Martí Domínguez (Barcelona, 1998) té 26 anys, fa el doctorat a CITCEA-UPC, el centre de recerca en energia, sistemes de potència, electrònica de potència i electromobilitat, i ha obtingut el Millor Expedient Acadèmic del Doble Màster d'Enginyeria Industrial i Automàtica i Robòtica de l'ETSEIB. Enginyers Industrials de Catalunya li han reconegut l’esforç aquest curs amb un premi que dona cada any. Domínguez, que tenia la Història com a segona opció, és enginyer gràcies a la seva mare, que el va animar a provar-ho. N’està content perquè ha gaudit els estudis i té la sort de poder-se dedicar a la recerca que creu que ha de deixar de ser vocacional. “L’enginyeria et dona eines per canviar el món”, assegura en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria on intentem resoldre el secret de fer un doble màster i ser el número 1.

Quin és el secret per arribar a ser el millor expedient d’un doble màster d’enginyeria?

Doncs no ho sé, la veritat. He estudiat sempre. Potser amb la COVID ho vaig agafar amb més ganes i justament vaig acabar el grau aquella època. Això em va permetre entrar amb bona inèrcia al doble màster i vaig continuar igual. M’agradava el que estudiava, sobretot. Llavors no costa dedicar-hi temps!

I per què vas decidir fer el doble màster?

Jo tenia clar que volia fer el màster d’Enginyera Industrial però quan va ser el moment, vaig informar-me i la possibilitat de fer el doble màster d’Automàtica em va atraure perquè el darrer semestre del grau vam fer una assignatura i em va agradar. I vaig pensar que era un any més però el doble de benefici.

Hi ha certa preocupació pels titulats que no escullen fer-lo, el màster d'Enginyeria Industrial. Com els animaries a fer-lo?

El d’Industrials permet aplicar molts coneixements i crec que és molt útil. El grau potser està centrat més en crear-te una base conceptual. Però sobretot perquè t’és molt més fàcil trobar feina, després. Crec que la dedicació, en temps, no és tan gran com el grau i el benefici que n’obtens és molt més gran. Estàs més preparat per al món laboral.

A tu també t’ha ajudat a entrar al món laboral?

Sí. Jo estic fent el doctorat aquí, al CITCEA, i m’ha servit per entrar com a becari, per després fer el doctorat. Els darrers dos quatrimestres del màster ja feia de becari

Com és estudiar dos màsters?

És molt útil viure les dues experiències diferents perquè malgrat que hi ha punts comuns, són màsters molt similars.

Tornaries a fer el mateix recorregut acadèmic?

Jo crec que sí que repetiria. Quan tenia 18 anys, a l’hora de triar carrera vaig posar Història en segona opció. És una mica estrany, oi? Però sempre m’ha agradat molt. Li he d’agrair a la meva mare que em va convèncer que provés industrials ja que veia que Història ho podria fer més endavant. Sempre li dic que és gràcies a ella que ho he fet.

Els darrers temps es parla de la manca de vocacions tècniques entre els joves i, per contra, la necessitat d’enginyers al mercat laboral. Com creus que es pot animar els que ara han d’escollir carrera?

Explicant que l’enginyeria et dona eines per poder canviar el món. Per exemple, ara parlem de renovables o d’intel·ligència artificial i tothom en vol saber però ho ha fet algú. Doncs si realment en vols saber, fes una enginyeria.

Són carreres que fan cert respecte, també...

Sí, és cert que s’ha de fer un sacrifici i que, comparant-me amb amics que van triar altres estudis, no tenia el seu temps lliure ni l’estil de vida. Però al fina, si t’agrada – i a mi sempre m’ha agradat- ho gaudeixes i dedicar el meu temps a estudiar val la pena.

Què tractes a la tesi?

La tesi que faig és sobre el control i l’operació d’uns convertidors elèctrics que poden multiplicar les conversions i, per tant, reduir costos energètics de la xarxa, afegint bateries, per exemple. És un problema gran, darrerament, en l’àmbit de les energies renovables i són elements que garanteixen més estabilitat i control de la xarxa.

Potser ets molt jove per saber-ho, però et veus dedicant-te a la recerca?

M’agrada molt i no em faria res quedar-me a la universitat. Quan feia el grau vaig col·laborar amb una associació de l’Escola que dona classes als alumnes de primer i els fa certa mentoria i ho vaig gaudir. Per tant, també m’agrada la vessant docent e la universitat.

Doncs en el vostre camp costa trobar enginyers que s’hi vulguin dedicar, almenys a la recerca...

És que les condicions no són comparables a l’empresa privada, clar. Jo em puc considerar afortunat perquè a més de la beca tinc complements però tinc companys que no i, clar, costa. La recerca és molt important per la societat i en canvi és vocacional. Hauríem d’intentar que no depengués tant de la vocació, per captar més talent.