El 2022 el Grup TERSA va valoritzar energèticament més de 316.000 tones de residus municipals. El procés va permetre produir 181.921 MWh d’electricitat i 127.992 tones de vapor que es van subministrar a la xarxa urbana de calor i fred del Fòrum i del Districte 22@. Amb aquest recurs, es climatitzen de manera eficient, més de 100 edificis d’aquesta zona de Barcelona.
Són dades de la Memòria de Sosteniblitat de la companyia que exemplifiquen l’aplicació de l’economia circular en processos de tractament de residus per convertir precisament aquest residus, en un nou recurs. El gerent de la companyia, Oriol Vall-llovera, explica que entre els compromisos del grup “com a servei públic” hi ha el de “donar solucions als reptes ambientals que suposa la gestió dels residus i la generació i comercialització d’energies renovables” a més de promoure el compromís de la ciutadania amb l’entorn. El dels residus municipals i la seva valorització és només un dels àmbits d’actuació del Grup TERSA busca, precisament, seguir els principis de l’economia circular aconseguint que els residus tornin a ser utilitzats, totalment o parcialment.
En aquest sentit, i amb l’objectiu de millorar els processos, el Grup TERSA aposta per la innovació i, tal com explica el Vall-llovera, l’any passat s’ha ampliat la capacitat de tractament i selecció d’envasos lleugers del nostre Centre de Tractament de Residus Municipals (CTRM) de Gavà-Viladecans. D’aquesta manera, la planta passarà de gestionar 24.000 tones anuals d’envasos lleugers a 33.000 tones, per tal de donar resposta a l’increment de la recollida selectiva a l’àrea metropolitana. A més, més d’1.500.000 persones han fet ús de la xarxa de punts verd de la ciutat de Barcelona, que també gestiona el mateix grup.
Les dades del sector
Catalunya té registrades 626 empreses que ofereixen solucions B2B d’economia circular. Són pràcticament totes, el 93%, pimes de menys de 250 treballadors i tot i que el 78% es van constituir fa més de 10 anys, respecte el 2017 se n’han identificat un 60% més. Així ho indica l’infrome d’ACCIÓ L’economia circular a Catalunya que també xifra en 11.014 MEUR la facturació procedent de solucions per a l’economia circular, un 30% de la facturació total conjunta de les empreses identificades. Representa el 4,6% del total del PIB català.
En aquest àmbit es calcula que hi treballen 32.856, el 30% del total de treballadors de les empreses identificades. El nombre de persones ocupades ha crescut a un ritme anual del 7,37% des del 2015 i els objectius dels governs i les mateixes empreses no fan pensar que hagi de disminuir a curt termini.
Demanda a l’alça
De fet, dr. enginyer industrial Xavier Elias, director del Postgrau d’Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, assegura que moltes empreses tenen dificultats per trobar els treballadors que han de liderar aquests projectes i canvis de processos per assolir la sostenibilitat que publiciten “més enllà del greenwashing”.
Elias recorda que a Espanya només es reutilitzen un 10% dels materials que s’utilitzen i a Europa, la xifra encara no és millor, al voltant de l’11%. Per això, i per complir amb objectius i directives, Elias preveu una demanda a l’alça d’aquests professionals que recorda que molts dels que aquestes tasques són enginyers i enginyeres industrials, amb una formació transversal però també específica en aquesta àrea per poder canviar paràmetres d’alguna empresa. El del tractament de residus, la indústria, els gasos industrials o la construcció són alguns dels sectors que més demanda de professionals tenen, més enllà de fer electricitat amb residus municipals, i per això, recorda que l’economia circular té un gran ventall d’aplicació com poden ser les tecnologies de separació de gasos, per a l’automoció, o tot allò que té a veure amb la generació d’hidrogen i metanol, com a combustible.
Per Elias, cal veure l’economia circular com una oportunitat i formativament avançar-se a conèixer el que es requerirà “en un futur”. L’enginyer preveu que de la mateixa manera que s’ha deixat de cremar carbó per fer electricitat gràcies a l’establiment d’impostos que ho ha deixat de fer rendible, en molts d’altres àmbits, com el de la construcció, s’aniran posant aranzels o taxes per obligar les empreses a canviar el paradigma. “Com que és més barat un àrid natural, encara no fem res”, exemplifica Elias.
El gerent del Grup TERSA coincideix en aquesta major demanda del sector i recorda que la valorització de residus “és una palanca de generació d’ocupació de qualitat, qualificat i estable” per la qual cosa col·laboren amb centres universitaris per a la contractació de talent jove. “És necessari comptar amb professionals qualificats i especialitzats que puguin donar resposta als nous reptes en l’àmbit de l’economia circular i la gestió de residus”, conclou Vall-llovera.
