El mes de febrer finalitza amb l’inici de la major fira de negoci que se celebra a Barcelona: el MWC. Tinc costum d’apropar-me per la curiositat i satisfacció que em proporciona passejar-me per la zona d’emprenedoria. Veure les propostes i iniciatives que, darrera del taulell de l’estand assignat, responen a preguntes i atenen les inquietuds de persones que, amb motius molt diferents, s’apropen als joves (i no tan joves) que allà s’hi troben.
Aquest any he tornat, fidel, a passejar-me pel Hall 8 on s’ubiquen les iniciatives de 4Y4N i, de passada, he passejat per la resta d’espais, captivada per llums i colors i per músiques que capten l’atenció de passejants. Bé, de passejants com jo, perquè hi ha una part del públic que passa entre els espais de grans, mitjanes i petites companyies sense mirar en tant que caminen, decididament, cap a l’espai on saben que els esperen per fer el que han vingut a fer: negoci.
Un any més, no he vist ningú que compri i ningú que vengui res, però he vist moltes encaixades de mans, moltes trobades de grups de dos, tres o vuit persones que, darrera d’un cafè i un dispositiu amb pantalla, comenten relaxadament el que sigui que comenten, perquè la música està estratègicament dissenyada per tal que no puguis sentir què parlen. I això en el cas de les persones que parlen a llocs on es poden veure, perquè hi ha un percentatge notable de persones que es troben a sales i espais lluny dels ulls curiosos “dels mortals”, que som el públic que passeja.
I un any més he comprovat que és una activitat molt “parcial”...
He vist moltes “americanes” (i no ho dic referint-me a dones nascudes al continent de l’altra banda de l’atlàntic), moltes, majoritàriament de color blau i gris, uniformitzant una bona part de la població assistent. He vist menys corbates que americanes, amb looks més “desenfadats”, més “casual”. Però he vist encara menys dones que corbates.
I no ho entenc.
Les dones hem demostrat, des de fa molt de temps, que ens estimem la tecnologia, que la consumim, que la utilitzem, que la valorem i la dissenyem. També voldria fugir de comentar que hem demostrat, sobradament, que sabem gestionar equips humans i bens mobles i immobles. Però no hi som en aquestes “reunions”, ni a la vista ni a les sales més VIP i més privades de les grans companyies. Curiosament, n'hi havia moltes darrera dels estands de la zona de 4YFN però als espais de les grans companyies, el percentatge de dones que no eren part del personal de suport i atenció, era mínim.
I no ho entenc.
Any 2023, un MWC que arriba amb totes les tintes carregades, amb les dimensions i xifres d’abans de la pandèmia, però no s’ha renovat en aquest sentit. Seguim en percentatges molt per sota (però molt!) del 25%. Si més no, en les zones “de decisió”.
I no ho entenc
Des de la Universitat Politècnica de Catalunya portem anys lluitant i apostant per l’encoratjament de les noves generacions, que seran les generacions que viuran el segle XXI amb plenitud (i potser també el XXII, tot i que els agafarà prop de la jubilació). I ho fem comentant que no té cap sentit que “no hi som” a determinats àmbits. Però alguna cosa no l’estem fent com cal, perquè encara no veiem els resultats. O, si més no, no els hem vist, enguany, a l’edició del MWC. A veure què passa l’any que ve...
