L'anterior informe Euroconstruct preveia que 2023 i 2024 serien dos anys complicats per al sector europeu de la construcció. Les raons? Previsions que apuntaven a problemes tant per la banda de l'oferta amb costos molt alts com per la banda de la demanda, principalment la privada. S'esperava que la situació comencés a remuntar en 2025, però, així i tot, el darrer informe indica que hi haurà pèrdua de producció durant aquest parèntesi 2023-2024. D'aquesta manera el sector europeu de la construcció s'encamina a tancar l'exercici 2024 un -1,8% per sota de 2022.
En aquest context, un grup de sis països tenen possibilitats de mantenir els seus nivells de producció, incloent-hi França i el Regne Unit, el que significa que un terç del mercat mesurat per Euroconstruct té al davant uns anys molt més suportables. Un altre grup més petit, on s'inclou Espanya, aspira a créixer entorn del 5% al llarg d'aquest bienni. També hi ha excepcions en clau negativa, com els cinc països que preveuen contreure's més d'un -6% i que sumen pràcticament una quarta part del mercat Euroconstruct atès que inclouen a Itàlia i als Països Baixos.
Aquest empitjorament de la previsió per al sector construcció és conseqüència directa de l'empitjorament de l'edificació residencial de nova planta per la caiguda de les vendes, a causa de la duplicació dels tipus d'interès en la majoria dels països europeus i la triplicació a Finlàndia, Eslovàquia, Suïssa i el Regne Unit, a partir del 2022. La previsió de producció per a 2023 reflecteix una baixada del -6,1%. La intensitat i la immediatesa d'aquest ajustament permetrà que en anys posteriors no calgui continuar retallant massa més, de manera que la previsió per a 2024 es limita al -2,7% i la projecció per a 2025 se situa en +0,2%. De la mateixa manera que aquest subsector és el principal responsable de la contracció del sector europeu, és també el principal motiu pel qual el sector espanyol es manté en positiu.
D'altra banda, l'edificació no residencial podrà travessar el bienni 2023-24 sense que la producció sofreixi pèrdues, però tampoc sense experimentar avanços significatius. Malgrat estar sotmès a idèntics condicionants negatius que l'habitatge, el no residencial no necessita reajustar l'oferta a la baixa amb tanta urgència perquè aquest reajustament ja s'està produint des de la pandèmia. En efecte, la producció residencial al tancament del 2022 encara se situava un -6,4% per sota de la del 2019, amb només tres nínxols de mercat per sobre: la logística, la construcció industrial i els edificis d'ús sanitari. Per tant, amb les oficines i la construcció comercial despenjades de la recuperació, el subsector no residencial no requereix contreure tant la producció per a adaptar-se a l'actual situació de demanda precària i de rendibilitat incerta. El subsector de l'edificació no residencial és l'únic que ha iniciat el 2023 sense haver recuperat el nivell de producció de 2019, conseqüència d'una superposició de circumstàncies negatives, tant abans de la pandèmia, durant i després.
Per acabar, l'enginyeria civil és on es concentren les majors expectatives de creixement. La previsió no contempla grans avanços, entre el 2,3% i el 2,5% anual per al 2023-2025, però n'hi ha prou per a superar als dels altres subsectors i a la mateixa previsió per al PIB europeu. Un extra de fortalesa que té molt a veure amb el fet que l'enginyeria civil ja tenia previst un cicle de creixement que compensés la relativa austeritat de la dècada dels 2010. La irrupció de la covid i la invasió d'Ucraïna no només no han interromput aquest cicle favorable a les infraestructures, sinó que encara l'han dotat de més propòsit. Respecte a l'informe anterior, la infraestructura ferroviària continua sent el nínxol més expansiu. I la infraestructura energètica revisa a l'alça la previsió, prova que s'estan prenent mesures per a fer possible la desconnexió de les energies fòssils de Rússia. Malgrat tots els obstacles, el volum de demanda per a l'enginyeria civil ha crescut, fent-la la més expansiva de tot el sector de la construcció: 4,5% en 2023 i si realment s'aconsegueix forçar al màxim els terminis i els criteris de selecció de projectes del NextGeneration EU (NGEU), s'aspira a créixer un 3,8% en 2024 i un 2,5% en 2025.
El sector s'alenteix
Encara no s'han resolt els obstacles que van complicar durant tot el 2022 el flux habitual segons el qual els projectes generen producció, sumat a l'encariment actual del crèdit. Tal com acostuma a passar als moments de canvi de cicle, conviuen indicadors de diferent signe: estancament del consum de ciment, reculada de l'ocupació, augment de l'afiliació, manteniment del volum de cartera de projectes d'edificació de nova planta, potent repunt de la licitació pública. Com que a més es compta amb la valuosa xarxa de seguretat que proporciona el NGEU, el sector de construcció espanyol té possibilitats d'esquivar el retrocés que s'espera en la majoria d'Europa si segueix el seu creixement. Del 3,2% previst per a 2023 la producció s'aniria desaccelerant fins a l'1,5% en 2025.
Euroconstruct, estudis sobre l'estat de la construcció
Euroconstruct és un grup independent d'anàlisi, format per 19 instituts europeus. Anualment el grup celebra dues conferències amb la finalitat de presentar els seus informes sobre la situació actual i futura dels mercats de la construcció, incloent-hi l'edificació residencial i no residencial i l'enginyeria civil, tant pel que fa a l'obra de nova planta com a la de rehabilitació.
Els informes Euroconstruct s’adrecen a empreses que necessiten un diagnòstic de quina és la situació del sector de la construcció a Europa i Espanya i que volen hipòtesis raonades sobre com pot evolucionar a curt i mitjà termini. L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) elabora l'informe d'Espanya per al grup.
