Joan Vallvé i Ribera (Barcelona, 1940) va liderar l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya entre el 2005 i el 2007, i el Col·legi, entre 2007 i 2013, seguint l’exemple del seu pare, Joan Vallvé i Creus. Pot, doncs, presumir de ser dels pocs que han estat al capdavant de les dues institucions que conformen Enginyers Industrials de Catalunya. Del seu pas pel Col·legi en recorda sobretot l'ampliació de les titulacions col·legiables. Ha combinat aquesta dedicació amb la política, un terreny que li ha portat a ocupar diversos càrrecs públics com ara el de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o el de secretari general del Departament d’Indústria i Energia. Lamenta la manca de vocacions tècniques sobretot per la necessitat d'enginyers i enginyeres a la societat actual: "Vivim en un món molt tecnificat on l'enginyeria té un paper molt important."

Quins van estar els moments claus del seu mandat?

Quan vaig passar a ser degà i vam ampliar el Col·legi, en el sentit d'incorporar els enginyers químics, els enginyers geòlegs i els enginyers d'organització industrial. Es va fer una assemblea i es va aprovar aquesta ampliació, amb gran reticència del Consejo de Ingenieros Industriales d'Espanya, que no volien que incorporéssim aquestes enginyeries al nostre Col·legi. Això va portar a una sèrie de problemes amb el Consejo, però ens en vam anar sortint i ara aquestes enginyeries estan perfectament incorporades.

Per què vau voler incorporar aquestes especialitats?

Els enginyers químics, geòlegs i d'organització industrial van demanar a la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, fer un col·legi. La Montserrat Tura, aleshores, em va fer una carta a mi com a degà preguntant-me sobre la possibilitat d'incorporar aquests col·lectius al Col·legi d'Enginyers. Ho vam intentar i finalment els vam poder incorporar. El fet de poder incorporar i ampliar en aquest sentit el Col·legi va ser un moment clau durant el deganat, perquè va poder créixer, no excessivament, el nombre de col·legis socials i, sobretot, va demostrar que el Col·legi de Catalunya tenia autonomia per decidir amb independència del Consejo de Madrid.

I les reticències per què eren?

Els semblava que incorporar aquestes altres enginyeries d'alguna manera rebaixava el nom o la qualitat que tenia l'enginyeria industrial i nosaltres creiem que era el contrari. Senzillament, els temps canviaven i aquestes altres enginyeries contribuirien a eixamplar la professió d'enginyer.

I durant els seus anys de degà, alguna fita de de cara a la professió?

De cara a la professió, nosaltres vam crear l'Observatori de la Competitivitat Industrial en el qual fèiem una anàlisi cada any de la situació econòmica i presentàvem unes conclusions sobre la situació de l'enginyeria a Catalunya. Això també crec que ens va donar pes i importància al nostre Col·legi.

També es va començar a aplicar el Pla Bolonya a la universitat, com ho recorda?

Els primers anys va ser quan es discutia de l'aplicació del Pla Bologna. Vam lluitar molt per mantenir una titulació digna de l'enginyeria industrial i no barrejar-la amb altres enginyers que són tan dignes com la nostra, però que tenen un altre nivell de formació i de qualificació. Vam lluitar molt en aquest sentit i crec que ens vam sortir força.

Com veu les institucions en el moment actual?

Les institucions tenen els seus problemes, com els vam tenir nosaltres en aquell moment, però van endavant. Afavoreix que hi ha un bon nivell d'enginyers, uns estudis ben qualificats i la possibilitat que aquests enginyers puguin exercir la professió, a més d'ajudar-los a trobar els mecanismes necessaris. La internacionalització també em sembla molt important en aquest moment, perquè les fronteres ja no hi són. Els intercanvis amb altres associacions d'enginyers crec que són rellevants en aquest sentit. Va començar a la meva època i ara s'ha incrementat.

Un dels reptes actuals és aconseguir que tothom o el màxim de gent que surt de l'escola es col·legiï. Entenc que fa deu o vint anys ja devia ser un problema. Com creu que s'ha de revertir aquesta situació o com s'ha de convèncer els joves per col·legiar-se?

Han de veure que estar col·legiat els donarà uns avantatges, com per exemple poder tenir relació amb altres enginyers i de conèixer què es fa en altres llocs. Crec que el Col·legi en aquest sentit és una obertura i, per tant, és important col·legiar-se. Fa 30 o 40 anys, quan vaig acabar la carrera, això era automàtic, quan un acabava es col·legiava. Però després ha vingut allò de qüestionar-se l'avantatge de col·legiar-se. L'avantatge no és immediat, però participes més en l'evolució de la teva professió. Aleshores, també pots adquirir nous coneixements i exercir la professió d'una manera més àmplia, més oberta i més internacional.

Ara es valora poc això o és que hi ha molta competència d'altres associacions?

Sí que hi ha competència d'altres tipus d'associació, la internacionalització és un fet a molts nivells. Però si realment s'explica el que això representa, crec que els estudiants, el cap d'un any o dos d'acabar, han de veure l'avantatge d'estar col·legiat. A part, l'exercici de la professió el Col·legi dona uns instruments molt importants com pot ser la cobertura de seguretat professional.

Ara hi ha la divisió entre els que fan només el grau i els que fan el màster?

És tan digne fer un grau o un màster, però no és el mateix.

Com s'imagina l'associació i el col·legi del futur?

Això depèn de les persones que ara el porten endavant. Segur que serà diferent del que era, però això és la llei de vida que evoluciona. Han de veure com evoluciona la societat i de quina manera s'han d'organitzar per poder tenir una major participació. I, sobretot, opinar sobre els temes tècnics que els enginyers són els que coneixen. Crec que és important que quan hi ha una discussió d'algun tema tècnic, de contaminació, d'energia nuclear... el Col·legi no pot estar callat, hi ha d'haver persones especialitzades que poden donar una opinió sobre aquests temes. La societat ha de rebre l'opinió d'un col·lectiu entès.

Quina contribució fa el Col·legi, la professió, els enginyers i les enginyeres a la societat?

Individualment, els enginyers i enginyeres exerceixen la professió a la societat, però com a col·lectiu també han de donar aquelles opinions que realment poden afavorir la societat. Li explicaré una petita anècdota que va passar durant el meu mandat. Quan es va espatllar l'ascensor del monument de Colón i van haver de treure amb un helicòpter a les persones col·locades a dalt, la reacció immediata de l'Ajuntament va ser parar el seu funcionament. Des del Col·legi, li vam fer una carta a l'alcalde Trias perquè ens deixes als enginyers revisar aquest ascensor. Ens ho va deixar fer i una empresa d'enginyeria va comprovar que el manteniment de l'ascensor no era el correcte, el que va acabar provocant els defectes que li havien provocat aquest problema. L'ascensor es va reparar, es va tornar a posar en marxa i funciona. Va ser una petita contribució en aquest sentit.

Aquest ha de continuar sent el paper dels professionals de l'enginyeria?

Naturalment, ho podem fer. L'altre dia passava per l'avinguda Tibidabo i vaig veure que el Tramvia Blau, un símbol típic i tradicional a Barcelona, no funciona. Aquest tramvia mereix una revisió, un canvi i una millora per donar-li més elements de seguretat. Estic segur que els enginyers poden aportar aquí uns elements que permetin que aquesta atracció de Barcelona no s'hagués de parar per un problema de seguretat.

Creu que la societat coneix aquestes contribucions que fan els professionals de l'enginyeria?

Les donem a conèixer, crec que és una de les feines que tenim. A més, hem de buscar persones que treballin al món de la informació per explicar les coses que es fan, tant les bones com les que no van bé, com algun accident o alguna qüestió tècnica. En aquests casos els enginyers hem de donar l'opinió de què és el que ha passat. Un exemple d'això va ser quan va haver-hi l'apagada de Barcelona a la subestació de Maragall, la Generalitat va demanar un informe al Col·legi i es va fer un informe tècnic de què havia passat i de què s'havia de fer perquè no tornés a passar.

Com veu el paper que ha de jugar l'enginyeria en el futur?

Vivim en un món molt tecnificat on l'enginyeria té un paper molt important. En un món com aquest els enginyers hi tenen molt a dir. Des que ens toca el despertador tenim aigua calenta a casa, tenim un ascensor que funciona, tot això ho fan els enginyers. Cal que això s'expliqui i es conegui perquè hi hagi nois que vegin que l'enginyeria pot ser també la seva professió de futur.

Es parla molt, justament, de la falta de vocacions científiques i tècniques, com ho veu des de la seva perspectiva?

Sí, falten vocacions per part dels nois i, sobretot, vocacions femenines d'enginyeria. El món femení ha ocupat quantitat de professions, però per l'enginyeria són reticents a posar-s'hi. Hi ha moltes possibilitats. Però això s'ha de fer explicant què és el que fa l'enginyer i què és el que pot fer. Naturalment, són uns estudis complexos i difícils que impliquen estudiar i treballar molt, però recompensa d'haver fet una enginyeria.

Creu que aquesta mentalitat de la dificultat fa tirar enrere molts joves?

Podria ser que busquen altres estudis que puguin donar una compensació econòmica més fàcil, sense tant esforç. Però a la vida hi ha moltes coses que són difícils i s'han de procurar fer.