Gairebé sense adonar-nos, les eines digitals s’han anat introduint a les nostres vides fins a ocupar pràcticament tots els racons i esdevenir pràcticament imprescindibles (només cal que pensem en els inconvenients que tenim quan ens descuidem el mòbil). Totes les previsions apunten que aquesta presència i dependència anirà en augment en el futur. És allò que hem anomenat com revolució digital.
La incorporació d’avenços tecnològics no és un fenomen nou per a la humanitat; només al segle XX, per exemple, hi ha hagut avenços tecnològics espectaculars en els camps de l’energia elèctrica, el transport i les telecomunicacions que han comportat una gran transformació social. És precisament la gran capacitat d’impacte, tant social com mediambiental, d’aquests avenços la que comporta que, com a part del procés d’apropiació, hi haguem de tenir presents necessàriament els aspectes negatius associats, com ara la pol·lució o l’exclusió social i, per tant, que aquest procés l’haguem de fer des d’una òptica multidisciplinar. S'ha de valorar, a banda dels aspectes purament tecnològics, la dimensió ètica, l’antropològica, etc.
La revolució digital té una transversalitat, una velocitat d’evolució i una complexitat tecnològica sense precedents i això fa que les aportacions que es puguin fer des d’aquests camps siguin més necessàries que mai i que també impliquin uns nivells de reflexió tan bàsics que, a primera vista poden fins i tot arribar a semblar trivialitats. Per exemple, que hi hagi algú interessat en oferir-nos de manera gratuïta serveis que, per molt optimitzats que estiguin els processos per a poder-los donar, necessàriament han de tenir un cost, com per exemple un compte de correu o d’espai d'emmagatzemament o de xarxa social, fa evident que el model de negoci d’aquestes opcions no és el tradicional (pagament per servei). En aquests casos, els beneficis es cerquen per altres camins no tan evidents i, per tant, menys ètics, com ara la creació d’hàbits que després es podran rendibilitzar econòmicament (per exemple, moltes companyes de programari privatiu regalen les llicències als centres educatius) o fins i tot coses coses pitjors, com ara el valor que poden tenir les nostres dades directament.
Són preguntes incòmodes. Per exemple, que senzill que és fer servir un client de webmail gratuït en lloc d’haver-se de preocupar de cercar un servidor, configurar un client i a més a més haver-lo de pagar. O creure’ns el comercial de torn que ens assegura que el seu producte de programari propietari està auditat en lloc d’exigir-li el codi font per a poder-ho comprovar (a través de tercers si s’escau). No obstant, són qüestions que hem d’abordar, tant a nivell individual com col·lectivament, perquè les conseqüències de deixar-les desateses són infinitament majors, com han fet ben palès les darreres notícies sobre ciberatacs, tant a nivell local amb l’atac a la web d’un sindicat de Mossos d’Esquadra, con a nivell internacional amb el robatori dels documents de Panamà.
Un anàlisi profund sobre el valor de la informació i de la manipulació que fem a través de les noves tecnologies ens ajudarà a tenir una relació més responsable amb elles i això es traduirà immediatament en una reducció substancial dels riscos que comporten, incloent-hi els ciberatacs perquè la gran majoria d’aquests riscos són fruit d’un mal ús d’aquestes tecnologies.
