Coincidint amb la tercera edició del seu congrés anual, Eurecat ha celebrat el seu desè aniversari on ha reunit a l'Aula Magna del Campus Nord de l'IESE destacats representants de l’ecosistema català i espanyol d’innovació: empreses, universitats, centres de recerca i administració pública. L’acte ha servit per fer balanç del camí recorregut, identificar reptes pendents i traçar les línies estratègiques per als propers anys. Sota el lema “10 anys innovant pel bé comú”, la primera sessió, moderada pel director general d’Eurecat, Xavier López, que ha posat de manifest una voluntat compartida: fer de la innovació un projecte de país, amb impacte real sobre la indústria, l’ocupació i el benestar de la ciutadania.
L'aposta d'Eurecat per un enfocament col·laboratiu ha fet possible la participació en milers de projectes amb empreses de tots els sectors i dimensions, des de start-ups fins a grans corporacions. Tot i això, López ha insistit en una idea clau, “el concepte clàssic de transferència de coneixement s’ha de superar. No és un camí unidireccional. La innovació real passa quan el coneixement es cocrea, es prototipa i s’incorpora en el dia a dia de les empreses”.
Una de les intervencions més celebrades ha estat la de Dènia Martínez, vicepresidenta del Grup Carinsa, qui ha compartit una visió pràctica sobre com la col·laboració amb Eurecat ha impulsat projectes d’alt impacte. “Hem desenvolupat més de 25 projectes junts, alguns amb ambició internacional, com Embolden, amb col·laboració tecnològica de Corea”, ha explicat Martínez. “Per nosaltres, Eurecat és el primer referent quan pensem en innovació. Ens connecta amb centres, universitats i ecosistemes globals que, per nosaltres sols, serien inaccessibles”.
Des de l’àmbit acadèmic, Joaquim Salvi, rector de la Universitat de Girona, ha destacat l'èxit del model d’interacció local mitjançant ecosistemes d’innovació temàtics on empreses i grups de recerca cooperen en espais compartits com el Parc de Recerca i Innovació, on conviuen més de 100 empreses. “La innovació s’ha de basar en la confiança i en objectius compartits. Quan sumem esforços, podem crear infraestructures i serveis que, per separat, serien inviables”, ha defensat.
Salvi també ha reclamat una reforma de les polítiques de recerca per equiparar el reconeixement de la recerca aplicada amb la recerca bàsica, i impulsar instruments com els trams de transferència o l’endowment universitari, encara molt poc desenvolupat a l’Estat espanyol.
Talent, la gran clau del futur
Un dels grans eixos del congrés ha estat la gestió del talent. Tots els ponents han coincidit en què el dèficit de talent tecnològic és un repte estructural que limita la capacitat d’innovar. “Tenim talent, però no l’aprofitem prou ni el retenim. Cal treballar des de l’escola per fomentar vocacions científiques i tecnològiques”, ha advertit Martínez.
Així mateix, s'ha destacat la necessitat de flexibilitzar la contractació i la retribució del talent investigador, trencant rigideses pròpies de la funció pública. “Si volem competir globalment, no podem fer-ho amb regles del segle XX”, ha afegit.
Un dels exemples més potents de transferència efectiva ha estat el de NEOS Surgery, presentat pel seu CEO, Lluís Chico. Aquesta empresa de medtech, nascuda dins l’ecosistema d’Eurecat, ha desenvolupat dispositius quirúrgics d’alta complexitat que avui ja es comercialitzen arreu del món.
“Sense Eurecat, NEOS no existiria. Ens van oferir laboratoris, coneixement, suport institucional i credibilitat per atraure inversió. Van actuar com una autèntica incubadora”, ha explicat Chico. El cas de NEOS demostra com la connexió entre centres tecnològics i empreses pot generar productes reals, patents i ocupació qualificada.
Una crida a l’ambició compartida
Des d’ACCIÓ, Jordi Aguasca, director d’Innovació i Transformació Tecnològica, ha llançat un missatge clar, assegurant que “tenim infraestructures, talent i projectes. Ara cal un pla estratègic de país, que prioritzi les tecnologies clau, alineï les polítiques industrials i tecnològiques, i blindi el compromís amb la innovació empresarial”.
Per la seva banda, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), ha posat el focus en una de les grans assignatures pendents: la connexió entre recerca i empresa. “Catalunya ha invertit molt en recerca, però la connexió amb l’empresa encara és feble. Si no transformem el coneixement en innovació útil, la indústria no sobreviurà” ha afirmat. A més, ha insistit en la necessitat d’un ecosistema integrat on cada actor, universitats, centres, empreses i governs, aporti el que sap fer millor.
“Fa deu anys vam creure que era possible crear un centre tecnològic de referència que fos capaç d’afrontar els grans reptes industrials i socials des d’una mirada multidisciplinària i propera a l’empresa. Avui podem dir que aquella aposta ha valgut la pena”, ha declarat López. El naixement d’Eurecat, fruit de la fusió de diversos centres, no només ha suposat una ampliació de capacitats, sinó també una nova manera d’entendre la innovació, no com un fi, sinó com un mitjà per transformar positivament el territori.
