Antonio Cerrillo: "L'enginyer és fonamental per fer front a l'emergència climàtica"

Inundacions, sequeres, onades de calor, incendis..., aquestes són algunes de les manifestacions més extremes de la crisi climàtica actual. Davant aquesta situació, alguns professionals com Antonio Cerrillo (Córdoba, 1959) han volgut conscienciar a la ciutadania sobre la seva gravetat. Periodista especialitzat en medi ambient a La Vanguardia i amb una trajectòria professional de trenta anys, Cerrillo ha destacat per la divulgació de temes energètics i mediambientals, adaptant el llenguatge científic i tècnic a un públic més ampli. Recentment, l'autor del llibre 'Emergència climàtica: Escenaris de l'escalfament i els seus efectes a Espanya' ha estat reconegut amb el guardó Serrat i Bonastre, atorgat per Enginyers Industrials de Catalunya en el marc de la Diada 2023, que reconeix la difusió periodística de l'enginyeria industrial. En una entrevista exclusiva per a Fulls d'Enginyeria, el periodista ens parla de la seva activitat divulgativa, l'emergència climàtica i el paper dels enginyers en aquest context. 

T'esperaves aquest guardó?

Francament no m'ho esperava. Ha estat una sorpresa agradable, a més, per ser un premi reconegut i de certa importància i és l'opinió de tot un col·lectiu molt important. Perquè, és clar, els enginyers industrials representen un sector de la població professional molt abocat i molt implicat en la societat. A la cerimònia hi havia gent que valoro molt, persones que han jugat un paper important en la gestió de la ciutat. He après molt d'aquests professionals que tenen a veure amb informacions que jo he fet.

Ens trobem en plena sequera i resulta que els enginyers han aportat moltíssim, han fet una gran contribució a la millora de la qualitat i el problema de l'aigua. Ara per ara a Barcelona, el 33% de l'aigua que estem bevent ve de la dessalinització i un 23% d'aigua residuals. Sense la tecnologia dels enginyers, no tindríem això. Per tant, des d'aquest punt de vista, penso que és un reconeixement que ve de gent que està fent una tasca social important.
 

Creu que hi ha una manera de fer bon periodisme ambiental?

Costa imaginar una recepta que sigui diferent del bon periodisme de la resta d'àmbits.
S'ha de fer bon periodisme ambiental com s'ha de fer bon periodisme en el camp de la ciència o en el camp de la informació política. El més important és tenir bones fonts,
treballar molt, garantir la pluralitat de les informacions, tenir bon coneixement i tenir una bona agenda.

És un treball bastant artesanal, en el sentit que és al llarg del temps que vas aprenent com funcionen les coses. Per mi sobretot és interpretar què s'ha d'actuar amb rigor, amb equitat, accedint a les millors fonts. Estar molt pendent de l'actualitat i generar complicitat també amb aquestes fonts.

Quins són els principals reptes que t'has trobat en la teva trajectòria?

El primer que et puc esmentar és l'adaptació als canvis. Aquest és un ofici que canvia molt i molt freqüentment. Hi ha canvis constants en les institucions, als organismes però, sobretot, al mateix ofici. Les dificultats són causades per l'evolució constant de l'ofici. També, com a professional, vas adaptant-te a les mateixes característiques de l'evolució de l'ofici, però també has d'adaptar el nou coneixement que es va produint. 

Fa 30 anys el primer informe de canvi climàtic deia que s'havia d'aplicar un principi de precaució, però que hi havia incerteses. Ara les incerteses s'estan resolent, passa contínuament en temes d'impacte ambiental. El que inicialment eren dubtes, amb el temps es van coneixent millor quins són els impactes que causa la contaminació. La gran dificultat és adaptar-se a aquests canvis de coneixement i d'avançar-te sempre com a periodista als temes més rellevants. Hem de donar notícies tenint presents aspectes pedagògics i didàctics, però també s'han de saber intuir els conflictes emergents.

És necessari conscienciar la població en aquests temes?

És fonamental donar veu a la gent que més sap en el camp de la ciència o del medi ambient. Si parlem del clima, que és el tema que està a més d'actualitat, doncs hem de donar veu als climatòlegs. No fa tants anys que del clima parlaven els economistes, desconeixent el tema, i els glaciòlegs, botànics, sociòlegs, historiadors del clima i climatòlegs tenien poca veu. 

El clima científic resulta fonamental per prendre decisions, per assessorar polítics, les administracions i els legisladors. El coneixement és imprescindible per després prendre decisions. La tecnologia ha servit per millorar la qualitat de la depuració i l'optimització d'aquests recursos i, per tant, és una tasca dels tecnòlegs. Per tant, anar a la base d'aquest coneixement és fonamental per informar-se correctament. 

Quin és el paper dels enginyers davant l'emergència climàtica?

Hi ha tantes branques de l'enginyera des d'on es pot actuar per fer front a la crisi climàtica. Si tenim en compte l'escassetat de l'aigua, els professionals de l'enginyeria tenen molt a aportar en diferents àmbits com la distribució, el manteniment i la dessalinització. Els enginyers són importants per adaptar les societats i construir les instal·lacions del futur. 

A l'hora de planificar les ciutats, seran aquests els que s'encarreguin de dissenyar i fer possibles les infraestructures necessàries per adaptar-nos als canvis al clima. Per tant, és evident que és una professió fonamental per fer front a l'emergència climàtica. També és necessari que sàpiguen col·laborar amb altres professionals com biòlegs o geòlegs per arribar a solucions més ben fonamentades.

Quins obstacles es poden trobar els científics, tècnics i enginyers en aquest context?

Hem de tenir en compte una cosa, el coneixement científic ens dona una pauta, una base, però no és polític. A vegades, el coneixement o la veritat no és la que està imperant sobre el funcionament de la societat. Hi ha uns intermediaris que són els polítics, els legisladors i l'opinió pública i són ells els que després han de prendre les mesures. Hi ha tot un moviment de científics que expressen aquesta frustració de determinats professionals que són conscients que la ciència no governa.

Tenim un coneixement, però pel mig de l'aplicació d'aquest coneixement hi ha moltes distorsions. Ha de ser un coneixement que sigui assumit per la població segons la democràcia i la representació. Actualment, hi ha interessos contradictoris, oposats o clarament reactius que s'estan negant a incorporar la ciència. Per tant, tot i que el seu paper és de motor de canvis, el motor de les decisions és popular, de la ciutadania.

Considera que el públic s'interessa cada vegada més pels temes ambientals?

T'asseguro que em costa molt donar-te una resposta. Aparentment, aquesta pregunta és la més fàcil, però per mi és la més difícil. Sincerament, no m'he preocupat excessivament en analitzar l'opinió pública. Coneixem aquesta opinió a partir d'enquestes sobre el que opinen els ciutadans respecte al canvi climàtic. Els espanyols tenen claríssim que hi ha un canvi climàtic i que això significa la necessitat i la urgència d'actuar, inclús demanen més acció climàtica de l'establerta. Jo puc respondre sobre enquestes i interpretar si la gent està més interessada o no. Tinc raons per pensar que, a part del que l'opinió pública espanyola pugui considerar, el cert és que aquesta qüestió està en el cor de les informacions dels grans mitjans de comunicació mundial, i sembla que és molt més rellevant inclús del que pugui pensar Espanya.

Estem parlant d'un fenomen global, perquè la major part dels problemes ambientals tenen caire transfronterer. Espanya no és un país aïllat i sobre aquesta base als grans mitjans, com el New York Times, es parla sistemàticament sobre els problemes ambientals, i a La Vanguardia, a l'últim període també hem donat moltes portades sobre la informació del clima, de l'aire, o de la contaminació. Aquests són els indicadors, el que puguin expressar els mitjans, el que puguin pensar els espanyols, jo no m'atreviria a dir-ho, sinó que haurien de ser els espanyols que parlessin.

Els enginyers estan disposats a informar els mitjans i divulgar el seu treball?

Els enginyers sempre m'han oferit tota la informació que els hi he demanat. Per tant, tinc una visió molt positiva de la predisposició del col·lectiu i de la seva vocació didàctica. També s'ha de considerar que l'enginyer és un professional que està condicionat per la seva feina, la seva responsabilitat i per la seva empresa. Si una notícia no es pot donar, perquè resulta que l'empresa considera que no és un bon moment, s'ha de respectar i, en cas necessari, ajornar la informació. En aquests casos es genera una complicitat entre el periodista i el professional.

Així i tot, és un col·lectiu molt transparent, almenys des del punt de vista de les persones, disposat a informar. També ha influït la tasca del Col·legi de motivar als mateixos professionals per fer-ho. Suposo que han entès que avui a la societat no es pot permetre el luxe d'estar apartada, una lliçó bàsica. Tot l'espai que tu no ocupis, l'ocuparà un altre, és un factor que condiciona molt. Però he de dir que el Col·legi sempre m'ha facilitat tot el necessari i no puc estar més agraït.