A l’empresa d’Igualada Buff, que fabrica tubulars, bufandes i gorres, principalment, treballen amb economia circular. No només aposten per una bona selecció de materials per aconseguir més durabilitat del producte sinó també un millor aprofitament quan deixa de fer servei per tal de millorar-ne el reciclatge posterior. Actualment, el 90% de les línies de disseny i fabricació apliquen l’economia circular i, per exemple, estan a punt de llançar una primera remesa de productes reciclats de fibres pròpies amb les quals faran napa o fil per als tubulars que acabaran formant-se amb llana pràcticament 100% reciclada. Treballen amb productors locals per acabar de “tancar el cercle” en un sistema de consum "insostenible".
Així ho ha explicat Raquel Bernadas, directora de Supply Chain i sostenibilitat a Original Buff, en la seva intervenció a la jornada ‘L’empresa davant el repte circular: lideratge o inacció?’, la segona de les Converses BSM que organitzen BSM i Enginyers Industrials de Catalunya. En la taula rodona d’aquest dilluns, conduïda per Laura Ivern, sotsdirectora del Col·legi i l’Associació d’Enginyers, Bernadas ha compartit la visió del sector tèxtil, amb una legislació que s’emmiralla amb la del plàstic però que encara no ha aplicat com ara la responsabilitat aplicada al productor o la fracció del tèxtil a la recollida selectiva.
Bernadas ha compatit debat amb Carles Lorente, responsable de sostenibilitat dels serveis a HP. El sector tecnològic té entre els seus reptes allargar la vida dels productes i una manera amb la qual estan treballant les grans empreses, i també HP, és el recondicionament d’aparells electrònics. L’objectiu final és evitar l’ús creixent de recursos que es dona actualment. Es calcula, ha dit Lorente, que fins al 2030 es generaran al món 82 milions de tones de residus d’aparells electrònics i elèctrics, cosa que equival a 8.000 torres Eiffel.
El 20% del mercat d’ordinadors recondicionats són HP i, per això, Lorente veu com una oportunitat en un mercat “creixent” en el qual, empreses com la seva poden aportar “qualitat de marca, coneixement de processos i coneixement de producció”. Aquest, però, no és l’únic objectiu d’HP, ja que la tecnològica vol aconseguir que el 30% del plàstic que utilitza sigui reciclat, quatre punts per sobre de l’actual, el 2030. “La petjada de carboni de la tecnologia és molt gran, cal intentar allargar la vida útil dels productes”, ha afegit Lorente, que valora que les regulacions europees també van en aquesta línia.
Aliments i construcció, als extrems
Mercabarna, amb col·laboració amb altres entitats del tercer sector, té un circuit de reaprofitament alimentari per estalviar el malbaratament, un projecte en el qual va participar Enginyers Voluntaris d’Enginyers Industrials de Catalunya per al seu disseny i confecció, tal com expliquem en aquest reportatge.
El repte del sector, ha explicat Pablo Vilanova, director de Mercabarna, és garantir l’abastiment alimentari en un món amb 8.000 milions de persones al món, i creixent, i recursos cada vegada més escassos. “La necessitat d’economia circular cau pel seu propi pis, és la manera més eficient i immediata d’afrontar el repte”, ha manifestat Vilanova. En aquest àmbit, la distribució dels aliments que no entren al circuit comercial es fa amb 300 entitats socials, per la qual cosa recorda que “les aliances són clau”. L’any passat es van arribar a distribuir 800.000 quilos de fruita i verdura. El que no és apte per al consum humà es fa servir per a la seva transformació o, fins i tot, per al consum animal a través de ramats de proximitat. Sobre la taula, també hi ha projectes per elaborar material substitut del plàstic per a ús alimentari, amb fibres de la fruita i verdura, per exemple. Es calcula que es distribueixen, des de Mercabarna, 2,3 milions de tones cada any de fruita i verdura i només el 0,4% es converteix en residu. “És poc, però són quilos”, diu Vilanova.
En el sector de la construcció, en canvi, el camí a recórrer encara és molt gran. Tal com explica l’arquitecte Felip Pich que ja fa dos anys que va acabar un primer edifici amb el 100% de materials reciclats. És el que s’anomena ‘material passport’, una filosofia que utilitzen per evitar que les demolicions acabin als abocadors i entendre que un edifici per tirar a terra encara té valor de mercat concret. Per Pich, cal entendre els edificis com un “banc de materials” i iniciar els projectes tenint en compte aquesta premissa. Reconeix que cal planificació, però sobretot informació i custòdia d’aquesta informació per tirar-ho endavant i fer un pas més en la circularitat de la construcció. “El món de la construcció va tard, quan hi arriba ja està inculcat arreu”, diu l’arquitecte Felip Pich.
Circularitat (i enginyeria) a la ciutat
Barcelona pot generar tota l’aigua que consumeix si trasllada l’estratègia del Llobregat al Besòs. També aposta per infraestructures com l’Aeroport o L8 dels FGC per millorar el transport públic. Són dos dels exemples que ha expressat l’enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Oriol Altisench, en la seva intervenció de clausura que ha defensat que tot i no ser “competents” en aquestes matèries, el consistori és “incumbent” i treballa per aconseguir-ho i situar en la seva estratègia una “visió a llarg termini amb projectes per treballar avui perquè siguin realitat d’aquí deu o quinze anys”. “Créixer és fàcil, el difícil és créixer com ho pots fer”, ha assegurat Altisench.
