En aquest cas però, l’equipament s’adapta a la realitat COVID-19 i es creua una depressió a les sales perquè el virus no se’n vagi al control d’infermeria, per exemple, on el personal mèdic i d’infermeria no van protegits com a les UCIs. Així, s’extreu l’aire d’aquestes sales i, abans de llençar-lo al carrer es filtra ‘’per evitar riscos’’.
‘’Vam innovar per complir requeriments’’, diu Minguet, ja que reconeix que no havien assumit mai un projecte d’aquestes característiques. En general, creu que serà una manera de treballar que es pot implementar de cara al futur sempre que s’abordi en ampliacions o obra nova. Considera que en reformes és més ‘’complicat’’ aplicar aquest sistema.
Per Minguet, ha estat una manera de funcionar ‘’diferent’’, per la qual cosa creu que és un repte. ‘’No hi estem acostumats, diu Minguet, ja que normalment no treballen ‘’colze a colze’’ amb el contractista, sinó que només exerceixen el control. ‘’hi ha hagut molta col·laboració’’, conclou.
El modelatge BIM
Una incorporació també important en els projectes dels hospitals ha estat les solucions BIM. JG Ingenieros es van encarregar del projecte executiu i en obra de l’Hospital de Bellvitge, que es va planificar ‘’de la primera planta a coberta i d’est a oest’’. Segons ha explicat l’enginyer Xavier Llasera, amb el modelatge BIM, l’enginyeria passava a l’instal·lador per poder industrialitzar el màxim de peces possible. ‘’Tot anava marcat per l’obra’’, diu Llasera, ‘’no va ser fer un projecte sencer que després s’executes’’. Amb aquest sistema, diu Llasera, es guanyaven com a mínim sis o set mesos, els que habitualment dediquen les diferents parts a modificar els projectes per adaptar-los als seus requeriments. L’experiència amb els hospitals COVID, diu Llasera, els demostra que a partir del model BIM ‘’molt ben fet’’ no han hagut de retocar ni desfer res. ‘’instal·lat i acabat’’.
