Professionals necessaris per a la recuperació

La Unió Europea ha decidit ja com afrontar la recuperació dels efectes de la pandèmia i tant el Marc Financer Plurianual 2021-2027 com el Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU) van directament dirigits a transformar l'economia, reforçar el mercat únic, i impulsar la doble transició ecològica i digital.

Tots ells contemplen ajuts i reforços per a projectes que tenen un alt component tecnològic: la digitalització de les empreses, l’impuls a l’energia verda, la Indústria 4.0, l’aposta per l’economia circular i la recuperació de materials... En tots ells, l’enginyeria hi té una presència i un protagonisme medul·lar. Si em permeten, podríem afirmar que sense enginyeria -i sense i enginyers i enginyeres que facin possible la nova indústria- no hi haurà recuperació econòmica, no hi haurà un futur millor.

No ha estat així en els darrers anys, quan l’accent pel creixement econòmic s’ha situat més en els àmbits de la construcció i els serveis. Avui, el protagonisme el té -el torna a tenir- la tecnologia, les millores tecnològiques, com en el passat ho van fer la introducció del vapor, l’electricitat o les tecnologies de la informació.

Tot i que els primeres recursos per tirar endavant els projectes trigaran a arribar fins mitjans 2021, aquests projectes ens haurien de permetre fer un salt molt important, accelerant accions i desplegant tecnologies que haguessin tardat més temps en arribar-nos i ser implantades. És una oportunitat que no podem desaprofitar. Situar la indústria al centre de la recuperació econòmica assegurarà resiliència i progrés al conjunt de la societat.

Ara bé, per tirar endavant aquests projectes tecnològics, a les empreses els caldran professionals ben preparats, amb coneixements i competències posades al dia, professionals als que com a societat hem dedicat uns esforços per formar... però a qui els proposem ben poca cosa, tant en els salaris que els oferim com en el reconeixement social que els donem.

I aquest és -desgraciadament- un tema estructural al nostre país: hi ha un baix reconeixement de la societat als professionals que li aporten més valor. Ho hem vist i s’ha posat dramàticament de manifest en els darrers anys en el cas dels professionals sanitaris. Però també en el dels enginyers...

Per obtenir aquest reconeixement, en forma de remuneracions a l’alçada del valor afegit que aporten a la societat i de desenvolupament de les seves carreres professionals, molts han de marxar a d’altres països on sí se’ls ofereix.

Així, a Catalunya, el salari mitjà d’un enginyer o enginyera és un 20% inferior al de dels professionals a França o un 33% menys que a Alemanya, segons les dades que vam recollir en la primera edició de l’Observatori de l’Enginyeria a Catalunya. Malauradament, aquestes xifres no s’estan corregint. I encara més: les diferències són molt més rellevants si parlem de les retribucions entre els més joves i el projectes que els oferim, quan tot just comencen les seves trajectòries professionals.

Cal aturar aquesta tendència. No ens podem permetre el luxe de seguir sent un país “low cost”, com denunciava en un article de fa uns mesos l’enginyer i escriptor Xavier Roig, posant de manifest que -desgraciadament- hem esdevingut un país on es paguen sous baixos i que empeny els nostres joves a trobar una sortida, nord enllà.

Tenim així la paradoxa -dolorosa, sagnant per al país- de què una part important de l’esforç formatiu que realitza la societat en els nostres joves generant bones dosis de talent, és aprofitada per d’altres, a l’haver de marxar a l’estranger una part dels recents titulats, per una inacceptable incapacitat d’oferir-los projectes professionals interessants i degudament reconeguts.

Avui més que mai, cal recuperar l’impuls productiu, basat en la R+D+i -on Espanya està a la cua de la Unió Europea- que és el que aporta major valor afegit. Europa ho ha entès així i ens ho està marcant. No podem, un cop més, liderar aquest rànquing per la cua.

És el moment d’aprofitar els ajuts i de donar recolzament a la nova indústria, als sectors industrials, que han estat el pilar de l’economia catalana cada vegada que, des de mitjans del segle XIX, hem fet un pas sòlid endavant.

Però també és el moment del reconeixement als professionals, i en particular dels enginyers i enginyeres. I encara més: dels més joves. És el moment d’adoptar una forta cultura on innovar i desplegar tecnologia estigui prestigiat i reconegut, encoratjant als nostres joves -nois i noies- a ser part i a contribuir des d’aquí a un millor futur. Ens ho devem. Els hi devem.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.