Amb la configuració del nou govern, la primavera passada, Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985) ha agafat la direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), l’ens competent en matèria de prevenció i gestió de residus i que té, a l’horitzó, l’elaboració d’una nova llei que en faciliti aquesta tasca. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, en el marc de la lliçó inaugural del Postgrau d’Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, Peraire ha explicat els objectius del seu mandat que passen per canviar la concepció dels residus, potenciar-ne la circularitat i, com no pot ser d’altra manera, millorar la recollida selectiva. En un moment en que el sistema del 'porta a porta' està en entredit, Peraire el defensa com el sistema que dona una més “alta eficiència” i ofereix tot el suport als municipis que hi apostin.
 

Amb la nova concepció del residu que vol donar la Llei de prevenció i gestió de residus, l’economia circular tindrà molt pes. Actualment els procediments administratius per aconseguir-ho son complicats. Està prevista la  seva simplificació per impulsar l'economia circular?

Sí, una de les coses que ja sabíem, i estant al capdavant de l’ARC encara es veuen més, són les dificultats burocràtiques d’alguns procediments. Cal flexibilitzar i alleugerir tot això i ens cal aquest debat profund. La llei ha de millorar la situació no pas anar al revés, els tràmits han de ser clars però lleugers i concisos. Per exemple, en  l’àmbit del món municipal portem molts anys parlant de les deixalleries que haurien de convertir-se en espais de reutiltizació, i això vol dir formes de recollida i formes de tractar aquell teòricament residu o un producte, ara, per posar en circulació. Per poder fer això cal no carregar de tràmits. Perquè sinó, no funcionarà. Quan tu canvies una cadira de casa, si per portar-la a la deixalleria has de fer sis tràmits, no ho faràs. Cal que això sigui molt lleuger, molt fàcil d’entendre i de fer.

Que hi hagi incentius podria ser una manera?

Sí, bonificacions, incentius o que qui més contamini, pagui més. I a partir d’aquí, totes les variables que es pugui anar definint.  No tant per perseguir qui no ho fa bé, sinó per incentivar que ho facin bé. Crec que hem de tendir a fer prevenció i no sanció. La filosofia que vull impregnar és aquesta: no vull posar sancions tot el dia, vull incentivar que es faci bé. I per tant, l’empresa i la indústria han de reinventar-se. Molta ja ho està fent i s’estan investigant, tecnologies noves. Hem de seguir en aquest camí. Crec que cal que acompanyem a empresa i indústria  ser capdavanteres de la gestió del residu, no només quant produeix sinó què produeix.

Aquesta simplificació beneficiarà les indústries?

Mentre tinguem el sistema econòmic que tenim hem de buscar l’eficiència, ser autosuficients i generar certa riquesa i oportunitats que siguin per a tots i per a tothom. Que els grans empreses ho puguin fer bé perquè tenen recursos o malament, això no hauria de ser així.

Per això es parla de la responsabilitat amplida del productor, no?

La màxima ha de ser: si contamines, pagues. Tu què has de fer? no contaminar. Has de buscar processos perquè no produeixis aquesta contaminació. Per exemple, fa uns dies, vaig una empresa que fa envasats per a peix on han anat innovant i investigant per canviar el tipus de safata amb què entreguen l’aliment. Nosaltres hem d’acompanyar en la millora per aquesta investigació. Això ha de sortir més barat que no pas envasar amb un plàstic. Aquest gravamen al que no ho fa bé, millora amb la resta. I això passa el mateix amb els residus municipals i el cànon a l’abocador. Què has de fer? No generar tanta matèria resta que va a l’abocador.

De fet, aquest és l’objectiu de la recollida selectiva als municipis. S’estan implantant diferents sistemes. Quins funcionen més bé?

Per ara i les dades que tenim, el sistema de recollida selectiva d’alta eficiència que millors resultats té és el porta a porta. Un municipi proposa contenidors intel·ligents i es posa d’objectiu d’assolir el 65% de recollida selectiva en 15 anys. Amb un porta a porta amb dos mesos passes al 84, al 76 o al 74. Per exemple, Sant Andreu, a Barcelona. Per tant, l’alta eficiència es diu ara mateix porta a porta. Això no vol dir que sigui l’únic, ni que ens tanquem només a un sistema. Perquè hem de tenir també en compte que el país és asimètric i a l’hora de pensar aquests sistemes de recollida, hem de pensar com s’hi pot adaptar el territori. No és el mateix fer una recollida selectiva amb eficiència al Solsonès que a Sant Andreu a Barcelona. El que diem a aquesta nova etapa de l’ARC és que ara és l’hora de les grans ciutats. A Catalunya ja arribem als 300 municipis que fan el porta a porta però són municipis petits. Només alguns són més grans, com Berga. Per això abracem i donem suport a ciutats que fan passos ferms en endavant com Lleida i Barcelona, que és la capital i que per tant, està bé que facin aquestes apostes. Hi ha molts reptes, però el de la recollida selectiva d’alta eficiència, en els municipis i les grans ciutats n’és un.

Però a Sant Andreu, el sistema ha generat força oposició i polèmica. Sembla que els veïns no estan contents...

A Barcelona, a Sant Andreu, els veïns ho fan molt bé. Les dades que tenim són molt bones però hi ha una oposició que es fa notar. Els ajuntaments que fan canvis sempre tenen un punt d’oposició. Estic convençut que hi ha marges de millores, i és un sistema que els permet. És més, això ens obliga a una tensió permanent, que ha de ser així, a l’hora de gestionar el residu. Igual que el consum d’aigua, hauríem d’estar sempre tensionats per evitar malgastar aquest bé escàs. Amb residus i gestió també hem de tendir a aquesta atenció, a la responsabilitat de fer-ho i per tant, el que passa a Sant Andreu és una molt bona notícia pel país i esperem que segueixi sent així a la resta de barris de Barcelona.

La ciutadania també ha de canviar, doncs?

Jo puc dir la ciutadania de Sant Andreu no només ho fa bé, sinó que està contenta amb aquest sistema i és veritat perquè és molt més que no pas la que no ho està. Es calcula que el 80% de la ciutadania de Sant Andreu participa del porta a porta i ho fa bé. Si anem a la individualització permetrem que els que ja ho fan bé, malgrat els sistema, tingui premi i reconeixement. Però sí, a la ciutadania  no hem de deixar de demanar-li responsabilitat i implicació.

I els contenidors intel·ligents no funcionen igual?

No tenim molt resultat concret i concís de tot això. Aquest estiu vam iniciar proves d’això en innovació per poder tenir resultats clars. Mataró vol fer un sistema mixt entre comerços i veïns. Però repeteixo, si t’agafes que una ciutat preveu assolir el 55% de la recollida selectiva en cinc anys, amb el porta a porta arribes al 76% en dos mesos, si ho fas mínimament bé. Hi ha dubtes encara amb els contenidors intel·ligents. No dic que no sigui el millor d’aquí un temps, però de moment, no.

Aposteu més pel porta a porta, doncs?

Ara mateix, les dades que tenim, malgrat les mancances que pot tenir el porta a porta, obtens millors dades.

També s’està estudiant un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, no?

Aquesta és la idea, igualment perquè això et fa responsable i conscient i reutilitzes un envàs. Això pot ser que la llei espanyola ho contempli.

Li volia preguntar també per la llei espanyola. Què passaria si s’avança?

De fet, s’avançarà. Si el calendari va com diuen que ha d’anar, primer tinguem la llei estatal. Imentre formem part del marc estatal, no passa res, perquè al final, la llei estatal serà superior i tot i que tenim les competències i ho defensarem a capa i espasa i les competències de residus municipal són municipals. Però Catalunya ja fa molts anys que és capdavantera amb la gestió de residus i voldrà seguir-ho sent. Amb la llei, nosaltres preveiem fer-la després, però voldrà ser ambiciosa segur. Potser la de l’Estat és tan ambiciosa que només ens hem d’afegir al carro, però ho dubto, perquè l’Estat va 20 anys enrere a la majoria de temes que es gestionen des de Catalunya.

Però en canvi sí que pot ser que algunes comunitats ens estiguin avançant, no?

En estan avançant amb innovació legislativa, però amb resultats, relativament. M’atreviria a dir que no amb humilitat. A mi no em serveix comparar-nos amb la restat de l’Estat perquèr estem 20 anys endavant. Prefereixo emmirallar-me amb zones d’Europa d’on en puguem aprendre i avançar. Malgrat ho fem millor que molts, estem lluny de les dades que Europa exigeix i que nosaltres volem. Hem de fer mans i mànigues per no descansar i assolir els objectius.

L’ARC té revist un pla de tancament de les incineradores. Com es planteja?

Encara no està fet encara. Hi ha una moció del Parlament de la primavera del 2020 que amb àmplia majoria aprova que s’ha de prohibir la incineració i fer un pla de tancament de les incineradores. Es va aprovar per majoria i és compromís del Govern. Hi haurà una moratòria perquè no hi hagi nova planta d’incineració. A partir d’aquí, durant uns dos anys, s’ha de generar el pla de tancament d’incineradores i elaborar tot el treball, tot el coneixement i totes les opcions per poder fer aquest pla i aquesta determinació de fer-ho, s’haurà de veure com s’acaba amb això i les alternatives.

Per què si no es crema, què se’n fa de tot el que hi arriba?

Ara mateix hi ha les quatre incineradores públiques que agafen el residu que tenim el mateix temps el repte que l’abocador redueixi el que va, hem de pensar altres sistemes de valorització de material que ja van sortir. Entre la reducció en la generació de residus, la valorització de residus i els sistemes que puguin aparèixer hauríem d’aconseguir els objectius.

Hi tindrà algun paper el clúster de residus?

Això esperem. El clúster hauria de ser una gran notícia. Primer, per actuar d’interlocutors i generar coneixement, però també per entrar als temes d’innovació, per agrupar i per entrar a tot el cicle del residu. L’ARC, que porta força temps treballant al costat d’altres agents, actua coma impulsors i estem esperançats que pugui anar molt bé.