Els països membres de la Unió Europea dediquen anualment un 10% del PIB al manteniment de les seves instal·lacions productives, dels seus serveis i infraestructures, així com dels béns i els estris familiars. A més d'aquests costos directes, el manteniment afecta la disponibilitat de les instal·lacions, la qualitat dels productes i serveis, la seguretat de les persones i béns, el medi ambient i la conservació del patrimoni. Aquestes xifres importants i els beneficis que s'obtenen amb el seu ús adequat, bé mereix que la societat dediqui al manteniment l'esforç necessari per millorar-lo i optimitzar-lo.
El 23 de novembre del 2022 el Comitè Europeu d'Estandardització ha publicat la primera norma sobre l'enginyeria del manteniment, EN-17666:2022 “Maintenance-engineering: requirements”.
La defineix com la disciplina de l'enginyeria que aplica coneixements, mètodes, tècniques i eines per desenvolupar i donar suport al manteniment per tal de garantir que un actiu sigui capaç de realitzar les seves funcions requerides de manera segura, sostenible i rendible durant tot el cicle de vida.
Centrant-nos en el manteniment industrial, l'enginyeria del manteniment comença a la fase de projecte. A la tax-force del projecte, a més d'experts en processos i producció, han de figurar experts en manteniment. Amb la seva experiència es podran seleccionar els equips més fiables, sistemes, redundàncies, disposició, hazops, coneixement de la reglamentació elèctrica, equips de pressió, etc. Això facilitarà totes les operacions i minimitzaran parades.
Addicionalment, l'ús de la digitalització, Internet Of Things, Big Data, Intel·ligència Artificial, Realitat Virtual, Realitat Augmentada, robots (per exemple, per a espais confinats), machine learning, drons, digital twin, tauletes, portàtils i Integració de Sistemes de Producció i Manteniment, facilitaran molt el manteniment posterior. Segurament, inicialment incrementaran una mica el cost del projecte, però l'estalvi posterior serà enorme.
Parlant d'experts, un tema molt important és la captació de talent i formació. Desgraciadament el relleu generacional va disminuint el nombre de professors experts en teoria i pràctica del manteniment en temes com a electricitat industrial, bombes, turbines i compressors. Tot això dificulta la formació de tècnics i operaris de manteniment. Les eines comentades anteriorment haurien de ser un mitjà facilitador per a personal format a l'ofici. S'haurien de crear a les universitats i escoles de formació professional, màsters de manteniment i enginyeria del manteniment.
A les plantes industrials el personal de producció haurien de ser sèniors en operació i júniors en manteniment, i al revés amb el personal de manteniment amb objectius compartits.
Un altre tema important és la productivitat, resultat del producte de la utilització per rendiment; en aquest camp hi ha moltes oportunitats de millora, però seria matèria d'un altre debat.
Cal tenir una visió llarga i àmplia i, per tant, i en definitiva, el manteniment i l'enginyeria del manteniment s'han de considerar no pas com un cost, sinó com una inversió.
