Entre el 1982 i el 1986, Carles Ponsa (Hospitalet de Llobregat, 1941) va exercir de degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Reconeix que la tasca li va ser fàcil perquè Joan Majó, el seu predecessor, va fer-ho molt bé i és va “limitar” a continuar la seva obra. “No em vaig inventar res”, confessa en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria on repassa el seu mandat, l’any del 160è aniversari, i valora la situació de l’enginyeria i el paper dels seus professionals en l’actualitat. Ponsa, amb una llarga experiència en diferents organismes i empreses també de l’àmbit públic, creu que el tarannà dels enginyers els allunya d’aquesta esfera. “Ens centrem més en la nostra feina que en fer política”, declara.

Quines van ser les claus del seu mandat?

Veníem de Joan Majó que certament ho va fer molt bé. Érem molt amics, vivíem un al costat de l’altre per casualitats de la vida i teníem la sort que teníem idees bastant semblants. Va ser una cosa fàcil. De fet ell va insistir. Sempre havia estat a la Junta.

Entre les tasques que vau poder dur a terme o els objectius que vau complir, quins destacaries?  

A mi em van deixar una societat molt desenvolupada. Joan Majó ho va fer molt bé, així que em vaig limitar a continuar la seva obra. No em vaig haver d’inventar res. Al contrari, jo estava involucrat en totes aquestes coses particularment i em costava molt des de la postura de degà. L’equip era magnífic, amb l’Enric Homs de secretari, i no es va haver de canviar.

I de les decisions que van haver de prendre? 

N’hi ha algunes que no te les puc dir, però van lligades a la política i de gent que feia negocis amb ella, jo vaig intentar que no sortís almenys des d’allà. Durant aquesta època les presidències de les societats com la d’Enginyers Industrials estaven allà pel context polític del moment...

Però políticament era un any interessant, no?

Molt, sí. I el Col·legi d’Enginyers ha fet una tasca en totes les èpoques bastant important. Tots els presidents han estat molt al dia del que passava a Catalunya.

Què creu que va aconseguir com a degà?

No sé que dir-te perquè els anteriors presidents ho van fer molt bé i la meva tasca va ser molt fàcil. Joan Majó ho havia fet molt bé. Fins i tot alguna vegada que no sabia que fer, trucava en Majó perquè m’aconsellés. Aquests col·legis són bastant pesats. Jo vaig fer passos, per exemple, per intentar unir enginyers de diferents llocs del món.

I ara que ho mira des de fora, com veu el col·legi?

Que els enginyers no es col·legiïn és una novetat per mi, tot i que ara hi tinc molt poc contacte amb la institució. No és del meu interès perquè va bé, clar! Els veig amb bona forma l’Associació i el Col·legi. tampoc hi ha gaires coses a descobrir. Els enginyers, potser per la duresa de la carrera, estem molt concentrats en fer coses poc polítiques i perquè ens centrem més en la nostra feina. Suposo que també ens crea un cert apartat perquè siguin alguna cosa en política.

Passa poc, no? Per què creu que és?

Pel tarannà i per l’educació que hem tingut.

I en un futur, en aquest món tant canviant que tothom fa reflexions sobre la velocitat que agafen les coses, com veu que ha de ser l’Associació, el Col·legi?

Jo crec que ja s’està ben fer, i no vull dir barbaritats perquè hi tinc poc contacte però és posar-se en el que necessitin els enginyers. Hi ha un tema que no s’havia fet fins ara i ara sí que s’ha de fer, que és promocionar les dones enginyeres. La promoció de les dones és molt important en la nostra carrera, perquè encara és molt desproporcionada i s’hauria de forçar una mica el tema.

Què creu que s’hauria de fer?

No ho sé, però si el Barça ha fet un equip de futbol femení, que és tan difícil com això, s’ha de poder fer. Hi hauria d’haver voluntat política per promocionar-ho.

Per tant, visibilitzant?

Sí, perquè a més ho fan bé.

Com veu la contribució dels enginyers actualment en la societat? Ha anat canviant amb els anys?

Crec que estan on han d’estar. Si mires què pensen sobre l’electricitat i altres coses de l’àmbit veus que van fent un seguiment de tot el que és important. Per tant, em sembla que ho estan fent força bé. Però no estic gaire implicat en tot això, amb 82 anys ja em toca descansar!

Quin paper creu que ha de jugar l’enginyeria en un futur?

És molt important que tots els estudis tècnics es vagin especialitzant i s’obrin a la innovació. La intel·ligència artificial n’és un exemple! En aquest cas, és un pas important. Jo mateix estic llegint molt, encara que no entenc res i arribo a la conclusió que l’enginyeria té un pes fonamental en tot això.

Se’ls fa prou cas als enginyers?

Això sí que no puc respondre, perquè no ho sé. Quan jo estava a la junta agafàvem enginyers de tot arreu perquè era una garantia. Els anys d’estudi eren molts, 7 anys; ara és una mica més curt però enforteix. Jo confio amb els enginyers. Són gent que tenen un paràmetre al cap que s’entén, almenys jo l’entenc perfectament, i no varia massa.