Fa més de cent anys que, amb seu a Caldes de Montbui, Electra Caldense és un actor més del sector energètic català. Va començar amb la comercialització, però també es dedica a la distribució i a la generació, un conjunt d’activitats que li ha reservat un espai al sector energètic actual ampliant la seva àrea d’acció a la distribució i la generació. De fet, la seva aposta per fomentar l’ús d’energies renovables i prioritzar la protecció i conservació del medi ambient han estat alguns dels motius pels quals la Delegació del Vallès li va atorgar el Guardó d’Honor a l’Acte Social de la tardor passada. El conseller delegat d'Electra Caldense Holding, amb 94 treballadors, Oriol Xalabarder ens explica els èxits i reptes de la companyia. “Els clients saben que no els enganyarem”, diu Xalabarder, que en aquesta entrevista en la que també repassa la situació actual del sistema i el paper dels enginyers.
Amb cent anys d’història, es pot dir que la d’Electra Caldense és una història d’èxit?
Això ho haurien de dir els clients, però alguna cosa devem estar fent bé si fa més de cent anys que som al món energètic i amb un cert reconeixement.
Per això, ho deia, perquè el sector és ferotge i us manteniu i creixeu.
Sí, i suposo que el secret és saber que ets una empresa de serveis i no tant una energètica. Aquesta diferència és important, per a mi: tenir en compte que primer hem de donar un servei, amb atenció, muntatge tècnic i continuïtat de subministrament. Ho tenim clar des de sempre i ens permet competir en aquest món tan ferotge.
La Delegació del Vallès, us va atorgar el Guardó d’Honor la tardor passada. En el teu discurs, vas recalcar la voluntat de ser actors de la transició energètica però també social. Com ho fareu?
Sempre dic que el moment que viu el sector energètic és històric perquè s’està fent una transformació en l’àmbit tecnològic, però també en qüestió de negoci que feia gairebé cent anys que no es produïa. Un altre ho pot veure com una amenaça, però als qui som dinàmics i ens agraden els canvis, això ens sembla una oportunitat poder afrontar-ho. Sent petits, ho veiem, també, més avantatjós perquè els canvis ens costen menys de fer i la nostra filosofia és posar el client al centre.
I això com es fa?
Entenent que la transició no només ha de ser energètica, ha de ser social en el coneixement i l’ús de l’energia. Fins ara l'usuari ha donat l'esquena al que comprava. I cada cop ha de ser més conscient del que fa i del seu poder de decisió per poder comprar. En clients domèstics això és més complicat perquè difícilment poden canviar certs hàbits: la gent dormim de nit i estem actius de dia. Però en el terreny industrial, els hàbits van directament al cost de producció i al cost final. L’energia té aquesta ‘pota’ de socialització i és el nostre compromís: la societat ha de ser partícip del consum.
Quines eines feu servir per aconseguir-ho?
Hem desenvolupat una aplicació que permet veure el consum cada hora que ens permet fer una fiscalització del cost i generar estalvi. És una app transversal per a tots els usuaris domèstics, amb més importància si tens autoconsum, també el col·lectiu, una de les nostres apostes per als usuaris que no tenen opció d’instal·lar-se plaques, per exemple. Entre el consum col·lectiu i l’aplicació ajudem el client a apoderar-se perquè consumeixi eficientment i estalviï.
En el terreny industrial també funcioneu igual?
Sí, tot i que hi ha certes diferències. Les indústries s’han d’afrontar a la volatilitat dels preus i consumeixen milions de kW. És una desproporció que fa que el cost de l’energia sigui molt diferent i dedicar recursos a l’estalvi és molt més fàcil. SI ets capaç de traslladar la producció en les franges o dies que l’energia és més econòmica pots tenir un estalvi important perquè el mateix dia hi poden donar-se preus de 180 o de 25.
Com ho feu per mantenir-vos en el rol de productors, distribuïdors i comercialitzadors?
La distribució és una activitat regulada i nosaltres gairebé actuem com una administració. Tenim molt marcat què podem fer. En producció actuem en un pool general i tot depèn de la capacitat d’inversió i de l’agilitat de les tramitacions, que ens agradaria que fos més gran i confiem aconseguir-ho. La competència ferotge és en la comercialització, de lliure mercat. Nosaltres tenim clar que el nostre nínxol són clients que prioritzin la confiança al preu i valori, per tant, el servei. Tornem al principi de l’entrevista. Els clients venen perquè saben que no els enganyarem. Durant els darrers anys hem pujat a les 220 gigues i hem tornat a les 180 perquè sí que hi ha qui ens deixa, però, tot i això, comercialitzem 20 gigues més que anys enrere. N’hi ha, doncs, que s’han quedat amb nosaltres perquè, entre altres coses, els expliquem què passa.
En un terreny més general, Catalunya té molts reptes en matèria d'energia. Des del teu punt de vista, quina és la barrera que té el país per créixer en renovables?
Durant la primera fase de tot el procés l’administració era molt prudent i dificultava molt les autoritzacions, també per garantir l’equilibri del territori. Això dificultava l’aprovació de projectes que s’han desencallat els darrers anys però no hem pogut recuperar el retard. En la segona fase actual, els parcs més grans no es construeixen a conseqüència de la incertesa que ha generat la situació anterior. És una percepció personal, però el finançament no viu l’alegria de fa tres o quatre anys...
Aquest retard, doncs, ens passarà factura?
Ens pot passar factura. Ens en passarà si realment hi ha l’increment de demanda que marca el PNIEC i que va lligat, també, al canvi de paradigma que suposa l’increment de centres de dades. L’electrificació de llars i indústries també generarà més demanda i si la genera, hi haurà més entrada de renovables. Però si no hi ha aquest increment, estarem més penalitzats.
En un terreny més concret, de sector, creus que s’hauria d’obligar, legislativament a les distribuïdores a donar una resposta àgil a la demanda de punts d'evacuació i un cop connectada a la planta fotovoltaica en qüestió?
Hi ha una part del procés que està regulat, el que s’ha de fer és complir la regulació. La transparència a la xarxa ens donaria solucions més àgils i més ràpides. I això depèn de la Generalitat.
Què opines dels peatges de 25 kW que siguin més cars que els de 36?
És un acord polític que no té cap sentit des del punt de vista tècnic, ni econòmic, perquè el cost de la xarxa és el mateix i això afecta la competitivitat del teixit productiu. Només se solucionarà amb un altre pacte polític, clar.
Creus que la xarxa de distribució actual està preparada per assumir les evacuacions de les renovables que en teoria s'haurien de construir?
Jo crec que sí, però també hem de ser valents i aprendre a utilitzar-la d’una nova manera. Ara tenim una autopista d’un carril i un sentit. Les renovables ens obliguen a injectar a la xarxa i hem d’aprendre a usar la carretera de manera reversible. En dos sentits. L’energia ha de poder circular en els dos sentits i la digitalització d’aquesta xarxa ens ha de permetre poder-ho gestionar bé. Els distribuïdors som cauts perquè tenim una responsabilitat molt gran: l’obligació de donar subministrament.
Què opina que L’Energètica compri xarxes de distribució petites?
Crec que el model actual és bo i no crec que amb una gestió pública anés millor. Penso que potser funcionaria més bé si hi hagués més distribuïdores com nosaltres. Si n’hi ha una que té el 95% del mercat i les altres només tenen el 5%, la gran té molt poder i aquest és el problema. És difícil que amb municipalització sigui més eficient. Nosaltres estem donant un servei essencial i hem de ser capaços que funcioni. Fins als 90 érem moltes distribuïdores i ara s’han concentrat.
El govern català ha canviat de color. Si poguessis fer-li una petició a l’executiu d’Illa, què demanaries?
Sobretot que agilitzin les tramitacions, tant en la distribució com en la generació.
A més d’empresari, ets enginyer industrial, col·legiat i membre de Junta al Vallès. Quin paper creus que han de tenir els col·legis professionals en la transició energètica?
Hem de jugar un paper molt important. L’administració té unes obligacions envers la ciutadania i ha de controlar les empreses que tenen l’objectiu de guanyar diners. Aquest control s’ha de fer amb uns criteris tècnics i el Col·legi ha d’ajudar a aplicar aquests criteris tècnics i equilibrar aquests dos extrems. En un canvi tecnològic tan gran com aquest el Col·legi és imprescindible.
