Les instal·lacions industrials treballen a contrarellotge per disminuir les emissions mentre el cost anirà en augment, perquè els drets gratuïts disminuiran progressivament any rere any fins a arribar a l'objectiu zero el 2034. S'ha impulsat, per primera vegada, un cànon provisional de regulació de la descarbonització que s'aplicarà en alguns sectors a partir de l'1 de gener de 2026, amb un cost inicial aproximat de 70 euros per tona i que podria arribar als 150 euros per tona el 2030. Així s'ha explicat durant la tercera de les sessions del cicle "Reforma del comerç d'emissions de CO₂: Visió de les empreses afectades" organitzat per Enginyers Industrials de Catalunya. La regulació tindrà un impacte econòmic considerable.
L'objectiu de la reforma sobre el Comerç d'Emissions de CO₂, la modificació de la Directiva 2003/87/CE, és reduir significativament les emissions amb una retallada dels drets gratuïts d'emissions, el que suposarà un increment de costos i la implementació del sistema de les "Border Carbon Tax". Des del 2005 que es treballa per aquesta reducció, des del Protocol de Kyoto, l'Acord de París el 2016 i el Pacte Verd Europeu, que estableix la reducció de les emissions de GEH en un 62% a Europa per al 2030.
L'elevat cost de solucions i tecnologies alternatives a les fonts fòssils de la construcció de les plantes de captura del CO₂, els arguments sobre l'emmagatzematge del CO₂ al subsol i els possibles riscs associats representen els principals riscos i desavantatges. Així doncs, per tal de limitar unes concentracions de CO₂ en nivells adequadament baixos, una solució urgent és l'adopció de la tècnica del CCS (Carbone Capture and Storage), una mesura immediata i decisiva per gestionar el CO₂. Mentrestant, Catalunya va emetre 13,1 milions de Tn CO₂ el 2022, un 0,47% menys que el 2021 i un 38% menys respecte a les emissions del 2005.
El CO₂ s'ha d'evitar d'emetre a l'atmosfera o bé s'ha de capturar, s'ha de treure del medi ambient i, fins que no es determini què fer-ne, s'ha d'emmagatzemar i com més a prop, més competitiu. Per exemple, Noruega o Itàlia tenen capacitat d'emmagatzematge però a un cost elevat com més lluny de les fonts d'emissió. Segons afirma l'Institut Geològic i Miner d'Espanya hi ha alternatives al territori espanyol.
El CBAM (Carbon Border Adjustment Mechanism) és un sistema de taxes que pretén compensar en les futures importacions extracomunitàries el cost del CO₂ que suporten els fabricants europeus arran del règim de comerç de drets d'emissió de la UE. A més, pretén equilibrar les regles per evitar discriminació mediambiental així com promoure la descarbonització en països tercers que es posarà en pràctica a partir del 2026. En paral·lel a aquesta mesura apareix un element rupturista: l'IRA (Inflaltion Reduction Act). Els EUA protegeixen el seu mercat subvencionant a les empreses emissores de CO₂ per tal que l'emmagatzemin mentre que a Europa són les empreses emissores les que hauran de pagar el mencionat cànon. Aquesta realitat generarà un nivell de competència molt elevat i un gran impacte en alguns sectors industrials.
Durant la sessió, Armengol Grau, director-gerent de SIRUSA del sector de la incineració i valorització energètica, ha advertit de la necessitat en continuar millorant en la recollida selectiva, essencial per assegurar la circularitat i preservar, durant el temps més gran possible, el valor dels productes, components i materials dins l'economia. Pel que fa a la petjada de carboni i sobre la recollida selectiva a Catalunya ha apuntat que "estem estancats i lluny de les xifres a assolir de les directives comunitàries. Més que buscar grans tecnologies cal fer una reflexió sobre aquest funcionament". D'altra banda, Anna Casals, cap d'Innovació a Celsa del sector de l'acer, va apuntar que l'empresa "és capaç de donar vides infinites a uns recursos naturals finits". El 97% de la matèria que utilitzen prové de material reciclat i que el 100% de l'acer produït és reciclable, fet que els converteix en la cadena de subministrament circular més gran d'Europa. En els últims anys, explica, han aconseguit una reducció del 40% passant dels 309 kg de CO₂ per tona d'acer el 2015 als 255 kg de CO₂ per tona el 2022. Casals ha defensat que "les empreses que estan a Catalunya que són intensives en les emissions de CO₂ continuïn a Catalunya i no ens descarbonitzem per tancament. Volem continuar tenint l'activitat industrial a Catalunya i continuar treballant i produint acer des d'Europa de manera sostenible".
Finalment, segons Ignasi Cañagueral, director de DOW Chemical, la Indústria Química i de Refinatge a Espanya va emetre 20 milions de tones de CO 2 dels 330 milions que es van emetre a tota Espanya durant el 2021. Les 34 empreses que formen l'AEQT (Associació empresarial química de Tarragona) emeten en total 5 milions de tones de CO₂ l'any, dels quals 4 milions provenen de les empreses amb crackers i refineria "si aconseguim descarbonitzar els crakers, aconseguim descarbonitzar la petroquímica".
Sector estratègic
La sessió s'ha celebrat a la Demarcació de Tarragona d'Enginyers Industrials de Catalunya. Fernando Torres, president de la Demarcació de Tarragona, va inaugurar la jornada, acompanyat de Jeroni Farnós, president de la Comissió d'Indústria Química, i Mercè Rius, Fundació Fòrum Ambiental. Els ponents han estat Armengol Grau, gerent del Servei d'Incineració de Residus Urbans de Tarragona, Manel Guillem, cap d'Innovació Estratègica a Cementos Molins S.A., Anna Casals, cap d'Innovació a Celsa i Ignasi Cañagueral, director de DOW Chemical.
Farnós ha destacat que "a mesura que passin els anys i els drets es vagin retallant hi haurà indústries i sectors que quedaran més o menys afectats". A més, ha afegit que "a Europa hi ha més de 10.000 instal·lacions industrials afectades pels drets d'emissió, de les quals 900 són a Espanya i 129 a Catalunya". "Aquestes últimes semblen poques, però són empreses estratègiques valuoses" ha recalcat.
