L’encaix de perfils i vacants. El cas d’Almirall en l’atracció de talent

L’enginyeria és una professió sense pràcticament atur. Els graduats i màster troben feina fins i tot abans d’acabar els estudis i l’alta demanda d’aquests perfils fa que les empreses tinguin certs inconvenients a l’hora d’incorporar enginyers i enginyeres als seus equips. Ja fa temps que se’n parla, d’aquesta manca de talent, i fins i tot l’Observatorio de la Ingeniería va fixar en 200.000 els professionals del sector que necessitaria l’ecosistema els pròxims deu anys.

És una situació que a Almirall, coneixen força bé. Han arribat a fer processos de selecció que han durat més de sis mesos perquè els costa trobar el perfil que busquen malgrat ser un dels sectors, el farmacèutic, amb bones condicions salarials i de beneficis. Xavier Fondevila, director de persones a planta, lidia juntament amb el departament de P&C, amb tots els joves que volen entrar al mercat laboral, les seves expectatives i les necessitats de la companyia. Sap que hi ha treballadors que els surten noves ofertes pel sol fet d’estar a Almirall i, per això, troba estrany que els costi omplir les vacants. “Entenc que els perfils més bons ja estan ocupats; se’l queda el primer, i les empreses ens els arribem a prendre”, diu Fondevila.

subscriute

 

Assenyala que els llocs que li costen més de cobrir són els de tècnic de producció. “Trobar persones proactives, responsables i amb un mínim de coneixements és molt complicat”, diu Fondevila, que veu que el sistema de torns i la necessitat de fer teletreball són “limitants”. “La joventut busca treballar en remot, fins i tot més que l’horari”, afegeix l’enginyer. Un tècnic de producció a Almirall, però, cal que passi per les línies de producció i això no es pot fer des de casa. Des del seu punt de vista, i l’experiència dels darrers anys buscant enginyers per entrar a la companyia, veu que les prioritats i la forma de prendre’s la feina han canviat substancialment respecte les generacions anteriors com a les generacions anteriors, i per això, aplica una filosofia concreta i procurar facilitar-los l’entrada sempre que percep “ganes de treballar”.

Sinergies entre col·legis i empreses

Per solucionar aquesta manca de talent, Almirall ha buscat diverses opcions i aquest darrer any, ha pogut sumar dos nous enginyers a través dels serveis per a carreres professionals que ofereix el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, centrat tant en l’ajuda als enginyers a connectar amb el mercat laboral com a les empreses a la cerca de talent. “L’atracció de talent per a les empreses s’ha convertit en un dels principals reptes de les companyies”, diu Montse Pérez, responsable dels serveis d’Ocupació del COEIC, “els costa trobar perfils per a posicions habitualment ocupades per enginyers”.

Els darrers anys, aquesta situació s’ha anat fent més extensa i des del Col·legi han detectat que les empreses no troben enginyers per cobrir la demanda a més d’una “nova aproximació” dels més joves al mercat de treball que pot fer augmentar la taxa de rotació. Així, amb una base de dades àmplia, des del Col·legi es converteix en un “canal per a l’atracció de talent” que, tal com afirma Pérez, “permet fer cerques de perfils ajustades a les necessitats de les empreses”. Com a condició, només es demana que les empreses tinguin “un projecte reptador, un entorn de creixement i una proposta de carrera professional, a més de condicions atractives i competitives per a l’enginyer”.

És el cas de l’enginyer Albert Asensio, a qui des del Col·legi li van proposar entrar a Almirall a través d’un contracte de pràctiques. Entrar al sector farmacèutic formava part dels seus plans i per això, les peces van encaixar. Tant, que Almirall va adaptar-li el contracte perquè pogués acabar els estudis els primers dos mesos per passar a treballar a jornada sencera a partir de la graduació.

Per Asensio, el paper del Col·legi va ser “essencial” perquè va casar perfectament els seus interessos amb els requisits d’Almirall, una empresa atractiva, també, pel Col·legi. Ara ja fa un any que hi treballa. La seva tasca principal és digitalitzar els processos d’envasat farmacèutic i, en un futur no molt llunyà, també digitalitzar els processos de formulació farmacèutica. “Es tracta de traduir el que es fa a planta amb guies de paper a un sistema MES”, explica Asensio.

Amb Sebastià Monllau, la palanca va ser el servei anomenat Speed Networking Talent. El Col·legi li va proposar participar en aquesta ronda d’entrevistes i va donar la casualitat que a l’empresa on treballava van anunciar un ERTO i ja feia un cert temps que observava el mercat. No va dubtar a aprofitar l’ocasió per presentar-s’hi i li va sortir una substitució per maternitat. “Estic content, és una oportunitat que m’interessa pel sector i pel tipus d’empresa, que dedica molts recursos a la innovació i a les eines informàtiques per millorar la producció”, diu Monllau.

És tècnic de producció i, per tant, és dels perfils que més costen de trobar a Almirall. Tot i que sí que li agradaria fer més treball en remot, el gaudeix qual s’organitza i concentra en un dia la feina que pot fer des de casa, està content amb l’estabilitat que li ofereix el lloc i algunes de les característiques d’aquesta primera experiència al sector farmacèutic tant el ritme de treball elevat com el tracte amb les persones. És conscient que està fent una substitució, però si pogués, ell voldria continuar fent camí a Almirall. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.