Els darrers mesos, el preu de l’energia ha estat notícia pràcticament cada dia. S’han donat imports de rècord en el mercat majorista que han tingut impacte a les butxaques dels consumidors. La causa n’és el sistema marginalista que s’estableix en el sector regulat marcant el preu amb la darrera tecnologia que la produeix. I en aquests darrers mesos el gas natural ha estat aquesta darrera tecnologia i també ha pujat de preu, entre altres per qüestions geopolítiques. Si es té en compte que el 60% del gas que es consumeix a l’Estat es consumeix a la indústria, amb una importància cabdals en sectors concrets com la siderúrgia o el tèxtil, la crisi de preus està començant a impactar en les empreses industrials que han vist incrementada la factura de gas dels 4.500 MEUR del 2020 als 18.000 MEUR d’enguany.
Són dades que ha posat sobre la taula Virginia Guinda, enginyera industrial i vicepresidenta de Foment del Treball, en la jornada ‘L'efecte del preu de l'energia en la indústria’ organitzada per la comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya. Guinda ha alertat que aquest increment de despesa es dona malgrat que la demanda de gas s’ha reduït un 6,5% a l’octubre, un fet que no considera “positiu” perquè posa en alerta el teixit industrial del país.
De fet, segons ha detallat la també enginyera industrial Laura Garcia, membre de la comissió d’Energia, el sector industrial veu “amb preocupació” que algunes companyies com Sidenor o Fertiberia, ja han reduït processos productius per fer front a les afectacions pels alts preus de l’energia. Aquesta situació es dona malgrat que la indústria tingui “més possibilitats” de contractació, segons assenyala Laura Garcia, per “diversificar el seu risc” però assegura que l’afectació és evident. En aquest sentit, Garcia recorda que en el document ‘Crisi de preus, crisi de sistema’, Enginyers Industrials de Catalunya va fer algunes propostes que haurien de tenir efecte, si s’apliquessin, també en la indústria, com pot ser la regulació del sistema de translació de preus, la consolidació de l’IVA al 10% recuperant, així, la concepció de l’energia com a bé essencial, o intentar que les centrals de cicle combinat sigui abastides amb contractes de gas natural a llarg termini.
Mesures fiscals
Un dels problemes que té la indústria és que no pot electrificar molts dels seus processos i, per tant, la seva dependència del gas és més gran. Guinda assenyala que tot i els canvis que ha assumit la indústria “la flexibilitat del gas és poca i la capacitat de gestió de la indústria sobre aquest vector és molt limitada”. Per la seva banda, Garcia defensa que el gas natural s’hauria de considerar un “vector estratègic” per a la transició energètica i no voler-lo eliminar.
Per això, el sector coincideix que una de les mesures que caldria prendre per evitar que els preus de l’energia es traslladi als preus dels productes i, de retruc, a la inflació, és reduir la fiscalitat i sufragar, així, part de l’augment dels costos de producció. Guinda ha assenyalat que en alguns casos, els costos s’han pogut duplicar i que se suma al fet que alguns sectors, fortament afectats per l’aturada de la COVID-19, no puguin “absorbir als comptes de resultats” aquesta escalada de preus.
Per la seva banda, Blanca Losada, enginyera industrial i presidenta de Fortia Energia ha assenyalat que, si amb còmput anual i amb un preu de 50 euros MWh, els costos regulats de la factura elèctrica podien ser de 17.000 MEUR i el cost de producció d’uns 15.000, ara, aquesta darrera xifra pot arribar a ser d’entre 40.000 i 50.000 MEUR “si tot el cost es trasllada al mercat”.
Per Losada, l’augment dels preus de l’energia ha canviat el “panorama fiscal” i l’IVA repercutit per les transaccions elèctriques durant un any complert podria ser de 5.000 MEUR i destaca que les xifres que s’afronten en l’impost elèctric o la taxa municipal d’ocupació de sol i subsol estan actualment “molt allunyades” de les que es donarien en una situació de funcionament “amb preus normals”. “El marge d’actuació fiscal ofereix camp de joc”, conclou Losada. La presidenta de Fortia Energia recorda que revisar la fiscalitat ja formava part dels suggeriments que el grup d’experts per analitzar la reforma del sistema energètic fa tres anys i que, en part, s’ha fet amb el pla de xoc aprovat pel govern espanyol el setembre passat.
Losada també és partidària d’implantar mesures, com ja ha fet Portugal, en el sistema de renovables i reformular-ne les anualitats que reben els titulars de les plantes de producció d’energia renovable sense que afecti a la seva a la recuperació dels seus costos regulatòriament reconeguts.
L’objectiu, evitar tensions futures i una inflació generalitzada de bens
Pel sector, aquestes mesures haurien de mitigar l’efecte dels preus de l’energia que s’han disparat en un moment de “rearrancada” empresarial després de la pandèmia arreu del món que es podria traslladar en una inflació generalitzada a tot el continent europeu, que pateix conjuntament aquests efectes. Losada ha recordat que a curt termini, aquest augment de preus de l’energia pot generar “tensions de liquiditat” a les companyies pel sol fet d’estar pagant l’electricitat i el gas i recuperant-ho, amb un cert decalatge.
“La factura s’ha multiplicat per quatre en un mes”, alerta Losada, “i això genera riscos en les empreses que tenen una menor capacitat d’esmorteir aquestes dinàmiques”. Per Losada, si això es dona pot derivar amb la “destrucció” de teixit empresarial tant en la cadena energètica com en la productiva i per tant, “disminuir” la competitivitat i la competència de cara al futur. Losada reivindica que la indústria ha de ser “clau” per a la transició energètica i que es tracta de rebaixar la factura de compra de combustibles a canvi de generar valor afegit a tota la cadena industrial i de subministrament.
Losada també proposa que les mesures que es puguin prendre sigui “d’abast europeu” perquè creu que “estem tots al mateix vaixell”. A més, demana que les mesures siguin “coherents” amb el posicionament i la filosofia que s’ha mantingut des de la Unió Europea per tenir mercats organitzats amb capacitat d’adaptació i amb suficient agilitat per evitar aquestes aquestes “puntes transitòries” generin danys estructurals. “Europa té símptomes inflacionistes des d’un punt de vista macroeconòmic”, afegeix Losada, “i cal posar-hi el focus per evitar les implicacions futures”. Malgrat que pugui reflectir vulnerabilitats estructurals, el sector confia que aquesta situació sigui “transitòria” i que no es produeixin més tensions de les que ja s’estan donant actualment. “la dependència energètica no la podem canviar però hi ha efectes amplificadors que requereixen solucions o idees més imaginatives”, conclou la presidenta de Fortia Energia.
