Els doctorats industrials: recerca i empresa en un mateix projecte

Fer una tesi doctoral en una empresa. Així es defineix el doctorat industrial, un programa impulsat el 2012 per la Secretaria d'Universitats i Recerca, amb l'objectiu final de millorar la transferència de coneixement entre centres de recerca i universitats i empreses. Cada any s'aproven al voltant del centenar de projectes, pràcticament la totalitat dels presentats, i des del seu naixement, ja se n'han tirat endavant més de 600 que han conclòs amb 117 tesis. S'hi ha vist involucrades 402 empreses, 11 universitats i 24 centres CERCA i hi ha participat 465 investigadors, 330 grups de recerca i dues grans instal·lacions (BSC, CELLS).

Per fer-ho possible, s'hi inverteixen uns 83 MEUR, dues terceres dels parts provenen de les empreses que es comprometen a contractar el doctorand durant tres anys per un sou mitjà de 22.000 euros anuals. D'aquesta manera, el doctorand s'assegura el finançament de la seva tesi que seguirà tutoritzada per un director acadèmica de la universitat. L'administració subvenciona part d'aquests costos a les empreses, majoritàriament PIMES i compensa al grup de recerca per la seva dedicació al projecte d’interès empresarial

En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Joan Francesc Córdoba, director tècnic del Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d'Universitats i Recerca, el perfil d'estudiant interessat en aquest programa no és l'estudiant que té per objectiu treballar a una universitat o centres de recerca. De fet, segons l'avaluació dels cinquanta primers projectes, només el 20% dels doctorats ha acabat treballant en un entorn acadèmic, i així doncs, la gran majoria acaben trobant feina en la mateixa empresa o en altres companyies del sector.

L'àmbit de les TIC és, sens dubte, el sector amb més presència en doctorats industrials. Representa el 28% dels projectes que es tiren endavant. El segueix l'àmbit de les ciències de la vida, amb un 25%, mentre que l'enginyeria civil, industrial i ciències de la terra, així com les ciències i tecnologies químiques, suposen el 16 i el 15% d'aquest programa. Les ciències socials, les arts i les humanitats suposen el 10% dels projectes, mentre que les matemàtiques i la Física, es queden amb el 6%.

''El millor que he fet''

En Sergio Morales es va doctorar fa tretze mesos després d'un projecte sobre tecnologia additiva a Fluidra. Explica que quan va acabar la carrera va començar un màster i va tenir coneixement d'aquest programa que va trobar interessant. Reconeix que un programa ''convencional'' no li interessava perquè no volia quedar-se a la universitat, sinó que tenia clar que es volia dedicar a l'empresa privada.

Va entrar doncs, a Fluidra, una gran empresa de material per a piscines,  on va desenvolupar un projecte per comprovar com funcionaria la impressió 3D per a peces que en aquell moment havien de tenir en estoc per poder respondre a les necessitats dels clients. La gran quantitat de productes i peces va provocar un creixement exponencial en forma de referències i l'empresa necessitava solucionar-ho. Morales qualifica de ''boníssima'' l'experiència i reconeix que li ha ''obert moltes portes'' a nivell universitari i també al món empresarial. ''És el millor que he fet'', conclou en Sergio.

Pot ser taxatiu perquè des que va acabar el doctorat que es dedica a la indústria 4.0 a la mateixa empresa, on fa de responsable i coordinador de totes les iniciatives en aquesta qüestió. Morales reconeix que la figura dels doctorats industrials és interessant per les empreses perquè moltes vegades poden desenvolupar algunes idees que acaben donant resultats que sense el suport econòmica del programa, potser no investigarien. Per això, recomana l'experiència tant a empreses com a estudiants. 

La visió del director acadèmic

Pels tutors, el doctorat industrial també és una experiència diferent. Córdoba destaca que les empreses són ''més exigents'' amb els temps i marquen més el calendari. ''El projecte és important''. En Robert Arcos, de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha estat tutor en un doctorat industrial considera que la seva és una experiència ''particular'' diu Arcos, perquè el doctorat es va fer amb una empresa spin-off del grup de recerca i potser per aquest motiu, el canvi no ha estat tan fort com a mínim en les tasques de recerca. Alhora reconeix que el projecte s'ha beneficiat una ''visió de mercat'' que no és tan habitual als grups de recerca. 

El projecte consistia en el desenvolupament d'un producte per a l'aïllament de vibracions provocades pels trens i necessitaven arribar a tenir un prototip per verificar i per tant no es podien ''desviar'', explica Arcos. Per això,  no van poder explorar altres possibilitats que van trobar ''pel camí'' i considera que la productivitat en recerca ''no ha estat tan alta''. Però, per contra, diu Arcos, s'ha obtingut ''un resultat de mercat''. És a dir, un producte que està molt més a prop de ser comercialitzat, diu Arcos, que el 90% dels resultats de les tesis habituals.

Arcos creu que el més complicat per dirigir aquest tipus de tesis és que no estan acostumats al prototipatge, ja que des dels grups de recerca es treballa més en simulacions i assajos de laboratori. També creu que el fet que el doctorand no estigui el 100% del temps també dificulta alguns aspectes com ara acostumar-lo a la redacció d'una tesi amb ''rigor científic'', ja que no es pot treballar amb tanta ''profunditat''. Tot i aquests petits inconvenients, Arcos creu que és una ''eina necessària'' per a la transferència de tecnologia. Reconeix que en grups com el seu, els interessa que els resultats de recerca tinguin sortida de mercat amb ''consistència en recerca''.

Impuls als doctorats industrials

Des de la Secretaria d'Universitats i Recerca es vol donar un impuls a aquest model de tesis que actualment suposa com a màxim el 5% de les que es presenten a Catalunya. Córdoba creu que ''no s'ha tocat sostre'' però que cal buscar l'equilibri entre l'oferta i la demanda. Entre els inconvenients que es troben per al seu desplegament és que el programa sorgeix d'Universitats i els costa a arribar a un entorn empresarial ''molt atomitzat''. Pel seu responsable, no hi ha tantes empreses que puguin encaixar en projectes per les seves característiques i per això cal treballar per aconseguir que un ventall ampli de companyies puguin ''tastar-los''. En aquest sentit, prioritzen empreses que s'estrenen amb aquest format i en sectors amb pocs doctors, per ampliar tot aquest univers.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.