Una mateixa enginyeria, moltes sortides diferents
Dubtes, incerteses i tenir més preguntes que respostes són sovint les sensacions dels estudiants de segon de batxillerat que preparen el seu formulari de preinscripció per a les universitats. Escollir els estudis que encaminaran la teva futura vida laboral no és fàcil, i menys quan s’ha de prendre la decisió amb divuit anys.
En aquest sentit, els enginyers no són diferents, o almenys en el cas d’Ignacio Rivilla no ho era. Fa pocs mesos que ha acabat el Grau en Tecnologies Industrials a l’ESEIAAT i, en una entrevista per a Fulls d’Enginyeria, recorda que estava interessat en les assignatures com la tecnologia, les matemàtiques, la física i el dibuix tècnic, així que volia fer un grau en aquest àmbit. Per això es va decidir per aquests estudis que creu “t’obren moltes portes”.
En canvi, Andrés Celdrán sabia que volia estudiar enginyeria pel seu interès en el món de la tecnologia, però la decisió més difícil va ser escollir quin grau. L’enginyeria elèctrica a Terrassa va acabar sent el curs que va cridar-li més l’atenció. De la mateixa manera, Guillem Arquè no sabia quina branca de l’enginyeria triar i va optar per Tecnologies Industrials perquè era "l'aposta més segur” per després poder especialitzar-se en allò que més li agradés.
Tenen uns inicis similars i uns estudis d'excel·lent. De fet, són tres dels quatre estudiants amb millor expedient acadèmic de grau o màster de les dues darreres promocions i així van ser reconeguts el novembre passat per la Delegació del Vallès d'Enginyers Industrials de Catalunya. Un cop acabats els estudis, l’enginyeria els ha portat cap a llocs diferents. Després del grau en Enginyeria Elèctrica i el Màster en Enginyeria Industrial, Celdrán es dedica al sector més orientat a l’obra. Així, pot veure “com evoluciona tot” i observar els resultats. Ara gaudeix el dia a dia perquè és més “tangible” que quan treballava a una enginyeria on tenia una feina més d’oficina.
D’altra banda, Rivilla cursa dos màsters, el d’Enginyeria Industrial a l’ESEIAAT i el d’Enginyeria Automobilística i Mobilitat Elèctrica a l’ETSEIB, ja que es vol dedicar al sector del cotxe elèctric. Avui dia, Arquè cursa igual un Màster d’Enginyeria a Terrassa, però també estudia un grau d’Administració d’Empreses a la UOC perquè no descarta treballar per alguna empresa o emprendre el seu propi projecte en el futur.
Enginyeria km0
Tots tres exalumnes de l’ESEIAAT confien i aposten per l’enginyeria del nostre país. Segons Arqué, l’enginyeria “aquí a Espanya és potent” i no està endarrerida, tot i que reconeix que sempre es podria potenciar més. Tot i això, Rivilla comenta que Espanya “s’està quedant molt per darrere” de la resta de països europeus en la compra de vehicles elèctrics, fet pel qual reclama més inversió del govern en un sector que representa una “gran oportunitat de negoci”, ja que pot generar molts llocs de treball al país.
A més, Rivilla destaca les diferències salarials entre enginyers espanyols i els seus companys internacionals. Amb una retribució econòmica més equilibrada i similar a la dels països d’Europa com Alemanya, molt talent jove no emigraria, comenta Rivilla.
El futur de l’enginyeria
“No hi ha un futur sense enginyeria”. Celdrán ho té molt clar i afegeix que la tecnologia sempre ha estat “la clau del desenvolupament”. En aquest mateix sentit, Rivilla aclareix que tot i que l’enginyer fa temps que està present a la societat, és ara quan la gent hi és més conscient. Això és degut a l’automatització i a la digitalització de tots els sectors, afirma Rivilla.
Celdrán explica que l’enginyeria és “el pilar bàsic del desenvolupament” perquè tot gira al voltant de la tecnologia i que, per tant, l’enginyeria té futur aquí com a tot el món. Tanmateix, el desenvolupament de la societat amb la tecnologia ha de ser un “procés natural” per satisfer les necessitats i demandes que sorgeixin, apunta Celdrán.
Tanmateix, Arquè considera que el paper de les enginyeries “ha de ser cabdal d’ara a anys endavant” per solucionar tots els problemes actuals com la falta de recursos. Així, a Catalunya l’enginyeria ha de tenir un rol molt important i s’ha d’invertir en projectes que busquin millorar i que busquin alternatives, com per exemple en temes d’energia renovables, explica Arquè. A més, Celdrán apunta que l’enginyeria pot tenir implicacions a altres sectors com en la medicina. Per aquest motiu, preveu que la demanda d’enginyers a Catalunya creixerà més.
El paper de la tecnologia a les escoles
Rivilla opina que la tecnologia hauria de tenir més pes a les escoles. És més, l’enginyer afegeix que temes relacionats amb l’electricitat, l’electrònica o la informàtica i la programació també s’haurien d'ensenyar des de joves. Així, Espanya podria preparar a les pròximes generacions per promoure els sectors més prometedors com la intel·ligència artificial i el big data. Celdrán afirma que en el passat compartia aquest pensament, però ara també valora la cultura general que ofereixen les escoles, ja que “la tecnologia no ho és tot”. Així, tot i que no descarta la idea d’incorporar una assignatura relacionada amb el món STEM, Celdrán creu que al final a qui li agrada la tecnologia acaba estudiant i investigant per la seva banda.
Així mateix, Rivilla creu que falta una formació als alumnes sobre els graus i les seves possibles sortides laborals. Ell mateix reconeix que quan va entrar a la carrera “encara no sabia que era ni que feia un enginyer”, ja que és una professió molt àmplia, amb moltes branques i moltes sortides diferents. En aquest sentit, Celdrán posa l’èmfasi en “promocionar més” el que acaba fent un enginyer. Segons el seu punt de vista, seria més interessant ensenyar les tasques i les feines d’un enginyer en jornades com les portes obertes o el saló de l’ensenyament, que no pas presentar únicament la part docent i universitària.
Els casos de l'Andrés, l'Ignacio i el Guillem són només uns exemples de com l'enginyeria industrial ofereix als estudiants la possibilitat d'especialitzar-se en allò que més els interessa. A l'àrea d'obra i construcció, al sector d'automoció, al món empresarial i de negocis, al camp de la medicina, l'energia, l'electricitat o la informàtica. L'enginyeria té el seu present i futur a molts àmbits professionals diferents.