Josep Canós (Barcelona, 1954) va ser degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya entre el 2017 i el 2022. És enginyer industrial a l'especialitat de Tècniques Energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomat en Direcció i Administració d'Empreses per l'IESE de la Universitat de Navarra i també per l'Euroforum-INSEAD. Actualment és soci de Wintowin Partners, una empresa consultora dedicada a la formació de directius. Durant la seva trajectòria professional, ha estat responsable de diversos departaments a les àrees d'explotació i diversificació d'Hidroelèctrica de Catalunya. Recalca la importància dels enginyers i les enginyeres per a liderar el desenvolupament tecnològic: "Tenim veu, tenim possibilitats i les hem d'exercir".

Quins van ser els moments claus del mandat?

Per nosaltres, tant pel Jordi Renom com jo, amb el nostre mandat ens vam trobar al mig de la pandèmia. Per tant, jo diria que el tema i el moment clau va ser quan vam haver d'assumir una gestió d'unes institucions amb un escenari que, en aquell moment i ara potser no ho recordem tant, era d'una incertesa màxima. No sabíem què passaria els tres mesos vinents i va ser un moment en què vam haver de decidir una metodologia de treball. Penseu que tots els serveis van passar a ser digitals i mantenir les institucions funcionant. Aquest va ser el moment clau del mandat.

I quines fites vau aconseguir?

Quan vam començar, dintre dels programes electorals teníem dues fites bàsiques que crec i podem dir que es van obtenir en aquell moment. Una era l'equilibri econòmic i durant tots aquests anys, com saben els membres i els col·legiats, s'ha assolit aquest equilibri econòmic i les institucions han consolidat des d'un punt de vista de no tenir un problema com havia passat en anys anteriors. Això era important per donar solidesa a les institucions.

I el segon, invertir la tendència entre les altes i baixes de col·legiats. Això era un tema fonamental, sobretot perquè volia dir incorporar les noves generacions. Amb esforç i, evidentment, invertint en tot el que va ser apropar-nos a les escoles, la segmentació i les campanyes que vam fer, es va obtenir. Podem dir que els dos grans objectius del mandat es van assolir.

Captar aquests joves que es graduen suposo que és també una cosa de futur que es trobarà qualsevol dels propers degans i presidents.

Sí, però és una qüestió d'inversió de treball i de mecanismes. Per exemple, jo crec que haver creat la càtedra d'enginyers amb la UPC ens dona, per primera vegada, una eina que les nostres institucions estan dintre de la universitat i col·laborant amb la universitat.

Sempre hem tingut bones relacions amb les escoles, però no estàvem dintre del mateix programa d'una universitat. Llavors en crear la càtedra ens fa un pas més i això fa que ja d'una forma natural estem en contacte, en aquest cas bàsicament amb els últims anys de carrera.
 

Com veieu les institucions en el moment actual?

M'agradaria dir que les veig bé, però bàsicament les veig bé perquè les veig preparades pels canvis que vindran. No només hi ha un canvi de la societat en general, sinó que també tant l'àmbit acadèmic com el professional canviaran d'una forma important als anys vinents i, per això, les institucions també hauran de canviar i adaptar-se a aquest món. Si tot això arriba en un moment de dubtes o de crisis internes, doncs és més difícil.

Jo veig les institucions dintre, des del punt de vista de les juntes i dels col·legiats molt units, molt concentrats i focalitzats amb la professió i molt preparats justament per anar absorbint i anar liderant temes futurs. Des d'aquest punt de vista estic tranquil i les veig bé.
 

I en el futur com us les imagineu?

En el futur jo crec que, dintre d'aquesta evolució que deia, les nostres institucions s'han d'obrir i més, hem d'abastar totes les noves enginyeries que vagin apareixent. Quan parlem de noves branques és evident que quan es van crear no existien, però en el futur hi haurà noves branques d'enginyeria.

Nosaltres, evidentment, hem sigut sempre i hem de ser el pal de paller. La part tecnològica de Catalunya ha voltat sempre al voltant de les nostres institucions
i crec que aquest paper l'hem de continuar fent, adaptats evidentment a les titulacions i al moment que vingui.

Com veus la contribució que fan enginyers i enginyeres a la societat actualment? Està prou reconeguda?

Socialment sí que és reconeguda en alguns aspectes. En una societat tecnològica ningú discuteix o ningú no s'imagina que els enginyers i les enginyeres i, per tant, tota aquesta branca tècnica té un paper fonamental. A més, té un paper transversal, té un paper avui en dia que és transversal en quasi tots els sectors, des de la medicina, l'aeroespacial o passant per la logística d'aliments.

Aquesta és la nostra sort, però també és la nostra responsabilitat. Els enginyers i enginyeres transformen i lideren els canvis de la societat i això s'ha de fer des d'un punt de vista amb un component ètic. Aquest és el repte que tenim, no només els enginyers i enginyeres, però sí les professions que transformen la societat.
 

I en el futur?

En el futur, connectant amb això que et deia, no només sabem que liderarem al desenvolupament tecnològic, però ha de ser des d'un punt de vista ètic. La tecnologia pot ser mal utilitzada, però ens ha d'ajudar. La tecnologia no ens ha de portar un món que no volem.

I aquest és un repte molt difícil perquè sempre les regulacions van més tard que els desenvolupaments. Que això es pugui conduir d'una forma correcta no és fàcil. Per tant, aquest és un repte que les nostres institucions, des d'un punt de vista també de regulació ètica de les activitats de la professió, no s'ha de perdre de vista.
 

Aquest debat es troba, sobretot, quan es parla de la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial només és una part de tot el desenvolupament tecnològic. En qualsevol cas la tecnologia ens ha d'ajudar, no ens ha de causar problemes. I això no sempre és fàcil perquè els desenvolupaments no sempre són pensats per l'actuació amb el bon sentit i amb un sentit ètic.
 

Això depèn dels enginyers i enginyeres?

També. L'enginyer com a desenvolupador és el que pot escollir en certs moments i també, com a institucions, hem de vetllar perquè això sigui així. Tenim veu, tenim possibilitats i les hem d'exercir.