Té una trajectòria envejable en la qual ha combinat el sector de l’automoció, l’enginyeria de processos, l’I+D i la producció amb un MBA, la gestió i el sector alimentari. Entre altres, ha estat directiva de Panrico i a Uno, a Turquia però Maria Àngels Sebastià (Tortosa, 1969) és actualment directora general d’Embotits Monells, una posició des de la qual ha accedit a impulsar la nova Comissió de Lideratge Empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya. És una Comissió transversal que vol generar debat, compartir experiències i aprendre de tots els enginyers industrials que ocupen càrrecs de gestió empresarial. Feliç amb el lloc que ocupa, en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria ens explica els objectius de la Comissió i analitza els reptes de la professió per visualitzar-se “com un camí cap al lideratge empresarial.

Era necessària aquesta comissió a Enginyers Industrials de Catalunya?

Molts enginyers industrials ens dediquem a la gestió empresarial però fins ara, el Col·legi ha estat més enfocat a la vessant tècnica de la professió i totes les comissions estan ordenades per sectors tècnics. Una de les missions del Col·legi és liderar el progrés tecnològic, i la paraula liderar implica poder. Per tant, si vols generar impacte no només cal dedicar-te al desenvolupament tecnològic sinó liderar les societats i les empreses que les aplicaran Per tant, cal donar un context complementari on els enginyers que estan en àmbits de gestió treballin conjuntament per liderar aquest  progrés tecnològic que s´origina en els diferents sectors o àmbits tecnològics.

Per tant serà totalment transversal, també un tret diferencial...

De fet, la Comissió està en l’àrea institucional, precisament perquè és transversal. Podem fer actes o organitzar activitats conjuntament amb qualsevol de les comissions perquè totes elles formen part de la gestió.

Quins objectius inicials us heu proposat?

Hem dividit la comissió en 3 grups de treball amb diferents perfils i objectius: Grup de Lideratge humà i transformador orientat a la part més humana i transformadora de la gestió, Grup de Direcció General, amb el focus en aquesta figura i les funcions que desenvolupen i Grup de Òrgans de Govern al voltant dels diferents rols en que un enginyer o enginyera pot participar en ells, executiu, de propietat o com a conseller.  Cada grup te un comitè executiu que en aquesta primera fase ha d´establir un pla estratègic encaminat a aconseguir els objectius de la comissió. Això és una carrera de fons i hem d´anar pas a pas però seguint un full de ruta. L’objectiu més immediat és donar a conèixer la Comissió i que cada grup de treball tingui entre onze i vint persones, per fer múscul i poder començar a treballar els temes que sorgeixin. Hem de trobar gent que vulgui  implicar-se i compartir, és a dir, la part més associativa.

I us està resultant fàcil o costa?

Ja tenim una quinzena de membres al grup de Lideratge Humà que és més obert perquè no requereix que siguis director general o conseller, sinó que mentre dirigeixis persones t’hi pots afegir. El grup te molta empenta i  està començant a fer activitat. Al grup d’Òrgans de Govern  som una desena i també s´ha posat en marxa i al de Direcció general costa una mica més perquè justament està obert només als directors generals i ara per ara som vuit i estem esperant al menys a ser deu  per començar la activitat mentre el comitè executiu prepara el full de ruta . És un procés lent ja que és molt més fàcil fer captació directa, explicar el projecte als col·legiats que sabem que s’hi poden implicar, de seguida s´enganxen al projecte i comparteixen els objectius. Així vaig captar la junta, de fet!

Més o menys resolt aquest primer objectiu, quins d’altres en teniu a pels altres?

Un objectiu a llarg termini és aconseguir que l’enginyeria tingui més capacitat d’influència, que es visualitzi la influència dels enginyers en el lideratge i progrés de les empreses. Un metge es visualitza amb una bata i l’estetoscopi, un advocat amb una toga... un enginyer o enginyera es relaciona amb una màquina o un edifici. La veritat és que als enginyers se’ns associa a molts àmbits diferents i no en res concret, i encara menys en la gestió. Dins la mateixa Comissió tenim directors d’indústria, directors d’hotels, de cadenes de supermercats, consultors de vendes o directors d’empreses de maquinària pesada.

En la presentació de la Comissió vas comentar que la formació més habitual dels CEOs de l’IBEX-35 era enginyeria, no se li posa el cognom d’enginyer industrial quan algú és director d’empresa?

No, no se li posa.

Per què creus què ha passat això?

Doncs no ho sé. Segurament perquè una de les nostres mancances és saber-nos vendre. Però és cert que moltes vegades quan llegeixes una entrevista a algun director general no diuen la carrera que ha estudiat, en canvi sí que s’anomena on ha cursat l’MBA, que segurament tots els qui arribem a la direcció, hem fet en alguna escola de negocis. La realitat és, però, que si no hagués estat enginyer, potser no hagués arribat a ser director general. Això no es té en compte i és un dels aspectes que pel qual volem generar impacte en el camp de l’enginyeria: mostrar-lo com un camí cap a la direcció general, cap a l’alta direcció, cap al lideratge...

Què creus que aporteu els enginyers en això de l’alta direcció a diferència d’altres titulats?

En l’alta direcció crec que és molt important saber una mica de tot i poder mirar l’empresa des de dalt i de manera transversal. Per fer-ho, necessites entendre molt bé les interconnexions que hi ha entre tot, els diferents departaments, entre el que fan uns i altres, és a dir, com funciona i interactua tot i tothom. Crec que els enginyers passem per una carrera difícil on aprenem a aprendre. Per això, tenim aquesta capacitat, de poder entendre la part tecnològica i la no tecnològica i veure el procés transversal. La estructura de les organitzacions pot ser jeràrquica però els processos de una empresa mai ho són, sempre són transversals. És la part més important, seguida de la vessant econòmica. En aquest sentit, crec que a la carrera s’hauria de millorar per donar més sortida als enginyers que si no ens formem, no tindríem aquesta sortida. I tampoc cal oblidar la gestió de les persones, clar.

Aquesta part més personal, és la que sempre se us critica, no?

Si, a la carrera no es treballa o es treballa molt poc. Tampoc és necessària desenvolupar-la perquè, a diferència de les carreres que es treballa per grups, com pot ser cinematografia en què necessites un equip per fer el projecte, enginyeria la pots fer tot sol.

Es podria solucionar d’alguna manera per resoldre la mancança?

Si, tant des de la vessant acadèmica com a través de la metodologia de la formació perquè al final és bo en qualsevol cas. Poder tenir competències socials, sigui per qualsevol lloc de treball, no només per tenir gent al càrrec, sinó per relacionar-te amb altres departaments també és un aspecte necessari per un professional de l'enginyeria.

Creus que els estudiants que comencen una enginyeria ho veuen com una possibilitat, el fet de dirigir empreses?

No, gens.

I ho haurien de veure?

És un dels objectius de la Comissió també: mostrar i generar referents perquè entenguin que les TIC i les enginyeries són, al final un camí cap a la direcció. Abans, en les direccions de les empreses interessaven les vendes i les finances, però avui en dia ha canviat. Ara es toquen moltes àmbits dins de la direcció, des de ciberseguretat, transformació digital, innovació, la sostenibilitat i o la gestió del talent. Realment hi ha tantes altres variables que han aparegut i que es tracten a nivell de direcció que entendre tot això cada vegada és més tècnic. Com influeix la tecnologia o la digitalització en l’evolució d’una empresa pot ser clau. Difícilment algú sense una mica d’idea de com funciona la digitalització que hi ha darrera de la tecnologia, pot dirigir-ho eficientment. Encara que no sigui enginyer, si està en la gestió d’una empresa haurà de formar-se en aquestes coses que potser no són pròpies del seu sector perquè avui en dia a totes les empreses la tecnologia està per tot arreu i no la pots evitar. I crec que això seria fàcil d’ensenyar als estudiants: com el cap d’un enginyer està molt preparat per dirigir una empresa.

Hi ha també una mica el prejudici de la dificultat i l’esforç, no?

És una carrera difícil, requereix un esforç, però també és bo. Una de les coses per les quals et prepara la carrera és precisament la perseverança o resiliència que desenvolupes estudiant i això és molt útil en un entorn fràgil i canviant.  

La Comissió està liderada per una dona, en un entorn molt poc femení encara, que és un dels reptes que el Col·legi treballa. Com veus el paper de la dona des de la teva posició?

Hi ha dos punts de vista, el de direcció i el de l’enginyeria, i hi ha mancança en els dos àmbits. La participació en òrgans de govern s’està canviant per imposició perquè si no seria molt lent de canviar. Més val fer-ho així que no fer-ho, no? D’aquí un temps hi haurà un percentatge mínim de dones i això farà que, poc a poc, els òrgans de govern on es prenen les decisions i estratègies hi hagi més dones. La part d’enginyeres i direcció ja és més complexa perquè falten enginyeres. Però és cert que enginyeres que entrem al món de l’enginyeria, és perquè ens agrada i sabem que tenim capacitats per arribar lluny. No ens hi posem perquè no sabem què estudiar.

Què vols dir?

Doncs mira, del meu grup d’amigues enginyeres, totes vam acabar l’any que ens tocava i al voltant veies un munt de nois que no tenien molt clar que volien estudiar i que abandonaven o anaven repetint i acabaven en set o vuit anys. Al final tenim una competència com a dones que també ens esforcem, tenim més clares les coses i això potser ens permet, una vegada ets a dins, arribar més lluny. Però també necessitem que hi hagi algú que cregui que podem arribar lluny. Jo no estaria on estic si no hagués tingut caps homes que m’han donat la possibilitat i m’han permès arribar fins aquí, però és clau que hi siguin perquè he vist companyes que els ha passat el contrari.

Què aporta una dona a la direcció?

Hi ha de tot, clar, però diria que les dones som més empàtiques i aportem una vessant més social, més de lideratge humà. Anem més el gra i estem acostumades a no perdre el temps. Tenim  una gestió de temps molt més acurada i potser no dediquem tant temps a les relacions socials però ho fem amb més qualitat.