Ens trobem en una situació en la que cal descarbonitzar el més ràpidament possible per aconseguir controlar l’escalfament del planeta. La reducció de costos de les renovables com són la fotovoltaica o l’eòlica està impulsant un competitiu mercat de generació distribuïda respecte als del preus de generació convencional de l’electricitat. En el nou model energètic caldran recursos descarbonitzats i no es podrà electrificar tot.
En el nou paradigma, la generació elèctrica es transforma d’un model centralitzat a un model majoritàriament distribuït que planteja unes noves oportunitats de desenvolupament del mercat i uns reptes afegits en el sistema de transport d’energia elèctrica i especialment en el de distribució. Els nous requisits són tan diferents que fan que la concepció de la xarxa unidireccional actual necessiti d’una urgent innovació funcional i tecnològica, transformant les xarxes de distribució en el principal facilitador per maximitzar el desplegament de la generació renovable.
L’obtenció dels corresponents permisos d’accés i connexió a la xarxa de distribució de la nova generació renovable es deficient, no s’ajusta a les expectatives de les demandes del mercat i presenta una greu lentitud del procés administratiu. Aquesta situació està provocant un bloqueig efectiu del procés d’accés a les xarxes de transport i distribució.
Els canvis que s’han de dur a terme per a transformar el sistema són molt profunds i afecten al model retributiu, a la implantació de noves tecnologies i la digitalització de les xarxes, l’emmagatzematge i la gestió activa de la demanda.
El model retributiu vigent es basa en el principi que les xarxes de distribució no han de créixer mes que el 0,13% del PIB nacional per garantir la eficiència econòmica de les tarifes. Aquest model és del tot insuficient i cal repensar-lo en base a que la retribució incentivi atendre els nous requeriments de la societat, amb una visió més propera al territori, que millori la qualitat de servei de les zones rurals, i equilibri les responsabilitats administratives i de gestió.
La intermitència de les energies renovables fa necessaris mitjans complementaris com l’emmagatzematge d’energia i la gestió de la demanda. La seva estructura haurà de permetre equilibrar els costos de transformació del model.
L’actual regulació incorpora en el mateix paquet el transport i la distribució d’energia elèctrica. Aquesta visió vertical de l’activitat tenia sentit l’any 2000. Caldrà revisar la forma de funcionament de la xarxa de distribució analitzant el seu grau de dependència de la xarxa de transport ja que en aquesta nova situació la xarxa haurà de suportar fluxos bidireccionals.
Noves necessitats, nous serveis, nous clients i noves tecnologies obren la possibilitat a noves infraestructures.
En síntesi, la xarxa de distribució haurà de suportar la integració de quatre grans elements com son les energies renovables, l’autoconsum, l’emmagatzemament de mida mitjana, els equips elèctrics gestionables i la recarrega dels vehicles elèctrics. Aquesta nova situació posa de manifest que el marc retributiu actual i les senyals econòmiques no son les adequades per garantir la transformació del sistema conseqüència de la integració d’un volum elevat de generació renovable i de nova demanda intermitent i no gestionable. Per la seva banda el procés d’accés i connexió no es adequat. Caldrà una planificació adient de la xarxa de distribució coordinada amb transport i el seu seguiment efectiu. Amb tot són necessaris uns nous procediments de gestió activa intel·ligent, amb introducció de mecanismes de flexibilitat del sistema per resoldre les congestions en la xarxa.
Estem davant de nous reptes que caldrà afrontar amb decisió si volem portar a terme amb èxit la transició energètica. Així les nostres recomanacions es poden resumir en definir un nou sistema de retribució de les xarxes de distribució que permeti assegurar les inversions necessàries a les xarxes de distribució que garanteixin la integració de les energies renovables. És imprescindible impulsar les instal·lacions de potència ferma a tots els nivells. Cal revisar els criteris, el procés administratiu i la forma de càlcul de les capacitats d’accés a la xarxa en els diferents nivells de tensió. Revisar les capacitats d’interconnexió amb els sistemes adjacents. Cal impulsar el consumidor actiu, la figura de l´agregador, les comunitats energètiques, millorar la retribució dels excedents resultants en els sistemes d’autoconsum i finalment la instal·lació dels punts de recàrrega necessaris que incentivin el vehicle elèctric.
Tal com hem vist hi ha molt per fer, ens queda un llarg camí per recorre si volem que la transició energètica sigui una realitat.
