L'hora de l'economia circular

Aprofitar els residus generats per a substituir les matèries primeres. Aquesta és, a grans trets, la síntesis de l'anomenada economia circular, un terme cada vegada més habitual que té per objectiu fer créixer el cicle de vida dels materials, aportar-los valor afegit i, com a conseqüència, contribuir a un sistema productiu més sostenible i més respectuós amb el medi ambient. La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de canviar la relació amb el planeta, d'una banda, i la caducitat de l'economia lineal, de l'altra. Aconseguir, però, que les empreses canviïn la seva manera de treballar i introdueixin processos més respectuosos amb el medi ambient i potenciant l'aprofitament dels residus no és fàcil. La Unió Europea i els diferents governs fa temps que treballen en aquesta línia.

El Ministeri per a la Transició Ecològica  i el Repte Demogràfic (MITECO) ha publicat recentment l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular que assenta les bases per assolir els objectius europeus del 2030. Entre altres aspectes, el document fixa reduir en un 15% la generació de residus des de 2010, millorar en un 10% l'eficiència en l'ús de l'aigua o arribar a reutilitzar fins un 10% dels residus municipals generats. Aposta també, per reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB agafant com a referència les dades del 2010. Segons ha detallat als Fulls d'Enginyeria Xavier Elias, enginyer industrial i director del postgrau d'Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, el 2010, l'estat espanyol va adquirir vora 600 milions de tones de matèries primeres que, amb el PIB del moment, suposava 1.800 euros per tona. L'estratègia vol aconseguir que el 2030, aquesta xifra ha de ser de quasi 3.000 euros per tona. Elias detalla que fa deu anys s'adquirien uns 30 quilos de matèries primeres per persona i dia a l'estat espanyol, i que per reduir-ho al 30%, per tant, ''no hi ha més remei que aprofitar els residus''.

Elias es fixa en el sector de la construcció per explicar que es poden fer accions útils que altres països fa temps que tenen assumides. Per exemple, diu Elias, els països nòrdics que tenen poques muntanyes, quan s'ha de fer una edificació es plantegen d'on sortirà l’àrid a utilitzar. Si s'ha de comprar fora del país implica un impost. ''Què s'ha de fer?'', planteja Elias, i respon ''doncs buscar edificacions que s'estiguin tirant a terra per utilitzar-ne la pedra''. Per aquest enginyer industrial, als Països Baixos o al nord d'Alemanya fa temps que ho fan així però aquí ''encara et miren malament''. Per això afegeix: ''per què cal un àrid verge per fer una vorera?''

El cost d'aquests processos és un dels esculls que ha posat fre a l'economia circular en l'àmbit de la construcció o la indústria i per això, els governs han apostat per les taxes per abocament, impostos als residus i incentius fiscals als qui ho eviten. Segons explica Maite Ardèvol, directora d'Economia Circular d'ACCIÓ, aquest és el primer ''obstacle'' per a l'economia circular i per aquest motiu, des del Govern s'ha apostat per polítiques fiscals que permetessin fer variar aquests ''preus relatius'' afavorint l'economia circular. En aquest sentiu, reconeix que és un bon inici perquè empreses comencin a ''maximitzar'' el valor d'un recurs però que l'objectiu final ha de ser un ''canvi important de la concepció del sistema, de la manera de produir i de treballar''. Ardèvol reconeix que cada vegada hi ha més companyies que incorporen l'economia circular a l'estratègia d'operacions i que no només és gent jove en start-ups, que ja ho tenen interioritzat, sinó també en empreses consolidades que ho comencen a veure com una ''oportunitat de negoci''.

Els ajuts públics a les empreses doncs, són bàsics per implementar aquestes noves mesures. Els d'ACCIÓ, diu Ardèvol, donen suport a uns 150 o 200 projectes cada any però hi ha al voltant de 600 empreses a Catalunya dedicades a l'economia circular que poden impactar a unes 1.200 companyies més. Des d'ACCIÓ també han vist duplicar el nombre d'start-ups que els darrers anys es dediquen a l'economia circular.

L'estratègia catalana per a l'economia circular, diu Ardèvol, està alineada, doncs, a les directives europees i entre altres, es treballarà per una nova Llei de Residus, entre altres, que formaran part del nou full de ruta d'aquesta tardor. Són accions, les del Govern, que impliquen tots els Departaments a més del de Territori i Sostenibilitat que ha impulsat l'Observatori Catalunya Circular per recollir els casos d'èxit. Així ho explica Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, que destaca que l'agenda verda forma part de la comissió de reactivació econòmica impulsada per l'executiu català.

Aquesta comissió té un grup de treball que vol incidir en el Pacte Verd Europeu i l'acció climàtica amb una vessant orientada doncs, cap a l'economia neta i circular. Per Subirà, l'economia circular és ''l'única possible de futur'' per consolidar un ''ús autosuficient de recursos''. Per Subirà s'ha de procurar que tot allò que es produeix se li pugui donar ''una segona vida'', no només als residus, sinó tenir en compte que ''tot el que produïm és un recurs que pot ser una matèria primera''.

La pandèmia i l'economia circular

Per Subirà, la pandèmia ha posat de manifest que l'economia lineal té ''moltes debilitats''. Posa d'exemple la manca de subministrament de certs productes estratègics però també la proliferació de productes d'un sol ús. Subirà defensa que el mercat és capaç de proveir molt material sanitari reutilitzable i que és una opció que permet ser ''més resilients'' per afrontar situacions complexes. La secretària també creu que amb la crisi de la COVID-19 cal que la població prengui consciència que l'economia circular ens permetrà ser ''menys dependents'' de productes importats i per tant afrontar el futur ''amb més garanties''. Ho resumeix amb la necessitat de fer ''un ús més eficient'' dels productes.

Ardèvol, per la seva banda, reconeix que la crisi tocarà molts sectors i empreses però coincideix que la situació generada pel coronavirus ha posat sobre la taula la importància de la proximitat. ''Hem vist com s'ha trencat la provisió'', diu Ardèvol, que defensa que amb l'economia circular es canvia aquest circuit amb relacions ''més properes i amb una relació de fidelització de clients''. Per això, aposta perquè la crisi ''acceleri'' els projectes per fer empreses més resilients més enllà de la vacuna. ''El planeta no dona per a més'', conclou Ardèvol, i les empreses han de buscar nous models.

Canvi de mentalitat

Tant Ardèvol com Subirà coincideixen que cal un canvi de model i de mentalitat per impulsar nous projectes d'economia circular. Xavier Elias també ho creu perquè molts professionals mantenen ''això s'ha fet tota la vida així'' a l'hora d'afrontar nous reptes que tècnicament ja s'han demostrat com a factibles com pot ser, posa d'exemple, construir una casa sense comprar matèria primera. Per això, diu Elias, cal ''reciclar-se i entendre i conèixer les noves possibilitats'' .

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

seguretathttps://www.eic.cat/