És evident que res –ja no la robòtica, sinó res– serà el mateix després de la brusca irrupció a inicis del 2020 de la pandèmia global desencadenada per la COVID-19, i que representa el sotrac més important de la història recent de la humanitat.
En alguns casos, quedaran enrere maneres de relacionar-se i de viure. En d’altres, apareixeran noves solucions i aplicacions que transformaran la realitat econòmica i social.
En l’escenari post-COVID, que ja vivim, la robòtica no ho resoldrà tot, però era i segueix sent la millor estratègia per guanyar en flexibilitat i resiliència alhora. Una combinació, aquesta, que guanya importància quan cal donar resposta a interrupcions sobtades de cadenes de subministrament i la gestió automatitzada de canvis logístics radicals, o a increments de demanda brutals de determinats productes o serveis (com hem vist, per exemple, en el cas de mascaretes i EPI’s en general o la realització d’anàlisi PCR’s i serològics) o a la continuïtat de les operacions industrials amb supervisió remota, de la mateixa manera que el teletreball ho fa possible en alguns serveis.
Per aconseguir-ho la robòtica se seguirà hibridant amb d'altres tecnologies per tal de potenciar-se mútuament i passar d’evolucions aritmètiques a progressions geomètriques. La fabricació additiva, la internet de les coses, la robòtica mòbil o l’aplicació d’algoritmes d’intel·ligència artificial són ja, per exemple, companys de viatge indestriables de la nova realitat de la robòtica en el nou escenari on ens movem des de la COVID.
A l’àmbit industrial hem vist com -no només però també- per causa de la COVID-19, l’elevat ritme de creixement del parc de robots a nivell global (també local) s’ha frenat en els darrers mesos. La “crisi d’identitat i saturació” dels dos grans sectors industrials que han traccionat històricament el desenvolupament de la robòtica industrial (l’automoció i la electrònica) n’expliquen aquest alentiment. Però podem estar segurs que, un cop adoptats els estàndards tecnològics que han de marcar la mobilitat i les tecnologies de la comunicació de la propera dècada (mobilitat elèctrica i autònoma d’una banda, i cobertura 5G de l’altra) es desbloquejaran inversions industrials on l’automatització amb robots no serà, en cap cas, una opció.
Que la nova onada d’inversions industrials tingui el seu eix en la tecnologia, i en particular en la robòtica, i no tant en uns baixos costos laborals com ha estat el cas en la industrialització de Xina i la resta de països del sud-est asiàtic durant les darreres dues dècades, ens ofereix a Europa una finestra d’oportunitat que només podrem obrir si sabem accionar la “maneta” del talent. En particular a casa nostra, la maneta hi és. Altra cosa és sí sabrem ancorar el talent dels nostres professionals, i en especial dels més joves, a projectes atractius i amb el reconeixement que els cal. En la societat del coneixement el talent és la principal infraestructura.
A l’àmbit dels serveis, per contra, la pandèmia pot haver resultat en l’impuls que necessitava per acompanyar de prestació de valor real, l'explosió d’innovació i creativitat dels darrers anys, en un entorn físic on s’imposen distancies i perills de contagi. La telepresència mòbil, la desinfecció automàtica, la logística de “darrera milla”, són alguns exemples d’aplicacions que han trobat clara utilitat en aquests mesos i que s’han pogut desplegar gràcies a la maduresa de les tecnologies implicades, guanyada en aquestes dècades inflacionàries d’inventiva.
Seguirem veient, però, un amplíssim desplegament de ginys i solucions robòtiques en el camp dels serveis, que des dels “garatges” d’arreu del món entraran en la carrera global de consolidació i definició d’estàndards mundials, on inevitablement ja, les grans corporacions tecnològiques multinacionals faran els seus moviments i apostes, integrant les solucions de la robòtica de serveis en les seves estratègies empresarials. Al cap i al a fi, la informació i les dades que es deriven de la prestació de serveis automatitzats és una nova reserva de l’or del nostre temps. Ara bé, que en sapiguem el destí no vol dir que no haguem de fomentar i recolzar l’emprenedoria i la intra-emprenadoria en el camp de la robòtica de serveis. És encara una gran oportunitat. Perquè sumen igual un projecte gran que un gran nombre de petits projectes.
No hem d’oblidar, amb tot, que la pandèmia de la COVID-19 és tan sols un harmònic, greu, però una harmònic en definitiva, d'un so fonamental que afortunadament començava a ocupar les agendes arreu: el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta.
La robòtica haurà de consolidar també en els propers anys la manera de contribuir de forma contundent a la solució del principal repte extern que té plantejat la humanitat, ja sigui, per exemple, abaratint els costos de producció de panells fotovoltaics o destriant els residus amb solucions automàtiques en el marc d’una economia circular de reaprofitament de recursos.
Tanmateix, cal considerar un factor que voldríem no arribés a jugar un paper rellevant en l’escenari post-COVID que analitzem: la precarietat laboral derivada d’una eventual profunda i llarga crisi econòmica. I no tant per la reducció de la demanda de productes i serveis que comportaria amb tota seguretat, sinó per l’impacte social que podria resultar en la temptació d’ús mà d’obra barata -per desesperada- per tal de competir amb inversions que veurien inevitablement ampliats els seus períodes de retorn, fet que restaria competitivitat a mig i llarg termini a la nostra economia, hipotecant el benestar i el progrés de la nostra societat.
Confiem en que al costat dels paràmetres tecnològics i econòmics vulguem i sapiguem substanciar una “enginyeria” social justa i equitativa.
