Jordi Renom va deixar la presidència de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya el juny del 2022 però no s'ha pas desvinculat de la institució. De fet, ha estat ha coordinat els actes de commemoració del 160è aniversari. Creu que els objectius s'han acomplert i que han estat una prova de "la vitalitat i l'impacte" que tenen les institucions a la societat. En aquesta entrevista a Fulls d'Enginyeria, Renom repassa aquest projecte però també els vuit anys (2014-2022) que va estar al capdavant de l'Associació, dos mandats "de gestió de crisis", primer l'econòmica i després la de la COVID-19. Creu, però, que n'han sortit unes institucions més fortes que encara poden créixer. De fet, augura que "el futur és una Associació gran que aculli l'enginyeria en general" i reclama més posicions de lideratge per què enginyers i enginyeres puguin dona resposta als reptes socials actuals.

Aquest 2023 t'has encarregat de coordinar la celebració dels 160 anys de l'Associació. Un cop acabat, quin balanç en fas?

És una prova de la vitalitat i l'impacte que tenen les nostres institucions a la societat. Vam començar rememorant els 100 anys de l'inici de la construcció del nostre edifici, hem passat pel conte per a nens i nenes, la hackató per a estudiants, el document 'Enginyeria, motor de progrés' i el sopar per presentar-lo a directius i parlamentaris, i la il·luminació per explicar a la ciutadania qui som. Crec que al conjunt hi ha el reflex, doncs, d'aquest impacte i en faig una valoració molt positiva des del punt de vista de projecció de les institucions.

S'han acomplert els objectius, doncs?

Quan n'hi ha tants i en un període tan llarg sempre s'ha de valorar mirant el costat més positiu, però en conjunt, crec que els objectius s'han ben aconseguit.

Aquesta coordinació ha vingut després d'una etapa llarga a la presidència de l'Associació.

Són dos mandats que es caracteritzen per la gestió de crisis. El primer període, per l'emergència conseqüència de la crisi del 2008 que genera problemes econòmics importants amb pèrdua de col·lectiu i d'ingressos i conseqüències per l'estructura de la institució. Es milloren les relacions amb les demarcacions, es nomena una nova direcció i es comença a parlar d'un nou relat. La mort del degà Jordi Guix també dificulta tota aquesta gestió però acabem amb equilibri econòmic, després del primer mandat.

I al segon mandat?

Doncs comencem treballant estretament amb Josep Canós, comencem a consolidar el creixement econòmic, però aleshores esclata la crisi de la COVID-19. La situació ens obliga a repensar-nos i a repensar la nova normalitat i a reinventar-nos en tots els sentits. És obligatori digitalitzar-nos en tots els àmbits. Va ser moment d'això i, entre altres, de treballar en cooperació amb els hospitals... És un període molt ric i aconseguim un nou impuls per fer el que volem fer, que és liderar la tecnologia per al progrés de la gent. És un reforç de les institucions i a partir d'aquí comencem a créixer.

Superar dues crisis, doncs, ja serien les fites assolides.

Sí, efectivament. No van ser volgudes, clar, però ens hem hagut d'adaptar i crec que s'han superat molt bé i ens han deixat més forts.

Aquesta seria la visió que teniu ara de les institucions?

Per descomptat. Som més forts, tenim més impacte i més reconeixement i estem més preparats per liderar el que volem. Estem molt més ben situats i els actes dels 160 ho il·lustren.

Com us imagineu l'Associació del Col·legi del futur?

Si després de 160 anys l'Associació continua viva és perquè s'ha sabut adaptar, el que ara en diem resiliència. Al futur, ha de continuar mantenint aquesta capacitat d'adaptació, en qualsevol dels estadis que són molt variants i cada cop són més ràpids, per poder avançar amb els objectius que tenim tant des d'un punt de vista genèric com més pràctic. L'Associació ha de ser més gran. Actualment, les escoles produeixen molts professionals diferents amb les noves titulacions i, per tant, en surten molts professionals que necessitaran els nostres serveis i llocs en comú per compartir el talent, les millores professionals, la seguretat jurídica, la responsabilitat civil... L'Associació ha d'acollir aquestes noves professions aprofitant que en té capacitat. Ens emmirallem als alemanys, amb una associació àmplia que aglutina totes les carreres d'enginyeria des d'FP fins al doctorat. Però també els francesos, o els holandesos.

És fàcil?

No, no és fàcil però és possible. Hem fet anàlisis d'aquest tema i sabem que és un procés llarg, però crec que el futur és una Associació gran que aculli l'enginyeria en general i que comparteixi punts de trobada, creixement, talent, etc.

Com veus la contribució social que fan enginyers i enginyeres actualment?

És rellevant perquè els reptes més importants de la societat són reptes als quals se'ls pot donar resposta en molts casos i en molts nivells, des de l'enginyeria. Emergència climàtica, transició justa, societat, economia sense carboni... Moltes de les solucions passen per l'enginyeria que ha de resoldre aquests reptes explicitats i, per tant, l'enginyer o l'enginyera està molt ben posicionats. Hem de mirar, però, que aquesta posició creï un impacte real. Ara el món professional d'alguna manera no està prou incorporat als elements de decisió en l'àmbit social. Quan es debaten aspectes que ens interessen com el Pacte per a la Indústria o el Coneixement, intervenim, però no hi som entre els que signen. On són els professionals? Cal, doncs, fer un esforç d'implicació de l'enginyeria en aquest lideratge. Potser hauríem d'aconsellar que l'enginyer s'acostés més a la política per liderar determinats processos i tenir més impacte... Si volem una Catalunya industrial hem de poder liderar la reindustrialització, que vol dir tenir capacitat d'incidència real.

És a dir, voleu enginyers que liderin algunes conselleries, per exemple?

Per què no? Creiem que en aquests aspectes tan crítics i els quals depenen tant de l'enginyeria hauríem de tenir aquesta capacitat d'incidir directament a través de l'enginyeria, en el món polític.

Quin paper ha de jugar l'enginyeria, doncs, en el futur?

Doncs això mateix, mantenir el lideratge de la tecnologia que és el que considerem que pot ajudar la societat. L'enginyeria ho ha de promoure i procurar que l'impacte sigui real.