Enginyers Industrials de Catalunya té Delegació del Vallès des de fa una mica més de 20 anys. Francesc Figueras (Matadepera, 1950) ha estat una peça clau de les institucions des d’abans i tot d’aquest reconeixement, quan encara era una Comissió. Ha estat president del Col·legi entre el 2013 i el 2018 i de l’Associació entre 2011 i 2022. Per això, té molt clares les funcions que ha d’assumir la institució, però també el paper de l’enginyeria i dels enginyers. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria ens exposa el seu convenciment que “la pluridisciplinarietat de la nostra professió s’incrementarà”.

I doncs, quin paper ha de jugar l’enginyeria en el futur?

És tan important el que està ocorrent i el que s’esdevindrà i és tal la velocitat del canvi, que el paper de l'enginyeria no romandrà en l'estatus quo actual, sinó que es veurà, pel meu punt de vista, seriosament, profundament alterat. La intel·ligència artificial o la sostenibilitat climàtica són dos ingredients que avancen a velocitat extraordinària faran entendre que l’enginyeria ha d’evolucionar en el context d’aquestes dues activitats. Això vol dir que té un paper enormement important, tant en el rigor com en l'amplitud de coneixements que aquests elements que acabo de citar ens col·loquen al davant.

I el paper d’enginyers i enginyeres?

El que era una mica nuclear en la nostra professió, la pluridisciplinarietat, no solament romandrà sinó que s'incrementarà de manera molt rellevant, donada aquesta velocitat del canvi. Per tant, allò que va ocórrer en l'època industrial quan l'enginyer hi tenia un paper inqüestionable, indiscutible i imprescindible encara s’incrementarà i hi haurà una forta dependència de la ciència. Esdevenim la baula d’una cadena en la que hi ha la ciència, l’enginyeria i el que ve al darrere. I per tant, aquest paper de rebedors, digestors i transmissors és quelcom que no és nou. Això ens obliga a un atenció constant en escoltar, digerir i transmetre i, per tant, a una necessitat de sentir-se formant part d’una cadena. És un ingredient imprescindible a tenir en compte i la institució ha d’agafar consciència i canviar l’estratègia comunicativa cap al sentiment de pertinença a aquesta cadena. Només així serem capaços de tenir el paper que ens toca.

També li volia preguntar pels moments més importants del seu pas per Enginyers Industrials de Catalunya, que és llarg.

Jo entro a les institucions dels enginyers als anys 60, i per tant, formava part de les juntes a Barcelona. El 93 Àngel Llobet va crear la Comissió del Vallès, en la qual també hi soc. La Delegació del Vallès del Col·legi neix el 2003, amb el canvi d’estatuts. És la primera i única delegació de la institució i això passa perquè hi ha trets concrets que ho requereixen com ara la suma important d’enginyers, la proximitat amb Barcelona, el nombre d’empreses i institucions relacionades amb els enginyers. Tenim un territori que té una riquesa en nombre d’enginyers, institucions, empreses, etc. Per tant, la proposta és esdevenir part dels enginyers de la Demarcació de Barcelona però amb personalitat pròpia. Un exemple d’això n’és la voluntat de fer durant l’Acte Social del Vallès des de fa 20 anys, parlant de temes diferents de l’enginyeria al Vallès i posar-los en coneixement dels propis enginyers que assisteixen a l’acte social. És un element que contribueix a esbrinar quines coses estan passant a diferents sectors Vallès i ens sembla que és una manera d’enfortir la presència de la Delegació del Vallès al territori.

Quines fites es van assolir?

Ens vam proposar, doncs, esbrinar i conèixer els ingredients propis de la Delegació, quines estratègies hem de seguir per tal de mantenir els vincles de les institucions vius amb els col·legiats, per assegurar-nos una vinculació certa i que els enginyers se’n senten propis. Cal tenir en compte que en el 2003 es crea la delegació del Vallès, del Col·legi, veníem de la Comissió del Vallès, i al 2011 de l’Associació. Per nosaltres és una demostració palesa del reconeixement del col·lectiu i de la idoneïtat de l’existència de la Delegació del Vallès. I amb els anys, la reconstrucció d’aquesta seu, és una altra manera de fer manifesta la bona estratègia que es va seguir.

Vostè va ser president molts anys...

Del Col·legi des del 2003 al 2018, quinze anys, i de l’associació, des de l’any 2011 i fins el 2022. Actualment faig de secretari.

Hi segueix vinculat, doncs. Com les veu ara les institucions?

És aquesta conveniència que he apuntat abans de sentir-se formant part d’una cadena. Em sembla que és una feina molt rellevant: nosaltres rebem informació, la treballem... i en el futur això s’engrandirà més. Em sembla que és una peça rellevant i cal que la nostra estratègia sigui situar-nos en aquest context de pertinença d’un col·lectiu més gran del qual formem part. És un element important.