Les pràctiques de bon govern corporatiu han evolucionat fins a donar-li la importància necessària al fet de professionalitzar la selecció dels membres dels Consells d'Administració i dels Consells assessors de les organitzacions. Empreses de l'Ibex i aquelles amb participació de fons d'inversió han fet grans avenços en l'àmbit nacional en aquest àmbit, conegut com a boardhunting. Aquest és un concepte que engloba l'estratègia que consisteix a buscar i atraure alts directius o membres de la junta directiva d'una empresa o board amb l'objectiu d'involucrar-los en grans decisions i negociacions estratègiques. La jornada BoardHunting: enginyers en la selecció de consellers, organitzada per la comissió de Lideratge empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat l’ocasió adient per discutir aquest tema amb professionals del món corporatiu. La conversa ha estat moderada per Ignasi Rafel, soci fundador de Talman Group, a la nova seu corporativa de grup Simon, SWITCH, un edici intel·ligent d'última generació a Barcelona.
“El consell d’administració és l’òrgan de govern més important i ha anat evolucionant segons els reptes que han presentat les companyies” ha assegurat Eloi Planes, enginyer i president del Consell de Fluidra, un dels ponents de la jornada. La pràctica del Boardhunting s'enfoca a arribar als perfils clau d'una organització, ja que la seva aprovació o la seva influència pot ser crucial per tancar un acord important, autoritzar grans inversions o canvis estratègics.
Aquest també implica la cerca i la selecció de professionals amb formació tècnica, com ara enginyers, perquè formin part del consell d'administració d'una companyia. Sobre aquest, Planes ens ha indicat que “el consell és un reflex dels objectius estratègics de l’organització”. En moltes indústries, especialment en aquelles que depenen de la tecnologia, innovació o processos complexos, com poden ser la tecnològica, manufacturera o energètica, comptar amb enginyers a la junta directiva aporta un enfocament tècnic i pràctic vital per a la presa de decisions estratègiques. Planes també ha assegurat que “resulta molt important assegurar que hi ha un alineament a curt i a llarg termini al Consell i preparar-lo perquè doni les respostes adequades”.
Algunes raons per les quals els enginyers són valorats en aquest tipus de rols inclouen el coneixement tècnic profund, ja que poden oferir una visió clara de la viabilitat de projectes tecnològics, avaluant riscos i oportunitats des d'una perspectiva tècnica. També es valora la capacitat per liderar en innovació, perquè solen avaluar i promoure noves idees, cosa fonamental en empreses que necessiten mantenir-se competitives. Les habilitats analítiques i d'optimització de processos també són valuoses en decisions estratègiques que busquen millorar l'eficiència operativa. En el context actual també resulta important considerar àmbits com la tecnologia verda, la sostenibilitat o les energies renovables, i els enginyers poden ser claus per guiar l'empresa cap a noves àrees de creixement.
El procés de seleccionar enginyers per formar part de la junta directiva sol involucrar diferents aspectes a considerar. Primer de tot, es busquen enginyers amb experiència tant en el camp tècnic com en la gestió empresarial, idealment amb una trajectòria que inclogui lideratge en empreses grans o d'alta tecnologia. En aquests casos, no només se n'avalua el coneixement tècnic, sinó també les habilitats en la presa de decisions estratègiques, gestió de riscos, lideratge i visió a llarg termini.
Els enginyers seleccionats han de poder treballar en harmonia amb altres membres de la junta, que potser no tenen coneixements tècnics però sí un enfocament comercial o financer. El boardhunting d'enginyers consisteix a identificar i atraure professionals altament capacitats per ocupar càrrecs al consell d'administració d'un organisme, aportant un enfocament tècnic que complementi les habilitats comercials i financeres d'altres membres. Això és especialment rellevant a empreses que operen en sectors on la tecnologia i la innovació són pilars clau del negoci. Tot i així, Montse Muñoz, consellera a Eurofragance, Comexi, Grifols o Uriach, ha assegurat que “és complicat jugar bé al nivell d'un consell si només has treballat en l'àrea tècnica al llarg de la teva carrera professional, perquè, evidentment, hauràs desenvolupat fortament una component molt important, però no n'hauràs estat mai en una posició de decisió estratègica”.
Professionalització de la pràctica
El boardhunting s'ha professionalitzat de manera significativa en els darrers anys a causa de la creixent importància de la governança corporativa i de la necessitat de comptar amb líders capacitats que puguin enfrontar els reptes i oportunitats que presenten els mercats actuals. Aquest procés, que en el passat podia estar dominat per relacions personals o connexions informals, ara és gestionat de manera més estructurada, objectiva i estratègica.
Actualment, hi ha firmes especialitzades en la recerca de consellers per a juntes directives, conegudes com a firmes d'executive search o headhunting, que es dediquen específicament a identificar, avaluar i reclutar candidats altament qualificats per ocupar posicions als consells d'administració. Aquestes firmes utilitzen un enfocament estructurat i basat en dades per garantir que els consellers seleccionats aportin les competències necessàries per a l'èxit a llarg termini de l'organització.
Així mateix, el procés de selecció de consellers ja no se centra únicament en l'experiència executiva o les connexions personals. S'han implementat criteris d'avaluació objectius que consideren una varietat de competències que la junta necessita, com poden ser la diversitat de coneixements, de gènere, cultura i perspectiva. Es considera que això enriqueix la presa de decisions estratègiques.
També, en indústries específiques, la cerca de perfils amb experiència tècnica o coneixements profunds en àrees com la tecnologia, la innovació o la sostenibilitat és una prioritat. Aquest enfocament en la diversitat i competències garanteix que el consell sigui més efectiu i capaç d'afrontar els desafiaments de l'entorn empresarial actual. “Els consells han de ser un reflex de l’estratègia de la companyia i és molt important incorporar els perfils adequats” ha indicat Muñoz.
Una tendència clau a la professionalització del boardhunting és l'avaluació regular de l'acompliment dels consellers. Moltes empreses ara apliquen avaluacions formals per mesurar l'impacte i la contribució dels membres de la junta. Això assegura que els consellers seleccionats estiguin fent bé les seves funcions i que es mantingui un alt nivell de governança. El procés també ha incorporat una preocupació més gran per la independència dels consellers i pels estàndards ètics. Molts processos de selecció inclouen avaluacions sobre el compromís ètic i la capacitat dels candidats per adherir-se a les normes de compliance i bon govern. A més, es busca que els membres del consell no sols tinguin les habilitats necessàries, sinó que també siguin independents de la gerència executiva, per garantir una presa de decisions objectiva i basada en el millor interès de l'empresa.
Als consells corporatius actuals, la selecció de consellers o directius s'ha tornat més estratègica i especialitzada. Les organitzacions busquen perfils que no només aportin experiència en gestió, sinó que també ofereixin competències clau per fer front als reptes d'un entorn empresarial cada cop més complex i dinàmic. Les competències i els perfils més demanats en els consells corporatius actuals reflecteixen l'evolució de les prioritats cap a la transformació digital, la sostenibilitat, la diversitat i la gestió de riscos globals. Les empreses busquen cada cop més un consell multidisciplinari i divers, capaç de guiar l'organització en un entorn corporatiu en constant canvi.
