Les boles terapèutiques per a dones són uns petits dispositius dissenyats per fer exercicis involuntaris del sòl pelvià. Gràcies a l’impacte d’un pes a les parets de l’interior d’una bola, mentre la dona camina, es produeix una contracció automàtica que enforteix aquesta musculatura en cas de prolapse, per exemple. En funció de l’estat de la usuària, cal que es faci servir un determinat pes o un altre i per això, algunes empreses en venen boles de diferents característiques. És el cas de l’empresa antigament anomenada Vibracions que va voler innovar i buscar una manera de poder canviar la part interior de la bola, el pes, per poder complir amb totes les necessitats.
Per fer-ho possible van buscar l’ajuda de l’ETSEIB, de la UPC. Des d’Innovació van recórrer al professor ara jubilat Joaquim Lloveras Macià que va treballar al costat de Montse Iserte per donar resposta a les necessitats de la seva start-up. El projecte va ser finalista als premis Creativitat 2021 d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El repte era poder dissenyar una sola bola amb possibilitat que la usuària intercanviï els pesos, les boles internes, en funció de les seves necessitats. Malgrat que era un àmbit totalment desconegut per Lloveras, ho va aconseguir. En tractar-se del projecte d’una start-up, ara anomenada Sensual Intim, el pressupost era ajustat i per això, Lloveras va apostar per dissenyar només mitja bola, de manera que dues boles idèntiques es poguessin tancat per la usuària. D’aquesta manera, explica Lloveras, un sol motlle d’injecció era suficient per fer mitja bola, i es feia més fàcil la fabricació i reduïa el seu cost.
En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Lloveras explica que va fer diverses proves amb vasos de plàstic i models amb impressió 3D a l’ETSEIB, fins i tot amb materials no adequats fins que va trobar la manera i va anar perfeccionant els detalls per dissenyar només la mitja bola. Per acabar, la impulsora del projecte, Montse Iserte, va idear la cinta que, col·locada a una ranura de la bola té un extrem en forma de punta cònica gran i un cordó posterior que en facilita la col·locació i la retirada.
Lloveras reconeix que amb aquest disseny, que ja es comercialitza després de registrar la patent a Espanya, s’aconsegueix reduir el cost de fabricació i, alhora, reduir l’ús de materials.
La primera copa menstrual que es buida sense retirar-se
La mateixa empresa va fer un segon encàrrec a Lloveras: innovar una copa menstrual facilitant la seva introducció. Per fer-ho, es va pensar en unes petites osques a la vora interior de la copa per fer més fàcil el seu plegament.
Després va sorgir la idea d’un tap o una copa que permetés a la usuària buidar-la sense haver-se-la de treure. És una solució per quan la dona necessita buidar la copa però és fora de casa i per tant, ha de fer servir lavabos públics amb la incomoditat que suposa. Lloveras reconeix que va pensar una gran quantitat de solucions fins trobar la idea final. En aquest cas va ser dissenyar un tub de desguàs amb diferents gruixos de paret, però va ser la seva dona qui va acabar de donar-li resposta: el tub es podia simplement deixar recolzat (i doblegat) a la paret vaginal. El tub té unes parts flexibles diferenciades que actuen com a vàlvula i fan que sempre es plegui pel mateix lloc. El doblec atura el pas del líquid però no impedeix poder-lo moure per buidar la copa i continuar amb la jornada.
Iserte i Lloveras van registrar la patent, també de la copa, que es comercialitza amb el nom de Eureka! Cup i actualment s’està venent a diferents països, com ara el Regne Unit, gràcies a l’ajuda d’ACCIÓ.
