El recent constituït Observatori de l’Aigua, amb membres dels col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyers Agrònoms, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, i d’Economistes, té un grup de treball per abordar les noves fonts de subministrament d’aigua. El lidera l’enginyer industrial Jordi Agustí, gerent del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, que admet que la situació actual ja no depèn dels sistemes d’embassaments sinó de la regeneració i la dessalació. “Si tenim tecnologia, tindrem aigua”, diu Agustí en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria on també reconeix que les darreres mesures preses per l’Agència Catalana de l'Aigua no poden generar l’estalvi que requereix la situació crítica actual de reserves d’aigua. Per això, demana als ajuntaments que apliquin les mesures valentes dels seus plans de sequera als sectors agrícoles, industrials però sobretot turístics i lúdics.

Fa uns dies han entrat en vigor noves restriccions en consum de l’aigua. Des del teu punt de vista, encara hi ha marge perquè tinguin els seus efectes amb la situació actual?

Les reserves estan extremadament baixes. La situació, molt crítica, de manca d’aigua s’ha pogut alentir, almenys a l’entorn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gràcies a la producció d’altres aigües, la dessalació i la regeneració. El 50% de l’aigua de l’àrea metropolitana actual arriba d’aquestes fonts noves que no són els embassaments. Però aquesta capacitat de producció ja està al màxim. Per tant, ens hem de fiar a les reserves. Si no plou i no plourà, aquest desembre; si no plou que possiblement tampoc, al gener, anem consumint aigua embassada i per tant, la nostra capacitat de reacció és menor. I s’ha de fer estalvi però el marge que hi ha en el consum domèstic és molt petit. Ja estem en números molt ajustats, fruit de la sequera anterior, del 2008 i de la política tarifària que grava els consums excessius.

I qui ha d’estalviar, ara, doncs?

La resta de sectors. L’industrial també és difícil, però potser sectors lúdics, com ara els gimnasos. Són equipaments no imprescindibles que ja van tancar per la COVID-19 i estan funcionant. Potser hem de sacrificar aquest confort. I el sector turístic s’haurà de plantejar la temporada, si no plou. Per tant, també és un avís per aquest sector, que cal que vagin buscant recursos alternatius.

Però les restriccions impliquen les llars, s’està fent prou?

L'administració hidràulica de Catalunya fixa les restriccions per ajuntament i és l’ajuntament que ha de fer les accions de reducció de consums. Molts consistoris ja tenen una ordenança o un reglament que preveu el cas en situació de sequera. Tenen full de ruta i política sancionadora. Però trobo a faltar molta consciència.

Creus que no hi ha consciència?

Tothom veu que no plou però seguim amb els nostres costums i hàbits.

Aleshores quina acció valenta propostes?

Crec que els ajuntaments han de començar a buscar quines activitats poden reduir consum i aplicar el seu propi pla de sequera i reglament.

Però ha de ser difícil, quin és barem per decidir si uns negocis poden operar i quins no?

Per això cada ajuntament té un pla de sequera, que s’elabora amb el cap fred i sense sequera. Ja estan aprovats, només cal aplicar les solucions. És difícil? Sí, però s’ha d’aplicar.

Això és el que falta?

Sí, perquè baixar la pressió, per exemple, és una solució estructural que redueix una part del consum total de la xarxa. Però talls d’aigua és molt complicat i té molts inconvenients operatius. Ha de ser la darrera de les solucions.

Què s’hagués pogut fer diferent des de l’inici de l’episodi?

Bona pregunta! Conscienciar perquè abans de l’estiu ja es veia a venir que arribaríem aquí. Ha faltat que les administracions comuniquessin més que la situació és crítica.

Però això es fa, no? S’ha fet molta feina de divulgació.

Sí, t’expliquen la fotografia però no què s’ha de fer. Aquest estiu només s’ha tancat les dutxes de les platges i el reg públic. Però s’havien de fer actuacions més potents.

Com per exemple?

(Pensa i riu). S’havia d’haver incidit en els grans consumidors. Identificar-los i exigir-los reduccions de consum. Sobretot d’activitats turístiques. A Catalunya venen milions de turistes que també consumeixen i generen petjada hídrica. Quan venen, se’ls ha de recordar que venen en un país sec i que no poden seguir els costums dels països humits d’on venen. Cal que els visitants tinguin aquesta consciència.

Clar, les dades dels hotels són molt diferents al consum de les llars catalanes...

És això. El sector ha de recordar al turista tot això. Ells venen de països on sobra l’aigua.

A la jornada amb Camins i Economistes i Agrònoms vau comentar la necessitat d’un pacte de país per l’aigua. Què voleu que inclogui?

Ha d’incloure un compromís de tots els sectors per l’estalvi i la reutilització de l’aigua i per buscar noves fonts de subministrament. L’estalvi en el sector agrícola representa la modernització i això vol dir finançament. El sector agrícola sempre té dificultats i avui dia, potser els empresaris no modernitzen perquè no veuen una garantia de futur en la seva activitat. Un pacte de país hauria d’ajudar el sector agrícola perquè es modernitzi i estalviï aigua que recuperarem la resta de ciutadans. També se li ha de demanar a la indústria que no utilitzi aigua de boca, que no estigui connectada a la xarxa sinó que intenti fer recircular la seva pròpia aigua, i que busqui recursos alternatius, aigua regenerada si no la poden regenerar ells . Tarragona i AITASA és el cas paradigmàtic europeu del camp petroquímic, que fa un ús intensiu de l’aigua regenerada.

A la indústria se l’haurà d’ajudar també, no? Com?

S’ha de fer incentius, i el pacte de país també vol dir això. Que el cànon de l’aigua que paguem tots serveixi per disposar de més aigua.

La indústria pot invertir?

El que li passa a la industria és que li prevalen els números. L’aigua de boca li és més barata Mentre sigui més econòmic utilitzar l’aigua de xarxa no faran reutilització. Per tant, o se l’incentiva o se’l grava. Entre tots haurem de cultivar aquest efecte.

Amb les infraestructures actuals, també es poden fer coses diferents?

Sí. Les depuradores litorals ara mateix tornen l’aigua depurada al mar i és aigua dolça que no està biològicament acaba de tractar. S’envia al mar perquè es contamini amb sal i després, en un altre lloc, s’ha de dessalar. Aquesta procés és més car que no pas agafar-la abans d’abocar-la al mar i purificar-la. Així es podria injectar en un aqüífer costaner. O la podries reenviar conca amunt. Per tant, el resultat ha de ser ‘abocament zero’ de les depuradores litorals. Al Prat de Llobregat ja s’està fent però s’hauria d’estendre a la totalitat i a totes les depuradores. S’ha de fer amb política incentivadora també, clar. Les indústries també haurien de fer aquest abocament zero.

Regeneració i dessalinització són tecnologies i infraestructures que fa temps que els experts insistiu que són imprescindibles? Hi ha prou plans d’inversions pel futur?

Els plans de l’ACA tenen un horitzó fins el 2030 però no va més enllà. I s’ha de mirar més enllà de la planificació a curt termini. La dessaladora de Cunit-Cubelles, la del Foix, i ampliar la de la Tordera ja estan planificades però no n’hi ha prou. S’ha d0invertir en aquest abocament zero i s’ha de pensar amb algun tipus d’interconnexió de xarxes i sistemes per ser més resilients. En la sequera actual, la tecnologia ens ha permès tenir el 50% de l’aigua que utilitzem. El sistema clàssic d’embassaments s’està esgotant perquè plou poc i malament. La solució d’obres d’aquest tipus no és de futur i en canvi si tenim tecnologia, tindrem aigua perquè podrem extreure la molècula d’aigua de qualsevol aigua, residual, marina, d’aqüífers contaminat... Per tant, amb tecnologia podem tenir qualsevol aigua potable. A Enginyers Industrials de Catalunya hem de reivindicar això: que la tecnologia ha permès allargar aquesta agonia i ens permetrà en un futur, tenir aigua potable.

Aquestes noves fonts és un del temes del grup de treball que lideres de l’Observatori de l’Aigua. Quines altres aportacions espereu fer?

Sí, el que deia de l’abocament zero i proposar alguna dessaladora més, de les que preveu la planificació de l’ACA.

De moment com estan anat el camí de l’Observatori?

La societat civil ha de fer un acompanyament i un seguiment de l'acció del Govern. Sovint, sorgeixen les plataformes que s’oposen a qualsevol canvi. Però en països organitzats es fan observatoris. Crec que és un gran encert que ens haguem unit els quatre col·legis que el formem perquè tenim representada l’aigua urbana, l’aigua agrícola i l’economia, sense aigua no hi ha economia. És bo que hi hagi l’Observatori, hi ha molt d’interès i està pensat per fer un llarg camí. Si demà plogués per omplir tots els embassaments, l’observatori seguirà perquè tornarem a repetir la situació d’avui. Per tant, els deures que tenim avui dia s’ha de seguir fent. Què necessitem per resoldre la situació quan a Catalunya plogui un 40% menys – que és el que es preveu pel 2035? Hem de tenir els deures fets amb la tecnologia. L’Observatori marcarà aquest full de ruta de manera independent.