La resposta és molt senzilla: el que vulguis... i el que puguis! La resposta no pot ser cap altra.
Ja han sortit les notes de les proves d'accés a la universitat i aviat sabrem les notes de tall de cada carrera, notes que marquen el destí de molts dels nois i noies que volen cursar estudis universitaris. Molts ja saben què volen estudiar i molts sabran si ho podran fer. Tanmateix, és una decisió transcendent i sovint no prou informada.
El 2010 Europa va completar el "procés de Bolonya" amb el que s'avançava cap a un Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) que havia d'harmonitzar els estudis universitaris als diferents països adherits.
Bolonya estableix un sistema de titulacions de dos cicles, inspirat en el model anglosaxó, consistent en dos nivells educatius:
- Primer cicle (Grau): És un cicle genèric que dura entre 3 i 4 anys i al final del qual s'obté el títol de Grau (conegut com a "bachelor" en anglès).
- Segon cicle (Màster): Dura entre 1 i 2 anys i permet obtenir el títol de Màster.
Ara bé, les coses no s'han fet sempre bé des de llavors. D'entrada, a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, la majoria dels països han adoptat el model conegut com a "3+2" (tres anys de Grau i dos anys de Màster). Tanmateix, hi ha quatre excepcions: Eslovènia, Espanya Turquia i Xipre, on els graus tenen una durada de quatre anys i, per tant, el model és "4+2".
"El màrqueting ha fet molt de mal i s'ha desvirtuat el caràcter genèric del grau"
Comencem malament, però és que hem vist com en aquests anys emergien multitud de titulacions de grau (i també màster) fruit de la necessitat de les universitats d'atraure estudiants a les seves aules. El màrqueting ha fet molt de mal i s'ha desvirtuat el caràcter genèric del grau, oferint graus que són ja, d'entrada, ultra especialitzats.
Aquests dos factors ho fan particularment embolicat en el camp de les enginyeries, on s'ha generat una total confusió entre els joves, les empreses i la societat en conjunt -alguna cosa tindrà a veure tot plegat amb l'actual davallada de matriculacions en els estudis d'enginyeria, just quan es necessiten més enginyers!-. Una confusió que fins i tot els qui estem diàriament en contacte amb aquest món, i hi podríem incloure l'administració i el mateix sistema universitari, tenim dificultats a comprendre.
I això passa en un context en què tot ho volem ràpid i amb el mínim esforç.
Doncs cal dir-ho clar, estudiar una enginyeria no és ni ràpid ni fàcil. Certament, tothom ho pot assolir, i animo a qui vulgui formar-se en enginyeria que ho faci. És una professió que té un elevat component de realització personal i propòsit, que permet donar respostes des de la tecnologia als grans reptes del món d'avui, que està molt sol·licitada per les empreses amb un atur pràcticament inexistent, i que -en general- té els millors nivells de retribució.
En aquest sentit, aquells nois i noies que estiguin considerant estudiar una enginyeria han de saber que:
1) Hi ha titulacions universitàries que donen accés a professions regulades i altres no.
Què vull dir amb "regulades"? Que habiliten per l'exercici de la professió amb atribucions professionals fixades a la legislació. És el cas per exemple de l'advocacia, la medicina, l'arquitectura, i en el nostre camp, de l'enginyeria industrial i de l'enginyeria tècnica industrial, regulades respectivament per les ordres CIN 311/2009 i CIN 351/2009, i que tenen la sort de tenir un col·legi professional que les acull. En tots els casos de les professions regulades, la col·legiació per l'exercici de la professió és obligatòria, entre d'altres coses perquè assegura la cobertura de responsabilitat civil professional davant de tercers o la bona praxi deontològica de la professió. Afegiré que les atribucions professionals permeten signar projectes, dictàmens, peritatges..., tant pel sector públic com pel privat.
Dit d'altra manera: les "noves" titulacions d'ençà de Bolonya no estan regulades ni ofereixen atribucions expresses. No vol dir això que cursar aquests estudis no capaciti amb els coneixements o habilitats per treballar en l'àmbit de l'enginyeria. Però cal ser conscients de la diferència.
2) En el camp de l'enginyeria hi ha dues professions regulades per llei: l'enginyeria i l'enginyeria tècnica, en cada una de les disciplines: industrial, camins, telecomunicacions, agrònoma, aeronàutica, etc. Professions a les quals s'accedeix des de dos nivells de formació: els estudis de grau de quatre anys donen accés a la professió d'enginyer tècnic i els de màster a la d'enginyer. Els primers són nivell 2 del Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior (MECES) i es corresponen amb el nivell 6 del Marc Europeu de Qualificacions (EQF). Cadascuna de les professions té les seves atribucions, i com és lògic, dins de l'àmbit en qüestió, a més nivell educatiu, és a dir més anys d'estudi, més coneixements i més atribucions. Són professions del tot necessàries en la cadena de talent que es completa amb la dels tècnics de formació professional. Totes imprescindibles i amb rols diferenciats i complementaris.
De nou, dit de manera planera, la confusió té l'origen en la dissociació des de Bolonya dels noms de la formació acadèmica i la de les respectives professions: abans enginyeria tècnica per exercir la professió de l'enginyeria tècnica i enginyeria per exercir la professió d'enginyeria; ara grau per enginyeria tècnica i màster per enginyeria.
3) L'enginyeria industrial s'assoleix amb els estudis continuats del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial. Si es cursa en la modalitat de PARS (Programa Acadèmic de Recorregut Successiu) té una durada de 3,5 + 2 anys i et fa "especialista" en el coneixement generalista de l'enginyeria, una competència molt valorada en el món empresarial que et prepara per treballar en els àmbits de la sostenibilitat, l'energia, la química, la transformació digital, la construcció i instal·lacions, la salut, la mobilitat, els serveis, per citar-ne només alguns, i sovint acabar assolint funcions de gestió a les empreses. Alhora et permet continuar aprofundint, bé sigui en el sistema universitari o ja des del món laboral, en algun dels molts àmbits de l'enginyeria per esdevenir un especialista en algun aspecte concret d'aquesta. És l'enginyeria més versàtil i que avui representa aproximadament la meitat de tots els enginyers i enginyeres del país.
Confio que aquests tres aclariments contribuiran a decisions més informades i ajudaran a evitar sorpreses als futurs enginyers.
