El “Sant Greal”, com es més conegut, va ser un objecte molt buscat i desitjat durant milers d’anys. El Sant Greal, que ara comparo amb l’hidrogen, no era més que una copa que Crist va utilitzar a l’últim sopar, i que múltiples histories i llegendes han arribat a descriure com un objecte màgic i sanador.
Ja fa molts anys que en el món modern es parla de l’hidrogen i de les seves virtuts “sanadores”. Aquesta font d’energia absolutament inesgotable que es pot obtenir de forma totalment neta, va ser descoberta per Henry Cavendish en el 1766 i han tingut que passar més de 250 anys per trobar-nos de cop, en una carrera contrarellotge, per evitar la generació de diòxid de carboni (CO2) com a resultat d’utilitzar fons d’energia fòssils. Element causant en gran part de l’efecte hivernacle, activador de la descongelació dels pols i de l’augment de la temperatura del planeta.
Recentment sentim parlar de l’hidrogen com el salvador dels nostres mals, com el camí que hem de seguir per salvar la terra. Deixant a banda la complexitat de la producció i sobretot del perill de l’emmagatzematge, doncs es guarda a molta alta pressió (800-200bars), l’hidrogen requereix d’energia per a la seva transformació. Lo bo del cas, és que aquesta energia la podem produir mitjançant electricitat provinent de generadors no contaminants! No generem CO2, i al convertir-lo en electricitat de nou per la seva utilització, l’única emissió es aigua!
Tenim doncs la solució per l’energia del futur? Què ens ofereix en realitat l’hidrogen?
- No produeix CO2.
- El seu subministrament es il·limitat.
- Fàcil d’emmagatzemar i transportar.
- Producció local sense dependre de comunitats veïnes.
Sembla que parlem, doncs, d’una energia sense precedents. L’hidrogen no només el veurem en el món del transport, sinó que ens el podrem trobar en qualsevol entorn de necessitat energètica com ara oficines, centres de producció, comercials o la nostra pròpia llar. La seva facilitat d’emmagatzematge i transport, fa de l’hidrogen una alternativa segura per al planeta i els seus habitants. Fugim de cremar petroli, gas o carbó que a banda de ser matèria finita, es molt contaminant. Fugim també d’utilitzar l’energia nuclear, que és clarament neta, ja que no contamina directament, però no cal que esmentem les problemàtiques que té amb el seus residus, ni molt menys que passa si hi ha una fuita de material radioactiu...
Recentment he tingut l’oportunitat de participar en la primera hidrogenera verda de caràcter comercial a Espanya per donar servei a autobusos del sector públic precisament a Barcelona. Les dificultats que han sorgir han sigut innombrables, començant pel simple fet que la normativa pròpia (ITC ICG 05 del reglament de gasos combustibles) només regula aspectes administratius. Per qüestions tècniques, el reglament remet a la norma ISO 19880-1:2020, que tracta de focalitzar-se a donar importància a les avaluacions de risc que s’ha de fer per a dissenyar la instal·lació. Un marc conceptual diferent al d’una norma exclusivament prescriptiva, que es el que ens solem trobar.
Les dificultats normatives, d’execució i implantació s’aniran apaivagant, i tots els possibles dubtes o mancances informatives que hi ha ara, amb els anys, s’aniran esvaint. De la mateixa manera, el cost prohibitiu que té a dia d’avui construir una hidrogenera, o comprar un autobús, cotxe o qualsevol equip que consumeixi hidrogen, amb el temps s’anirà posant a preu de mercat, doncs es evident que la sostenibilitat no es realment sostenible si no te un preu que s’assimili a l’alternativa que tinguem, en aquest cas contaminant.
I quan trigarem a veure l’hidrogen de forma habitual?
La pregunta que ens fèiem fa més de 10 anys amb els cotxes elèctrics... encara que en aquest cas, la transició al cotxe elèctric, haurà estat un somer pas al salt cap a l’hidrogen. Hi ha moltes empreses fent grans inversions per a posar en funcionament sistemes o ciutats basats en la generació d’energia elèctrica mitjançant fons renovables, i emmagatzemant l’energia transformada en hidrogen com a únic sistema energètic. Aquest es el cas de “Woven City”, ciutat promoguda per Toyota al Japó en la que es posarà a prova, entre altres tecnologies com la Intel·ligència Artificial o la Robòtica, el funcionament circular de l’hidrogen. Així doncs, concloem que hem trobat el Sant Greal de l’energia, el que ens ajudarà a sanar el planeta, i que les generacions futures agrairan el nostre esforç en implementar-lo. El següent pas? Qui sap, potser trobarem en el “DeLorean” de 'Retorn al futur', i en el seu convertidor d’escombraries i elements orgànics en combustible, la manera senzilla de reciclar a casa i convertir-ho en energia.
