Pla de Qualitat de l'Aire Horitzó 2027: salut ambiental a Catalunya

El Govern de la Generalitat ha presentat un ambiciós projecte per millorar la qualitat de l'aire a Catalunya amb l'aprovació del Pla de Qualitat de l'Aire Horitzó 2027. Aquest pla, que s'aplicarà entre 2024 i 2027, inclou 84 mesures i 386 actuacions concretes per reduir la contaminació atmosfèrica a tota la regió. La comissió de canvi climàtic i economia circular d'Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit una jornada informativa per reflexionar sobre els objectius d’aquest pla, on Isabel Hernández, subdirectora general de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat, ha exposat les principals línies d’actuació.

El Pla Horitzó 2027 neix amb un objectiu clar, garantir el dret a l'aire net per a tots els ciutadans, protegint tant la salut pública com el medi ambient. Aquests esforços responen a la necessitat de complir amb les normatives europees de qualitat de l'aire i les sentències judicials que han instat a Catalunya a adoptar mesures més rigoroses per reduir la contaminació atmosfèrica, especialment en zones urbanes amb nivells excessius de contaminació.

Hernández, durant la seva exposició, ha destacat la importància de les accions enfocades en els compostos orgànics volàtils i les partícules fines, que són clau en la formació de l'ozó troposfèric, un dels contaminants més perillosos per a la salut humana. La subdirectora ha remarcat que fins ara hi havia sectors a Catalunya que no estaven prou regulats, com els forns crematoris de restes humanes, els quals fins a la data no tenien una normativa específica, i que ara es regulen amb valors límits d’emissió.

"Aquestes millores tenen una repercussió directa en la qualitat de l'aire que respirem", ha afirmat Hernández, tot subratllant que el Pla també inclou nous mecanismes de vigilància i modelització per a la previsió de la contaminació atmosfèrica a tot el territori.

Mobilitat sostenible i zones de baixes emissions

Un dels pilars del Pla Horitzó 2027 és la reducció de les emissions del sector del transport terrestre, responsable de la major part de la contaminació a les ciutats. El pla ha previst l’ampliació de les zones de baixes emissions (ZBE), que ja s'han implementat a diverses ciutats. Aquestes zones limiten l'accés a vehicles contaminants, prioritzant els elèctrics i altres mitjans de transport sostenibles. L'objectiu és que les ZBE cobreixin almenys un 25% de la superfície urbana dels municipis amb més de 50.000 habitants que superin els límits de contaminació establerts.

Lluís Alegre, director de l’àrea de mobilitat de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), ha recalcat la importància d’incorporar aquestes zones de baixes emissions en els plans de mobilitat urbana de tots els municipis, tal com exigeix la legislació estatal. "No es tracta només que els grans municipis implementin aquestes mesures, sinó que totes les zones metropolitanes han de considerar la mobilitat sostenible com una prioritat", ha afirmat Alegre, afegint que aquestes polítiques també inclouen ajudes a les empreses per incorporar plans de desplaçaments més sostenibles.

Un repte tecnològic i industrial

La jornada també ha posat en relleu els desafiaments que implica la implementació del Pla en el sector industrial. Enedina Espallargas, representant de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, ha comentat que el Pla inclou nous requisits d'emissió per a les indústries, amb un enfocament especial en els compostos orgànics volàtils i les emissions industrials. Segons Espallargas, la indústria química i farmacèutica seran una de les més afectades per aquestes noves normatives, ja que hauràn de complir amb els valors límits d’emissió més estrictes abans que la resta d’Europa. "És un repte tecnològic important perquè, tot i que som líders en innovació, moltes de les tecnologies necessàries per assolir aquests estàndards encara no estan totalment desenvolupades", ha admès Espallargas.

En aquest sentit, també ha remarcat que el pla ofereix una oportunitat per avançar en sostenibilitat, tot i que admet la dificultat d’implementar aquesta normativa de manera tan exigent. El repte serà, segons ella, garantir que les empreses disposin dels recursos i tecnologies adequades per complir amb aquests nous requisits.

Avanços i reptes futurs a Barcelona

D'altra banda, Cristina Castells, directora d'energia i qualitat ambiental de l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat els èxits de la ciutat en matèria de qualitat de l'aire. "Aquesta és la segona vegada consecutiva que complim els nivells de qualitat de l'aire, amb una millora notable a l'estació de l'Eixample, que és la que registra els nivells més alts", ha assegurat Castells. Malgrat els avenços, la directora ha subratllat que encara queda molt per fer, especialment tenint en compte que la nova directiva europea requereix que els nivells de contaminació siguin més estrictes. 

Barcelona ha aconseguit que el 30% dels turismes circulants a la ciutat siguin vehicles amb etiqueta ECO, i la ciutat es prepara per a l'objectiu d’implantar una zona de baixes emissions activa des de 2020. Castells ha ressaltat la importància de la renovació del parc de vehicles per millorar la qualitat de l'aire i ha admès que la transició cap a una ciutat més neta i sostenible dependrà en gran manera de la col·laboració entre els ciutadans i les institucions.

Reptes i oportunitats: la transició cap a una mobilitat més neta

Així mateix, Marc Iglesias, cap de servei de gestió de la mobilitat sostenible de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha subratllat que un dels principals reptes serà aconseguir que més ciutadans adoptin vehicles elèctrics i híbrids. "El 2024, la quota de vehicles elèctrics i híbrids a Espanya va ser de l'11,5%, una xifra que està lluny de la de França o Portugal, on les vendes superen el 25% i el 30%, respectivament", ha exposat Iglesias. Per poder assolir aquests objectius, ha apuntat que caldran més actuacions en el terreny de la infraestructura de càrrega ràpida i polítiques públiques que facilitin aquesta transició.

Finalment, Iglesias ha subratllat la importància de continuar treballant en una transició justa. "No es tracta només de promoure els vehicles elèctrics, sinó també de garantir que aquesta transició arribi a tots, independentment dels recursos econòmics de cada persona", ha sentenciat.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.