Josep Amat: 'El robot personal triomfarà'

Josep Amat i Girbau (Barcelona, 1940) és doctor en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on ha estat catedràric d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors i des del 2010 n'és professor emèrit. Des del 2014 forma part del grup de treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0 del COEIC. Aquest 2020 ha estat distingit per la Creu de Sant Jordi, un reconeixement que se suma a tots els reconeixements que ja se li han fet al llarg de la seva trajectòria.

Què suposa per a vostè haver estat distingit amb la Creu de Sant Jordi enguany?

Evidentment aquest és el que més aprecies perquè és el màxim reconeixement del teu país. M'ha fet molta il·lusió perquè el meu pare també ho era, i això que siguem dues generacions amb la Creu de Sant Jordi m'ha fet molt content. Però també estic molt content pel nostre col·lectiu, els enginyers. Si mirem la llista dels premiats, normalment està molt més escorat cap a la branca de les humanitats i fins i tot de l'esport, i del món de la tecnologia costa més de sortir, i que sigui un enginyer també em satisfà.

Així ho veu com un reconeixement a tot el sector, doncs?

Hi ha molts enginyers que treballen molt i que fan tasques molt importants per al nostre país, i que en canvi no són mai reconeguts perquè és molt més vistós un esportista que guanya un campionat. En canvi, hi ha enginyers que fan esforços molt superiors a guanyar un campionat. I em sap greu que no n'hi hagi més de premiats.

Precisament, aquestes darreres setmanes, els enginyers estan tenint un paper destacat al voltant de la crisi sanitària...

Si, veig que hi ha almenys diversos prototips de respiradors que es podran utilitzar. Per exemple. el que ha fet la SEAT de reconvertir una línia de treball per a l'elaboració d'aquests dispositius a partir del motor de neteja parabrises és fantàstic i un exemple com l'enginyeria es pot posar al servei d'una necessitat en un moment determinat i ser àgil per reconvertir-se. És fantàstic. És un moment de posar en evidència la importància que té la tecnologia en la nostra societat.

En aquest sentit, doncs, Catalunya ha estat a l'alçada del moment?

Catalunya té una llarga experiència dins els rànquings de creació d'spin-offs i tecnologia i estem molt amunt, a nivell europeu i mundial. Jo crec que tenim un bon entorn tecnològic. Hi ha  gent molt preparada i en el món de la biotecnologia donem nivells molt alts. Estic molt content.

S'ha treballat amb la confecció de respiradors, la impressió de mascaretes en 3D però hi ha altres aparells fruit de la robòtica que també s'utilitzen en l'àmbit sanitari, no?

La robòtica té dues vessants, la dels respiradors però en té un altre d'ocult que són els anàlisis. Tots els laboratoris estan robotitzats. Però no és un esforç que s'hagi hagut de fer pel coronavirus, sinó que ja feia temps que tot això està robotitzat.

També existeixen altres robots en àmbit sanitari com són els robots de neteja o per dispensar medicaments.

Són molt importants però no són improvisables. Així com amb una setmana ja hi ha hagut un prototip de respirador, un robot social per ús hospitalari és un any de feina i això no s'ha pogut portar a terme, és una feina molt més feixuga.

Però s'hi està treballant?

S'hi està treballant i és evident que tindrà una gran utilitat. Per exemple, fer la distribució hospitalària de la medicació, és una distribució sense error. En canvi, fet humanament és lògic que si li has de posar a cada pacient la medicació cada quatre o vuit hores, la possibilitat d'error no és nul·la. Amb tecnologia és baixíssima. Això ja crea avantatges, però no només això. Al donar la medicació, al darrere pot haver-hi el professional que supervisa i parla amb el pacient, que no és el mateix que ho faci un personal auxiliar, que després ho ha de traslladar de forma indirecta. Amb la telepresència, el malalt pot veure el professional i és un gran avantatge i portarà grans millores.

Vostè ha viscut l'evolució de la robòtica, ha anat canviant la seva concepció?

La història de la robòtica l'he vista tota, no? Perquè al principi era una robòtica molt heroica perquè els primers robots tenien capacitats informàtiques tan reduïdes que amb prou feines podien bellugar-se, i s'havien de fer arquitectures més simples perquè la cinemàtica fos més simple, i la potència de càlcul fos més econòmica. Ara tenim la sort que amb la potència informàtica de què es disposa ja no tenim limitacions de disseny, pots dissenyar el robot que vulguis perquè informàticament el podràs controlar a una certa velocitat. Els primers robots anaven lents perquè informàticament no hi havia temps de càlcul. Doncs la informàtica ha anat evolucionant i amb les últimes etapes, no només són molt més àgils i eficaços i treballen amb sensors, sinó que poden treballar en cooperació amb persones. I això requereix un nivell de software més elevat però els fa més útils per tasques que no s'havien fet servir fins ara com la robòtica assistencial.

Vostè també s'ha dedicat a la creació d'empreses des de la universitat...

La primera que vaig fer, just abans de casar-me fa més de 50 anys, encara funciona i això que al nostre sector de vegades tenen un cicle de vida i plenitud molt més ràpid. N'hem fet d'altres que han fet aquest cicle. I altres han mort d'èxit. Per exemple, vam fer un projecte basat en la visió per computador, per a la fàbrica de moneda i timbre, per fer control de qualitat del procés de fabricació de la moneda per evitar que els errors sortissin el carrer. Fèiem la detecció sobre la marxa. Doncs aquesta empresa l'Estat va decidir que era crítica i ens va dir que ens comprava l'empresa. Primer ens hi vam resistir però ens van posar suficients diners sobre la taula i vam dir, potser si que la venem. Així que aquesta va morir d'èxit. Al departament hem fet tres spin-off.

En recorda alguna d'una manera més especial?

En vam fer una arran d'un accident del metro de Barcelona a Montbau. Els Enginyers Industrials de Catalunya em van nomenar membre de l a comissió d'investigació, i em van proposar ser-ne president. Vaig acceptar amb la condició que no passés com a València i que amb una setmana, féssim el diagnòstic. I ho vam fer. Vam concloure que el conductor, de memòria, va confirmar una maniobra arriscada en una pantalla que li tapava justament la maniobra que anava a fer. L'accident doncs, era culpa del conductor que està en estrés de fe r una maniobra o era de la persona poc intel·ligent que va fer l'aplicació i li va posar en pantalla l'etiqueta? Per això li vam donar la culpa a Ericsson, però com que en un accident sempre hi ha més errors que un, vam detectar que no hi havia un detector a la via que indiqués la posició del desviament i vam recomanar a TMB que posessin aquests sensors.

I ho va fer?  

Es veu que no existien, i aleshores des de  la UPC vam decidir fer una spin-off per fer aquests sistemes que ara es venen arreu del món.

Sovint es posa en dubte que la transferència de coneixement sigui efectiva, però per la seva experiència és totalment factible, no?

És factible però la veritat és que el número d'spin-offs que triomfen és molt reduït i si es fa ràtio de patents són ridícules. Des d'aquest punt de vista, comparteixo les crítiques. I faig autocrítica, hi ha dues causes importants. La primera que quan et valoren com a professor , et valoren tant una patent com un article, però per fer una patent pots tardar un any, un article el pots fer en una setmana i per tant, l'investigador es veu abocat a fer coses que no són de tanta rendibilitat. L'entorn, doncs, no ens ho facilita. I la segona és que per fer aquests treballs, necessites personal auxiliar al departament i el que tenim, té just el temps per mantenir els equips. Com que ens falta aquest personal és lògic que no se'ns demanin els resultats que se'ns exigeixen.

Els canvis depenen més de la Secretaria d'Universitats i Recerca, doncs, que no pas dels investigadors?

Quan diem Secretaria no miro a la plaça Sant Jaume, perquè els diners que rebem són finalistes i la universitat no els pot treure dels professors. S'hauria de rebre un pressupost més elevat. La Generalitat fa el que pot i mentre hi hagi dèficit fiscal és lògic que patim el que patim.

Tornant a la robòtica, quins reptés té el sector actualment?

A Catalunya el sector industrial és de petita i mitjana empresa, en un 97% dels casos. I com és lògic, aquestes empreses tenen poc potencial per assumir els costos dels reptes de la robotització. La impressora 3D, per exemple, té costos assumibles, tothom es pot comprar una impressora 3D i començar a fabricar el que dissenya. Això és un avantatge molt gran, però amb un robot no pots fer-ho perquè el temps de gestació, fabricació, encaix i cost és molt difícil d'assumir per la petita i mitjana empresa. Per això és important que hi hagi centres tecnològics que doni serveis a les empreses, en tenim un però si en tinguéssim 5 millors que un.

I quin paper juga l'administració?

És el de sempre, l'administració no és que sigui tacanya i no ho vegi. Mas-Colell tenia una visió del sistema universitari, que va introduir una nova via de contractació de personal com el programa Serra Húnter, que ha donat bons resultats. L'ICFO és un exemple d'això, un dels millors del món en fotònica. Si en comptes d'entre 5 i 8 places en sortissin 80 o 100 serien 10 vegades millors, però no hi ha recursos .

Sempre anem a parar al mateix lloc...

Els recursos, sí, sempre són el mateix coll d'ampolla. Com es redistribuirien? No sóc capaç de treure més recursos de l'atenció social.

Vostè sempre defensa que la robòtica ha d'estar al servei de les persones, oi?

La indústria ja està robotitzada, ara vindrà el boom sector servei que també és molt ampli: el robot personal triomfarà. No sé si passaran deu o vint anys, però tothom tindrà a casa seva un robot que l'ajudarà a fer les tasques amb cooperació. Ens ajudarà fins i tot a fer bricolatge. Aquesta robòtica és la que progressarà els propers anys. Canviarà la manera de viure de la gent? Segur que si, però deshumanitzarà? Diria que no. Serà un complement i no vol dir que les persones visquin soles amb un robot, sinó que viuran en societat amb robots amb cooperació. Serà interessant de veure i augmentarà també la capacitat de les persones, tant des del punt de vista social com laboral. M'agradaria molt veure aquesta etapa de la humanitat vivint amb famílies i robots.

Pot tenir també implicacions en la pèrdua de llocs de treball? És un perill o una oportunitat?

És cert que la robòtica sempre ha comportat pèrdua de llocs de treball però també és cert que n'ha generat molts d'altres. Podria ser que, al final, la robòtica creés més llocs de treball que no pas en destruís. El problema és que  quan un robot desplaça quatre treballadors per fer una tasca i genera 3 o 4 més per fer assistència tècnica, els que han perdut la feina no la trobaran. I sin són majors de 45 anys, pitjor ho tindran. Per això és tant important la formació i assumir com a societat un sou base mínim garantit. Hem d'assumir que aquesta gent hi serà però hem de donar la possibilitat que es vagin formant i reconvertint i sent aptes per un altre tipus de feina.

Per tant, igual gent però més qualificada?

Sí. Per exemple, una persona gran va acompanyada per un assistent i un caminador. Hi ha un pacient, tecnologia i una persona que l'acompanya. El més possible és que el caminador evolucioni per robòtica però el triangle hi serà sempre. No hi haurà pèrdua de lloc de treball però l'acompanyant tindrà més responsabilitat. No soc tan pessimista.

Aquesta que explica és justament una feina molt feminitzada, en canvi, el seu àmbit és tot el contrari...

És el nostre drama. Dins la població ja hi ha una part petita que s'interessa pels estudis tècnics, i si d'aquests només ens quedem amb la meitat perquè les dones no hi treballen és una llàstima. L'experiència demostra que quan les noies treballen en aquests camps són tant o més eficients, més meticuloses. Els nois són més impetuosos i quan alguna cosa està al 90% ja ho donen per acabat. Lamento no tenir més noies a l'equip. Hi ha moltes causes. Una n'és el professorat de tecnologia, d'instituts i escoles, que no sempre està prou ben qualificat, i moltes vegades són biòlegs o altres titulats reconvertits. No ho viu prou bé i no transmet el mateix caliu... Però també hi fa l'entorn social. L'altre dia en una sèrie, un dels personatges es volia dedicar a la informàtica, i era ''l'estrany, el rar''. Si per la televisió anem fent que el tecnòleg és el rar i el bo és el polseres vermelles que salva la vida de les persones, condiciona les vocacions de la gent.

S'hauria de fer més rellevància que la tecnologia pot ajudar a les persones, doncs?

De fet la titulació de bioenginyeria no és equilibrada però el percentatge de noies és més alt que en d'altre. La tecnologia doncs, té un aspecte social important i hauria de ser atractiu per a les noies, però ha de venir de més avall, de l'ensenyament primari. Cal que tinguin excel·lents professors i professores.

Ara la robòtica és l'extraescolar per excel·lència?

Sí, però en realitat no és robòtica,  és jugar amb joguines que s'assemblen a un robot però el noi o noia no dissenya, ni li diuen què és una pila o un interruptor. Ja està bé, però que consti que no és això.  Si expliques què és un volcà crida molt l'atenció, i engresca. S'hauria de ser capaç d'explicar una pila o un motor elèctric amb el mateix entusiasme que expliques què és un volcà o la reproducció de les balenes.