Quo vadis technologia

Estic neguitosa perquè s’ha publicat una proposta de Decret d’Ordenació de l’Educació Bàsica a Catalunya, en la qual es contempla una reducció d’hores assignades a totes les matèries obligatòries a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb la finalitat de crear una “bossa” de 500 h (aprox.) que els centres organitzaran per implementar l’aprenentatge per projectes.

Tot i que el missatge pot semblar “positiu”, no ho és en absolut (i d’aquí el meu neguit), perquè resulta que la reducció d’hores a totes les matèries comporta una reducció de 1 h, però la reducció de Tecnologia és del 50%, i passem de tenir unes 220 h repartides entre 1r i 3r d’ESO (fins ara), a una proposta d’assignació de 105 h, en aquest període. Això sí, la proposta contempla una assignatura optativa de robòtica (repeteixo, optativa) a 4t de l’ESO, a mode de “caramelet” per què no faci mal la reducció.

I aquesta desastrosa proposta, si es materialitza, serà un complet i absolut desastre. Tal qual.

No hi ha lectures ni interpretacions, senzillament és un despropòsit, i voldria compartir amb vosaltres els arguments que, des del grup de professorat de Tecnologia vinculat a la Societat Catalana de Tecnologia, hem compartit amb tothom que ho ha volgut escoltar:

1. La proposta d’una “bossa” d’hores per implementar l’aprenentatge per projectes, està bé sempre i quan els centres tinguin professorat de totes les disciplines que puguin dissenyar projectes transversals, amb continguts pràctics i amb un bon disseny metodològic que garanteixi una formació completa i amb totes les competències, incloses les tecnològiques i digitals. Però hi ha molts centres que NO tenen professorat de tecnologia, per tant, aquesta “intenció” que aquesta bossa sigui l’escenari metodològic i competencial, queda totalment esvaïda.

2. La reducció horària de matèries obligatòries ens deixa en clar desavantatge respecte d’altres comunitats de l’Estat, on la dedicació OBLIGATÒRIA entre 1r i 3r d’ESO, és de més de 250 h. Podem fer la lectura que vulguem, però cap de les opcions ens deixa bé. I se suposa que Catalunya és la regió forta en desenvolupament tecnològic. Se suposa...

3. La percepció de l’alumnat d’ESO serà que la tecnologia no és rellevant, i això afectarà notablement i inevitablement a les vocacions STEM-STEAM que puguin tenir aquestes generacions, afectant a Cicles Formatius i al Batxillerat Tecnològic, que entra en un període de risc d’extinció comparable al d’algunes espècies de la nostra fauna. Amb la diferència que aquestes espècies, en tant que protegides, tenen molt de suport de governs i ciutadania, i les formacions en tecnologia no en tenen. I de la manca de vocacions a estudis universitaris tecnològics ja ni parlem...

I podria argumentar molts més aspectes que ens amoïnen i ens treuen la son.

Atès que l’alfabetització tecnològica NO es contempla a l’Educació Primària, només podem comptar amb els primers cursos de l’ESO per a la definició i assoliment de competències, de manera global i completa, ja que és en aquests moments (encara que potser ja és tard) serà quan obriran els ulls a possibles opcions de vida professional, i tant si és un futur tecnològic o no, necessitaran de competències tecnològiques sí o sí, ja que són la generació del s.XXI.

Per aquests motius (i molts d’altres que no es poden resumir en 5000 caràcters), des del grup de professorat de la Societat Catalana de Tecnologia, s’ha elaborat un document d’al·legacions que va entrar a registre el passat 4 de febrer, on s’especifiquen els arguments que us exposo i es justifiquen en base a quants ODS i quantes recomanacions de la UNESCO es vulneren amb aquesta “proposta”.

I tant lamentable (o més) que la proposta, ha estat la manca de resposta per part de l’administració i de responsables de grups polítics al parlament, a qui hem adreçat sol·licituds (formals i per registre oficial) per demanar reunió/audiència per poder exposar els motius que haurien de fer enrere aquesta proposta. Les portes fredes, els missatges sense resposta i les evasives han estat les úniques respostes que hem obtingut. Tothom està molt ocupat, molt, en coses molt importants, molt.

Una filla meva (que NO va cursar estudis tecnològics), quan li he exposat el neguit que tinc, em recordava que quan ella va fer ESO, aquesta franja d’hores obligatòria li va servir per aprendre, entre d’altres coses, a no tenir por als dispositius electrònics, a més d’aprendre a adobar un endoll o un llum de tauleta, o a “dissenyar” i construir un petit moble. Em deia que, quan li ha arribat el moment d’independitzar-se, s’ha sentit còmoda agafant una eina, revisant endolls al seu pis, fent reparacions i modificant algun moble (que ella, sola i amb confiança) ha muntat i adequat a l’espai que té. També s’ha sentit còmoda configurant la seva xarxa, connectant els seus dispositius, de manera segura, amb firewalls i vetllant perquè la distribució de connexió fos prou bona a tots els punts de la casa, instal·lant LCP’s on ha calgut, etcètera. Es reconeix autònoma i satisfeta, des del seu perfil no tecnològic. I està convençuda que ha estat aquesta matèria obligatòria, que no va ser finalment la seva vocació, la que li va proporcionar competències metodològiques, digitals i confiança.

Aquelles 220 hores van permetre, al seu centre, proposar continguts que han fet que els centenars o milers de joves que els van incorporar al seu bagatge, no quedessin afectats per la tecnofòbia (o no massa) i es poguessin desenvolupar amb autonomia i amb satisfacció.

Confio que entendreu (i espero que compartireu) el sentiment de decepció, tristor i temor que no em puc treure de dins. Decepció perquè no em pensava que tindríem un Departament d’Educació tan ingenu com per pensar que “això és una bona proposta”. Tristor per les competències que perdrem, en molts casos. I temor per la quantitat de talents que se’ns escaparan, a partir d’ara.

Faig meves les paraules d’un company que diu que igual que un projecte sense pressupost no és un projecte, un redactat de competències sense la càrrega horària del personal competent per a disseminar-les, no és una solució.

Quo vadis, technologia!!!