Si durant la pandèmia es van poder construir hospitals en vint setmanes, per què no provem d’accelerar les infraestructures que necessita el país per fer front a la manca d’aigua? Marc Oliva, president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic d’Enginyers Industrials de Catalunya demana aprofitar la situació d’urgència i emergència actual com a “palanca” per poder accelerar la construcció d’infraestructures que permeti desvincular l’accés a l’aigua del seu cicle natural. Ens ho explica en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria com una de les idees que treballen des de l’Observatori de l’Aigua, una iniciativa que han tirat endavant amb Enginyers Agrònoms, el Col·legi d’Economistes i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports per tenir una visió a llarg termini i garantir un abastiment just, equitatiu i resilient.

Aquesta setmana s’han introduït noves restriccions d’aigua a Catalunya. Creus que són suficients?

El problema d’aquesta restricció és que no és homogènia, ja que es calcula a cada dipòsit d’entrada de cada municipi. Així, pot passar que municipis on l’ús predominant sigui el domèstic puguin mantenir-se molt per sota d’aquest llindar, recordem que la mitjana són 120 litres per habitant i dia, però que en municipis amb una concentració d’activitat econòmica que requereix l’ús de l’aigua, el superin fàcilment. Si a més aquests municipis tenen molt poca població, s’excediran fàcilment els 210 litres per habitant i dia que s’ha fixat. Per tant, serien suficients si parléssim només de l’ús a les llars però si hi incorporem la indústria, la ramaderia o l’agricultura. És un indicador però no és just per a fer aquestes restriccions.

Per tant, és una restricció poc justa?

En l’àmbit domèstic, la restricció pot ser pràcticament el mateix a tot Catalunya i ser més exigent. De fet, ja no té massa marge de reducció. Però si parlem d’activitats econòmiques, cal entendre que no consumeix el mateix una indústria agroalimentària, que una siderúrgia, per exemple.

Clar, i això el Govern no ho ha tingut en compte... Fer aquestes observacions serà una de les feines que fareu des de l’Observatori de ‘Aigua?

Provablement és un dels aspectes que podríem canalitzar a través de l’Observatori, sí. Encara estem en període fundacional i tenim una visió més a llarg termini; ha nascut amb la idea de fer propostes per a la gestió de l’aigua i al voltant de les grans infraestructures que ha de tenir el país per assegurar l’abastament d’aigua just i equitatiu i, alhora, vol fiscalitzar que les accions que es comprometin es vagin executant. Potser quins indicadors són els més adequats per distribuir l’aigua, també ho podríem abordar.

Ja s’entén que l’Observatori ha de treballar a llarg termini, sobretot per preparar-nos per una situació de menys disponibilitat d’aigua... prò l’emergència i urgència la tenim ara. Què hem de fer?

Sí, efectivament, és veritat. També és veritat que aquest moment d’emergència i sentit d’urgència que ara tenim és una bona palanca que ens ha d’ajudar també a donar-li la importància que té. Però el punt de partida de l’Observatori és el que ens ve a sobre, que no és més que una continuació del que estem vivint ara. És a dir, l’escenari amb què treballem també és un escenari de canvi climàtic; això que ens està passant probablement passarà cada vegada més. Quan les pluges arribin seran més torrencials i, per tant, més difícils de gestionar, però també tindrem menys aigua. Per tant, hem de ser capaços d’aportar més aigua al sistema i també hem de ser capaços de gestionar aquestes emergències més eficaçment i amb més flexibilitat. Hem d’accelerar les propostes que preveiem allà recorregut per posar-les a sobre de la taula ja i que s’executin quan abans millor i amb l’ordre necessari per intentar pal·liar els efectes de la sequera que estem vivint ara.

Des de la Comissió vau fer un informe sobre la gestió de l’aigua i apostàveu per infraestructures que desvinculessin l’accés d’aigua al cicle natural. L’administració s’ha posat les piles o encara s’està esperant que plogui?

Efectivament ens preocupa bastant perquè de fet el Parlament ja va aprovar unes mesures urgents per pal·liar la sequera. Bona part d’aquestes mesures, o totes diria, estan bastant alineades amb una part del que nosaltres proposem, que és incrementar sobretot la capacitat de dessalinització i la regeneració. Són aspectes claus: aportar al sistema més aigua que no ve de la pluja sinó que l’agafem del mar o que recirculem de l’ús que ja n’hem fet. Però hem d’aprofitar aquest sentit d’urgència per accelerar aquestes infraestructures i no ho estem fent.  Està bé recordar que no fa pas gaire, el 2020, estàvem en plena pandèmia i érem capaços de construir hospitals molt ràpidament. Potser s’hauria de recuperar aquest esperit i accelerar les infraestructures de l’aigua.

Però es pot fer una dessalinitzadora en vint setmanes, com van fer-se els hospitals?

Probablement no. Una execució normal és d’entre tres o quatre anys, que ja són les previsions amb les que treballa el Govern que fa planificació entre 2023 i 2027. Però s’hauria de poder accelerar i fer-les en un o dos anys. No és un número exacte, però també hem de veure tot el ventall d’opcions que tenim.

També hi ha les interconnexions de xarxa, que provoquen rebuig social...

Sí, generen molta controvèrsia però és un dels punts claus de la nostra planificació estratègica. Hem d’aprofundir-hi més, per entrar en detall, però en un escenari de canvi climàtic hem de tenir capacitat de resiliència. A banda d’aportar més recursos al sistema, a través de la dessalinització i la regeneració, hem de ser capaços de reaccionar ràpid i això ho aconseguirem tenint sistemes connectats. Si no els tenim no podrem gestionar un sistema eficaçment, que és el que ens passa ara. Hem de començar a pensar en un sistema integrat de l’aigua que dessalem: que l’aigua que dessalem a la Tordera o al Llobregat pugui anar cap a Tarragona o pugui anar cap a Girona. Encara no ha passat mai, però anem cap aquí. Hem de poder tenir aquesta capacitat de reacció i calen infraestructures, doncs, que siguin capaces d’abastir de manera justa, equitativa i resilient.

Per fer l'Observatori i per fer moltes d'aquestes propostes us heu unit amb Agrònoms, Camins i Economistes. Us heu sentit prou valorats?

Efectivament, som provablement els quatre col·lectius professionals que més impacte tenim i no és poca cosa que ens haguem unit. Tradicionalment, la política de l’aigua pel sector agrícola i la del cicle urbà estan essencialment separades. Per tant, que haguem unit esforços i que parlem de l’aigua com un sol recurs a gestionar per tot el país és un bon primer pas. Com que encara estem en aquest període fundacional encara no hem estat del tot proactius però no trigarem a demanar audiència al Govern. Segur que serem escoltats.

A la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic, enguany la sequera us ha xuclat molts recursos però teniu altres temes que us preocupen, oi?

Tota l’activitat que tenim al voltant de l’aigua està més de moda però seguim actius en temes de gestió de residus i sobretot en la vessant de canvi climàtic. Hem fet un cicle molt interessant amb Energia i Indústria Química sobre les emissions de CO2 i estem explorant la possibilitat de crear un grup de treball estable entre les tres comissions, per l’interès que genera aquesta vessant de la descarbonització que no és transició energètica, que són les emissions difícils d’abatre.