En un món tan globalitzat com l’actual, parlar diverses llengües és un avantatge competitiu. Per aquesta raó, el Consell de Govern de la UPC, al 2008, quan s’estaven dissenyant els graus, va aprovar el requisit d’assolir la competència en una tercera llengua per obtenir el títol, que es va incorporar en tots els plans d’estudis com a competència transversal. Des de la implantació dels graus, la Normativa acadèmica del la UPC estableix 4 vies per assolir aquesta competència: presentar un certificat oficial del nivell B2 o superior, cursar com a mínim 9 crèdits ECTS en una tercera llengua, elaborar i defensar el treball de fi de grau en una tercera llengua o fer una estada en una universitat o empresa estrangera en què l’activitat es fa en una tercera llengua i obtenir un mínim de 9 ECTS.
Més tard, la Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya va establir aquesta competència per a tot l’estudiantat de grau que accedís a la universitat a partir del curs 2014-2015, però amb una única via: l’acreditació de coneixements per mitjà d’un certificat oficial del nivell B2 o superior. Per acompanyar aquesta mesura, la Secretaria d’Universitats i Recerca va crear el Programa de Terceres Llengües i els ajuts Parla3 per a la formació i l’acreditació d’idiomes de l’estudiantat de grau. Tenint en compte que en el sistema educatiu català els alumnes ja aprenen una tercera llengua des dels primers cursos de primària, l’assoliment d’aquesta competència no semblava que hagués de ser un problema. Però vegem quina ha estat la realitat.
El curs 2018-2019, en què havien de sortir els primer graduats afectats per aquest requisit i davant la possibilitat de deixar molts estudiants sense titular, el Parlament de Catalunya va aprovar una moratòria de 4 anys sobre l’acreditació del nivell B2 i va establir que s’aplicaria als estudiants i les estudiants que accedissin a la universitat a partir del curs 2018-2019 (Llei 1/2018). Tot i això, l’any 2020, veient la impossibilitat d’exigir el nivell B2 a tot l’estudiantat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar un acord en què instava el Govern de la Generalitat a presentar al Parlament de Catalunya la modificació d’aquesta llei. L’acord proposava ampliar les vies per assolir la competència en una tercera llengua amb les 4 vies que la UPC tenia establertes des de la implantació dels graus. Finalment, l’octubre passat, el Decret llei 22/2021 va modificar la Llei 2/2014 i va establir que l'estudiantat de grau de les universitats catalanes ha d'assolir la competència en una tercera llengua en els termes que estableixi la normativa acadèmica de cada universitat.
Per què ha estat impossible demanar el certificat B2 per acreditar la competència en una tercera llengua? Bàsicament es deu a dues qüestions. La primera té a veure amb la seguretat jurídica, ja que, per poder exigir el certificat, el títol de grau hauria d’incorporar aquest requisit a la memòria de verificació i n’hi ha molt pocs que l’incloguin. Per tant, caldria modificar totes les memòries dels diferents graus de les universitats catalanes, cosa que no és ni fàcil ni àgil. Si en un futur es vol tornar a demanar, caldria anar incorporant aquest requeriment a mesura que es modifiquin els títols. La segona qüestió és el baix nivell d’idiomes que tenen molts dels estudiants que arriben a la universitat. Com s’ha posat en evidència, el nivell de renda està directament relacionat amb el nivell de coneixement d’idiomes i per tant no és just demanar un esforç addicional (tot i els ajuts) a les persones que provenen de famílies amb rendes més baixes.
Per això, tot i que l’objectiu és que les persones graduades a Catalunya tinguin, com a mínim, un nivell B2 en una tercera llengua, cal establir un full de ruta per poder-hi arribar. En aquest sentit, la Comissió de Política Lingüística del CIC ha acordat augmentar els ajuts per als exàmens oficials de B2 i cursos d’idiomes, que permetran anar incrementant el nivell de competència curs rere curs. Així mateix, s’ha incorporat una particularitat nova, que és la d’avançar els diners dels cursos en el moment de la matrícula, perquè siguin gratuïts per a les persones amb menys recursos i així es garanteixi que tothom hi té accés.
D’altra banda, hi ha el compromís de les universitats de dissenyar i aprovar un pla de foment del coneixement de terceres llengües en els seus estudis de grau abans que acabi el curs 2022-2023. Finalment, el Departament de Recerca i Universitats està treballant amb el Departament d’Educació per incrementar el nivell de coneixement d’idiomes de l’estudiantat que accedeix a la universitat, amb l’objectiu clar de poder tornar a posar sobre la taula el certificat oficial per acreditat la competència en tercera llengua. Ens en sortirem, a la tercera?
