Arnau Queralt: ''El ciutadà hi ha de ser, sí o sí''

Arnau Queralt (Granollers, 1975)  dirigeix el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) des del 2011, un organisme que malgrat no ser vinculant ni preceptiu, té cada vegada més presència en l'agenda del Govern. Adscrit al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, el CADS dona suport al Govern en diverses iniciatives impulsades per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, aprovats per l'ONU el setembre de 2015. Cinc anys després d'aquesta aprovació i havent-ne passat només un des que el Govern aprovés el seu propi pla, Queralt en fa balanç en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, amb els reptes que hi ha damunt la taula i l'afectació de la crisi del coronavirus com a principals protagonistes. Queralt ofereix aquest dimarts una conferència online als Enginyers Industrials de Catalunya.

 

Fa cinc anys que les Nacions Unides van aprovar l'Agenda 2030 i en fa un que el Govern va aprovar el seu propi Pla. En quin punt estem?

A nivell internacional, per un costat, quan es compleix el cinquè aniversari de l’aprovació de l’Agenda 2030  i entrem a la Dècada per l'Acció, que l'ONU considera clau per assolir els ODS, observem algunes tendències que ens allunyen dels objectius aprovats el setembre de 2015. És el cas, per exemple, de l’avenç del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat a escala global, la manca de seguretat alimentària en moltes zones del món. D’altra banda, la COVID-19 ha tirat enrere els progressos assolits en els darrers anys en alguns dels ODS. A Catalunya, aquesta tardor farem l'actualització del Pla Nacional, amb els compromisos de l'Agenda 2030, i activarem l’Aliança Catalunya 2030, constituïda el febrer de 2020, just abans del confinament per la COVID19. En paral·lel, s’està treballant en diverses iniciatives concretes que han de contribuir a incorporar els ODS. Destacaria, per exemple, l'Agenda Verda, que és la translació catalana del Pacte Verd Europeu, l'Agenda Urbana i l'Agenda Rural Catalana. Per l'altre costat, el 23 de setembre publiquem els indicadors dels ODS a Catalunya, un projecte conjunt d'IDESCAT i el Departament d'Acció Exterior Relacions Institucionals i Transparència, a través del CADS.

Així es podrà tenir un diagnòstic de l'estat dels ODS a Catalunya?

Tindrem les dades sobre on estem i sobre l’evolució recent dels indicadors dels ODS. No tindrem, però, una valoració dels indicadors ni de les tendències observades. Aquestes dades han de permetre’ns conèixer la situació, prendre decisions i actuar. És un projecte important perquè incorpora els indicadors dels ODS a l’estadística oficial de Catalunya, a partir de la llista de 100 indicadors dels quals disposta EUROSTAT, i ens permetrà comparar la situació de Catalunya amb la d’Espanya i la Unió Europea.

Quins projectes hi ha sobre la taula del CADS?

Un projecte important vinculat a l’Agenda 2030 és l'Aliança Catalunya 2030, que neix per un mandat del Parlament de Catalunya i es constitueix el mes de febrer de 2020 amb la participació d’organitzacions compromeses amb l’Agenda 2030. És una aliança públicoprivada d'actors i organitzacions que volen treballar per assolir els ODS. Temporalment ha anat a un ritme més lent del que havíem previst, com a conseqüència de la COVID-19. Un dels punts que tenim sobre la taula d’aquesta Aliança és donar compliment a un dels compromisos inclosos a l'Acord Nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, signat el 20 de juliol passat pel Govern, CCOO, UGT, PIMEC i Foment i que implica que en el marc d'aquesta aliança hi ha d'haver un espai per avaluar tots els compromisos per a la recuperació econòmica i protecció social, en clau d'ODS. Un altre repte que tenim és crear un relat que permeti explicar millor a la ciutadania l’encaix entre diverses agendes en les quals s’està treballant alhora i que tenen una clara vinculació amb els ODS: l’Agenda 2030, l'Agenda Urbana, l'Agenda Rural Catalana i l'Agenda Verda.

Al Pla català es recullen 920 compromisos, dels quals 810 són per transformar Catalunya. L'objectiu és el 2030, d'aquests quants s'han començat a treballar?

El pla s'aprova el 25 de setembre de 2019 i ara estem començat l'avaluació dels compromisos pel 2020. En molts d’aquests compromisos, ja s'hi estava treballant perquè estaven incorporats en plans o programes en execució i veurem si s’han pogut assolir. Aquesta vinculació amb la planificació (i la normativa) existent s’explica per la voluntat d’incorporar els ODS dins l'acció de Govern, amb resultats directes, evitant tenir una agenda per a sostenibilitat a part. Com dic, a finals de setembre esperem començar l’avaluació anual del pla. Un dels punts a tenir en compte és que la COVID-19 ha obligat a centrar molts esforços en algunes àrees i no en altres: per exemple, en l'ODS3, el de la Salut, per la pèrdua de vides humanes, ha estat important. Un altre ODS afectat per la COVID-19 ha estat el de l’educació, a causa del tancament de les escoles com a conseqüència del confinament. Finalment, un altre objectiu que preocupa és el 10 (lluita contra les desigualtats dins i entre països), ja que hem vist que la COVID-19 ha afectat de forma més importants les persones més vulnerables de la nostra societat. Caldrà doncs, reforçar alguns compromisos per intentar tenir una societat menys desigual. Estem veient que amb pandèmies o fenòmens com aquest hi ha parts de la població catalana que són vulnerables. Ha passat a tots els fronts. Per exemple, s’ha posat en evidència que les ciutats s'hauran de transformar per garantir més espai verd i pels ciutadans, perquè ja era evident i la pandèmia ho ha accelerat.

Tot i això, la crisi COVID-19 ho fa més necessari?

I tant!  La COVID-19 no pot deslligar-se d’un desequilibri ambiental global i ha tingut impactes molt seriosos a nivell sanitari, econòmic i social. Aquests impactes han estat especialment greus en territoris que presentaven febleses prèvies, moltes d’elles de caràcter estructurals. És possible analitzar les conseqüències de la COVID-19 en cadascun dels ODS, però les solucions a la crisi generada per la COVID-19 també es poden pensar en clau dels ODS i de la transversalitat que hi ha implícita en l’Agenda 2030. La recuperació econòmica i social de la crisi generada per la COVID hauria de contribuir a la transició ecològica, a crear una societat més justa, igualitària i solidària, i a la creació d’una economia més resilient i al servei de les persones

En quins àmbits Catalunya necessita més actuacions i més urgents?

Per un costat destacaria  el canvi climàtic, està afectant i afectarà de forma molt important tot el país. Estem parlant d’impactes sobre serveis ecosistèmics clau, com ara l’aprovisionament d'aigua fresca o l’aptitud el sol agrícola. També és un element que té afectacions sobre la salut, sobre el litoral –ho vam veure amb el Glòria-. Necessitem accelerar  la transició energètica i del model de mobilitat, així com el model de producció i consum. Aquests elements són importants. A partir d'aquí, cal incidir en la reducció de les desigualtats socials, la creació d'una economia molt més diversificada i més sòlida, que per exemple tingui capacitat de producció de béns estratègics per a la sostenibilitat del país. Aquests són alguns dels múltiples reptes que tenim al davant.

I quina contribució pot fer l'enginyeria?

L’enginyeria té un paper destacable, entre altres, en la transició energètica i cap a una  economia circular més eficient en l’ús dels recursos, que generi menys residus, etc. Aquests dos àmbits són cabdals i múltiples branques i àmbits de treball, com ara l’eficiència energètica a la indústria i en els habitatges, per exemple.

L'actitud de la població també és clau. Però com es pot incidir més directament en el comportament i el compromís de la ciutadania?

Els ODS són plantejaments objectius de futur. No és un tema de governs i de fet, a la declaració de Nacions Unides que aprova l’Agenda 2030  diu ''nosaltres, els pobles'' que vol dir que es fa una crida a la societat civil, a les empreses, a les universitats, centres de recerca, a tothom. Nosaltres no aconseguirem fer la transició energètica només amb aplicacions tecnològiques, cal un canvi de mentalitat de la gent. No aconseguirem generar menys residus si no hi ha una implicació del consumidor; les persones tenen capacitat de decisió. Per exemple, el ciutadà on es mou i com, on compra la segona residència... El ciutadà hi ha de ser, sí o sí. Com ho fas? Portem molt temps explicant-ho, la consciència ambiental ha anat creixent, cada cop hi ha comportaments més cívics però al mateix temps, veus comportaments que ens posen els pèls de punta. Contrasta part de la població que viu de l'individualisme i la que opta per tirar les escombraries on vull que per això pago impostos... Cal molta comunicació, molta educació –a les escoles i fora- i sobretot convé trobar mecanismes per fer-ho arribar. La regulació és l'última opció: on no hi arriba l'educació i la sensibilització, cal posar-hi normes.

Quina contribució pot fer Catalunya a la resta del món?

Podem fer aportacions, evidentment. Per exemple, quan el 2016 el Govern decideix fer el Pla Nacional per a l’Agenda 2030, hi havia molt pocs països que ho haguessin fet. Catalunya va ser pionera, s'hi va posar. L'informe del CADS sobre l’Agenda 2030, aprovat el setembre de 2016, també va ser pioner en un moment on no es disposava de referents. D’altra banda, s'han pres mesures de polítiques climàtiques, d'economia circular i, sense anar més lluny, que han estat pioneres. Per exemple, la llei de canvi climàtic. Catalunya ha estat un dels primers territoris a garantir la Renda Garantida de Ciutadania.  També ha impulsat la Llei contra el malbaratament alimentari i ha dissenyat una estratègia marítima que és un referent. En salut, per posar un altre exemple, va aprovar el 2017 el PINSAP, el pla interdepartamental que es basa en l'estructura dels ODS. A més del Govern també hi ha un fort compromís a nivell local, amb molts municipis liderant actuacions en l’àmbit de la mitigació del canvi climàtic i la transició energètica.

Així doncs, hi ha prou voluntat política per dur-ho a terme?

Crec que hi ha una consciència àmplia sobre la necessitat d’impulsar canvis profunds en múltiples àmbits. Pensant en els ODS, per exemple, el Govern ha assumit múltiples compromisos per incorporar-los en les seves polítiques. Més enllà del Govern, però, hi ha nombroses organitzacions públiques i privades que estan treballant intensament per assolir els ODS –amb la transformació que això implica de les actuacions i estructures. Queda molta feina per fer, però estem avançat.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.