Pere Palacín (Vilaller, 1962) va tenir un deganat curt però intens. Va haver d’assumir el deganat per la mort sobtada del degà Jordi Guix, fins a la convocatòria d’eleccions, del juny al desembre de 2017. En aquest temps, va haver de gestionar una situació interna tensa i el “procés” independentista”, combinant-ho amb la seva tasca de Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. Tot i això, en guarda un bon record. Actualment, veu les institucions en un bon estat de salut i defensa que els enginyers han de ser “un referent” per a la societat. Reivindica la contribució de la professió i augura que els enginyers seran “més importants que mai”.
El seu no va ser un mandat habitual, sinó més curt...
Sí, era vicedegà i vaig haver d’assumir les funcions de degà temporalment, però en aquest temps al càrrec, es van fer gestions importants.
Què va passar?
Veníem d’una tendència de pèrdues espectaculars, de prop de 2 MEUR, i vaig poder tancar l’exercici amb beneficis gràcies a les gestions del degà, en pau descansi, Jordi Guix i del president Jordi Renom. Vàrem saber donar-li la volta. També estàvem en ple ‘procés’ i les direccions dels col·legis estaven molt tensades, perquè en el col·lectiu hi havia persones de tots colors, com és lògic. Gestionar el traspàs del degà també va ser molt complicat, jo no em presentava. Es van formar dues llistes, cosa que feia molts anys que no passava, i donada la situació econòmica crítica, vaig creure que l’últim que es podia produir pel bé del Col·legi era que aquest es dividís. Jo vaig fer tot el possible perquè hi hagués una llista única, però no va poder ser. Va guanyar una llista per dos vots. Jo continuava com a vicedegà i gestionar la pau va ser clau.
Això no era habitual, no?
No es podia permetre cap divisió, perquè hi havia una tendència de pèrdua de col·legiats, d’ingressos pels visats, etc. i també teníem un conflicte molt gran amb les demarcacions de repartiments de costos que, afortunadament, Jordi Renom i jo vam reconduir amb la signatura d’un acord amb les demarcacions el dia de la Diada d’Enginyers de Lleida que es va allargar fins a la una de la nit.
I per guanyar col·legiats què va fer?
L’única solució que teníem en aquell moment per aconseguir col·legiats joves era que els féssim una quota molt reduïda. A la meva última junta com a degà, vam acordar que els jubilats paguessin una quota simbòlica (abans estaven exempts) a canvi que els joves tinguessin unes quotes també reduïdes fins a una certa edat. Això suposava uns ingressos anuals d’entre 80.000 o 100.000 euros, que han ajudat a fer que en els anys següents els números siguin positius. Era una mesura impopular, però que tothom va entendre. Els joves, quan comencen a treballar, generalment tenen ingressos baixos i altres prioritats; i pels que som grans i ja tenim la vida més encarrilada, 50 euros l’any no haurien de ser un problema. Si no entren joves al Col·legi, difícilment es podrà mantenir. Havien baixat els visats, havia entrat en vigor Bolonya... va ser una etapa dura.
Però en té bon record?
Molt. Tot a la vida et dona una nova experiència i t’enriqueix.
Revertir els números no és una fita menor.
No, no. Guix i Renom hi van contribuir molt. Tant ells com jo vam aplicar un principi: per tenir els números en verd, o augmentes ingressos i/o redueixes despeses.
Com veus ara les institucions?
S’han modernitzat, ens estem adaptant a les noves tecnologies, digitalització, IA, etc. Actualment, tant el nou degà com la presidenta apareixen en els mitjans explicant què fem i qui som. És important aquesta visibilitat, perquè els enginyers fem moltes coses positives arreu i la gent no ho sap. Per exemple, la medicina ha evolucionat molt no només pels medicaments, sinó també gràcies als aparells que dissenyen els enginyers. I així en multitud de camps.
Què pot fer el col·legi per aconseguir més visibilitat?
Fer el que es fa, quan hi ha un tema important pel país i per la societat, hem de sortir als mitjans i donar la nostra opinió d’experts. Hem de posar a disposició de la societat el nostre coneixement pel bé comú. Hem de ser valents.
En un futur com veu el Col·legi?
S’ha de fer més participatiu i atraure més joves, és a dir, donar-se a conèixer a les universitats i escoles. Molts estudiants no saben que existeix el Col·legi, altres no saben per a què serveixen. En molts casos desconeixen els serveis tan importants que ofereix, així com que facilita una xarxa de networking. Els enginyers tenim un deure amb la societat i hem de ser un referent.
Quines són les contribucions dels enginyers en la societat?
Moltes. He visitat moltes indústries i activitats, en totes he trobat enginyers. Per exemple, en una visita que vaig fer a l’Hospital Vall d’Hebron, em va sorprendre que molts d’aquells 9.000 empleats que portaven la bata blanca, eren d’enginyers.
Per què?
Els enginyers industrials hem estat els enginyers més polivalents que hi ha hagut, és a dir, en pots trobar a la direcció financera d’un banc, a la gestió d’un hospital, a la direcció comercial o de màrqueting d’una empresa automobilística, etc. A molts sectors, hi ha enginyers industrials a totes les direccions. Som polivalents i ens sabem adaptar aportant els nostres coneixements amb valor afegit a qualsevol activitat, per tant, som clau.
En un futur, el paper de l’enginyeria com el veu?
Continuarem sent importants i més importants que mai. Som capaços d’adaptar-nos amb facilitat, la nostra formació ens dona uns coneixements i unes aptituds que després sabem desenvolupar en qualsevol sector. De cara al futur, apareixen nous reptes com la digitalització, la gestió de dades, la IA, l’electrificació, la mobilitat, la gestió de l’aigua, la logística, etc., en els quals la societat necessita que els enginyers industrials continuïn aportant els seus coneixements i solucions.
