Els enginyers, amb el tercer sector

Sense cap altra intenció que la de ''retornar a la societat'' el que la societat els ha donat, fins a 166 enginyers de diferents col·legis (Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i Associació d'Enginyers de Telecomunicació, Col·legi d’Enginyeria Informàtica) s'han interessat per participar en alguna de les 84 accions que s'han dut a terme amb més d'una trentena d'entitats, des del programa Enginyers Voluntaris. Des del seu inici, el 2011, la participació d'enginyers ha anat creixent i s'han anat ampliant, alhora, les entitats a qui poden ajudar.

Actualment, el programa compta amb 26 enginyers voluntaris en actiu involucrats en 28 accions i 19 entitats a qui procuren donar suport tècnic i de gestió, principalment, per aconseguir una major eficiència. Aquest és el balanç d'un 2020 que, per les entitats, sobretot les del tercer sector, està sent complicat: la crisi de la COVID-19 ha augmentat els usuaris i les necessitats però en canvi, els ha reduït els recursos.

Més necessitats, menys recursos

Les entitats del tercer sector han multiplicat per tres les ajudes en menjar i per dos les ajudes en habitatge. Així ho ha indicat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, en unes declaracions als Fulls d'Enginyeria en què ha qualificat de ''molt greu'' la situació actual. Per Alsina, la crisi ha impactat en un sistema de protecció ''ja molt tocat'' i ha afectat més a les entitats i persones que no tenien ''ni coixí ni múscul'' per fer-hi front, ja que majoritàriament són persones que ja havien estat afectades per la crisi de 2008. La causa, diu Alsina, n'és la dependència del sector serveis i fins i tot de l'economia submergida que s'ha vist aturada durant la pandèmia deixant moltes famílies sense ingressos.

Aquesta és la situació que han pogut comprovar diverses entitats com ara Càritas. El director d'Acció Social de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha explicat que els serveis socials dels ajuntaments de la diòcesi de Barcelona van col·lapsar igual que el 061 i van deixar sense atendre les persones a qui ''la seva manera de guanyar-se la vida desapareix''. Per això, l'acció de Càritas s'ha dedicat, des del març, a atendre la cobertura de necessitats bàsiques com són l'alimentació i el relloguer d'habitacions. En poques setmanes van passar d'atendre 8.000 famílies a 10.000 i actualment ja són 11.000, cosa que implica unes 40.000 persones, només a la diòcesi de Barcelona. A banda, també han donat suport a les persones sense llar que amb tancaments de bars i restaurants no han pogut ni fer ús dels lavabos, que no tenen al carrer.

Des de l'àmbit de l'atenció directa a la infància, Rafa Ruiz de Gauna, Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, explica que s'han trobat amb moltes famílies on la precarietat ha fet desconnectar els infants de l'escola, en no disposar de recursos tecnològics per seguir les classes durant el confinament. ''Tenim la impressió que aquests infants poden perdre el tren escolar'', diu Ruiz. Per això, la prioritat ha estat obrir centres oberts socioeducatius per aquests infants i aconseguir recursos, a través de nous patrocinis, per a aquestes famílies.

Lola de la Fuente, membre del patronat de la Fundació Esclat Marina, que es dedica a l'atenció de persones amb paràlisi cerebral, explica que l'esclat de la crisi els ha suposat un cost econòmic ''molt gran''. D’una banda, han hagut de reduir moltes activitats, rebaixar quotes a les famílies i per l'altra, assumir - sobretot a l’inici - de la pandèmia- una despesa enorme amb equips de protecció individual per a usuaris i treballadores. Calculen que han perdut al voltant dels 27.000 euros mensuals, una situació que els ha obligat a posar-hi ''molta creativitat''. De la Fuente creu que l'administració no ha estat ''prou atenta''. A més, explica que la crisi també ha suposat un cost emocional a usuaris i treballadors que han passat ''enuig i depressió'' sobretot en el cas dels residents que es van haver de confinar ''separats'' dels seus.

Voluntariat d'enginyeria

Un aspecte positiu de la crisi COVID-19 és que en algunes entitats han vist créixer el nombre de voluntaris. Sala explica que a Càritas, per exemple, els voluntaris en determinats programes que no es podien fer van demanar reubicar-se en altres accions. A més, van tenir un allau de peticions de 1.100 persones i d'aquestes, unes 500 van poder-se sumar a l'equip.

Manel Carreras, membre de la comissió d'Acció Social d'Enginyers Industrials de Catalunya, explica que el programa s'orienta per donar principalment suport tècnic i de gestió a unes entitats que, a vegades no tenen el personal adequat per dur a terme una gestió més eficient. Francina Alsina reconeix que els enginyers voluntaris són ''molt preuats'' per les entitats precisament pels coneixements que els aporten i la ''ductilitat'' que presenten a l'hora d'ajudar amb capacitat ''d'adaptar-se a les necessitats concretes de l'entitat''.

A banda, Alsina reconeix que les entitats pateixen ''bretxa digital'' i els enginyers també els ajuden a superar-la. Per això, la transformació digital és un dels projectes que volen potenciar els propers anys des d'Enginyers Voluntaris per ajudar a les entitats a adquirir les habilitats que necessiten. Ruiz, de Pere Tarrés, coincideix en que el tercer sector està en una transformació digital ''molt profunda'' i creu que els enginyers els poden donar una visió ''operativa i recursos pràctics'' per facilitar-los el seu dia a dia.

Però a banda dels coneixements en tecnologia i gestió d'entitats, els Enginyers Voluntaris també participen, si els ho demanen, en programes de mentoria i de reforç escolar i de fet, en moltes de les coses que les entitats poden necessitar. De la Fuente, que veu com un ''luxe'' tenir enginyers voluntaris a l'entitat, explica que també els han ajudat a l'hora de dissenyar alguns prototips d'aparells com per exemple, un carro de la compra motoritzat, o fins i tot, en la vessant més comercial i de màrqueting.

Adaptar-se a les necessitats socials

Adaptar-se a les necessitats del tercer sector i fer encara més útil la seva tasca és el repte que es fixen els Enginyers Voluntaris. Per això, el programa es dota d'un Consell Assessor, constituït inicialment per sis persones de diferents entitats, que permeti donar a conèixer la realitat del sector per reorientar l'acció i les iniciatives d'aquests enginyers. Segons ha explicat Estanislau Sunyer, president de la Comissió d'Acció Social, en la trobada anual d'Enginyers Voluntaris que enguany s'ha celebrat online en un acte conduït per la periodista Elisabet Carnicé, es tracta d''alinear'' les seves actuacions amb les necessitats ''reals'' del Tercer Sector. Precisament Francina Alsina, Lola de la Fuente i Rafael Ruiz formaran part d'aquest primer consell assessor, que completen Ramon García Gay, professor d’ESADE i patró de diferents entitats socials, Xavier Puig, gerent de la Fundació Formació i Treball, i Llucià Torras, amb una llarga trajectòria com a voluntari.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.