De pare enginyer industrial i mare metgessa, la Laura Mateu tenia clar que volia seguir els passos d’un o de l’altre. Li agradaven les matèries més tècniques com ara la física o les matemàtiques i les més científiques, com ara la biologia. Pensant què havia de triar, va acabar trobant la manera per no “deixar-ne ni una ni l’altra”. Encara feia pocs anys que s’oferia però el Grau d’Enginyeria Biomèdica va ser la solució. El va conèixer gràcies a una xerrada a l’institut i, malgrat no tenir molt clar a què es podia dedicar un cop es titulés, va apostar-hi, tal com explica en declaracions a Fulls d’Enginyeria.
Mateu forma part de la tercera promoció d’enginyers biomèdics graduats a la Universitat de Barcelona i per res es penedeix d’aquella decisió. S’ha acabat dedicant més a un perfil comercial perquè fa la formació dels professionals al voltant dels equips mèdics que es posen al mercat a General Electric Healthcare. Però és una posició on veu que té prou coneixement per entendre els equips i el seu funcionament i, alhora, entendre’s amb els metges. De fet, de la UB, un dels aspectes que més en valora és, precisament, aquest equilibri entre les dues branques de coneixement que necessiten convergir al sector sanitari. En el seu dia a dia, doncs, ha d’explicar aparells de monitoratge o de suport vital a metges, caps d’UCI, infermers o anestesistes de diferents hospitals i clíniques. Tenir coneixements en l’àmbit mèdic a més de l’enginyeria, és bàsic per poder fer bé la seva feina i creu que és, precisament, el “valor afegit” de la seva formació enfront els qui han fet una carrera científica o una enginyeria clàssica.
Cinc enginyeries biomèdiques a Catalunya
Enginyers als centres sanitaris, als hospitals, al sector farmacèutic o al sector de la salut n’hi ha hagut sempre. Fins fa uns anys, eren industrials o electrònics que s’especialitzaven més endavant. Les necessitats però, dels mateixos professionals mèdics i enginyers, va propiciar la creació d’uns estudis que combinessin l’enginyeria i la medicina. Segons explica Daniel Navajas, catedràtic emèrit de fisiologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, era “natural” que aquesta nova branca sortís de l’electrònica. Relata que els primers en apostar per l’especialització van ser els americans, fa més de quatre dècades. I de fet, primer es va crear la Biomedical Engineering Society, el 1968, i després, el primer grau d’enginyeria biomèdica, a la Duke University. A finals dels 70 ja hi havia més de cent graus en aquesta especialitat a tot el país i es començava a estendre arreu del món, sobretot a Europa.
A Espanya, explica Navajas, es va trigar més. Fins el 1981 no es va crear la Sociedad Española de Ingeniería Biomédica. A finals dels 90 es va presentar una proposta al Ministeri per crear el grau, però la rigidesa del sistema universitari espanyol va impedir la seva creació, i per això, les universitats van apostar pels postgraus i els màsters. De fet, el curs 2006-2007, la UPC i UB van donar llum al Màster en Enginyeria Biomèdica que se segueix impartint amb èxit, actualment. Finalment, el canvi de legislació que atorgava autonomia a les universitats per proposar títols oficials va permetre la creació dels primers graus d’Enginyeria Biomèdica. Així la UPC va crear el grau el curs 2009-2010 i la UB el seu, el 2010-2011. Posteriorment, a Catalunya, l’han impulsat a la UPF, la URV i la UdG. Al conjunt de les universitats espanyoles actualment s’imparteixen 18 títols de grau i 8 de màster d’Enginyeria Biomèdica.
Notes de tall, pels núvols
Tots els graus d’enginyeria biomèdica a Catalunya tenen una nota de tall per sobre de l’11. Primer, perquè són graus amb poques places i, segon, perquè realment hi ha interès entre els estudiants. Per Navajas, demostra que hi ha una “necessitat social” i posa en “evidència” que hi ha un col·lectiu que té ganes d’utilitzar el coneixement tecnològic en l’àmbit de la medicina. El món empresarial també hi aposta i per això, la major part de graduats poden treballar, si volen, quan acaben els estudis.
El cap d’estudis del Grau d’Enginyeria Biomèdica de la UB, Ramon Farré, explica que a la seva facultat el grau d’inserció és “molt alt”, entre els estudiants que no opten per fer un màster d’especialització. Aquests últims poden fer dos màsters a la UB però també marxar a l’estranger, una opció cada vegada més estesa. De fet, sobre les estades a l’estranger dels estudiants de grau, Farré reivindica aconseguir noves beques que complementin l’Erasmus perquè cap dels alumnes es quedi sense poder-ho fer. Explica que cada curs, surten entre deu i quinze estudiants a fer un semestre en alguna universitat europea però que alguns es queden fora per motius econòmics. És un dels reptes que creu que tenen des d’aquestes estudis. L’altre, que siguin més les empreses interessades en incorporar estudiants en pràctiques.
L’enginyera biomèdica és de les noies
Mentre que a Enginyeria Industrial el col·lectiu de noies és entre el 20% i el 25% malgrat les accions que es fan any rere any per atraure talent femení en aquesta branca, a Enginyeria Biomèdica la proporció és totalment inversa. El 75% dels estudiants, almenys a la UB, són noies. Segons Daniel Navajas, la “motivació d’ajudar a la societat a curar els malalts” fa que sigui molt més atractiva per les dones, un fet que qualifica d’”interessant i positiu”. De fet, recalca Navajas, molts estudiants s’hi interessen més per la motivació d’ajudar que no pas per lucrar-se. Ramon Farré corrobora aquesta diferència “brutal” entre la demografia d’altres enginyeries enfront l’enginyeria biomèdica i la lliga, també, al vincle amb l’activitat assistencial i mèdica.
Demanda creixent
Enginyers industrials o electrònics als hospitals n’hi ha hagut sempre. Una part, explica Farré, exercien als departaments d’infraestructures, per exemple, però ara, amb aquesta nova especialització, molts entren fins i tot als quiròfans on cal la seva figura perquè aparells, electrònica i tecnologia funcionin correctament. “Per fer una acció professional tan específica d’instrumentalització mèdica cal tenir enginyers orientats en aquesta formació”, diu Farré. Amb això, especifica, no vol dir que els industrials o electrònics no la puguin seguir fent, sinó que un cop acabada la formació han d’aprendre aspectes que els enginyers biomèdics ja han adquirit durant els estudis. “Empreses i hospitals han de tenir professionals que puguin parlar el mateix llenguatge”, concreta Farré.
Enginyeria biomèdica o bioenginyeria?
Diuen que el nom fa la cosa i així ho constata Navajas que, com a impulsor d’aquests estudis a Catalunya explica que les societats d’enginyers biomèdics es van decantar per la denominació d’enginyeria biomèdica per una qüestió semàntica. “Bioenginyeria no deixa clar que són enginyers sinó que es refereix a l’aplicació de l’enginyeria a la biologia”; especifica Navajas. Per això, creu que cal que en docència quedi clar que tots aquests professionals són enginyers amb una especialitat concreta, la biomèdica, mentre que en recerca, es pot utilitzar el terme de bioenginyeria “de més ampli aspecte”. De fet, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) porta aquest nom, per aquesta raó, incloure tots els professionals (biòlegs, farmacèutics, químics...) que també poden fen fer investigació en aquest àmbit sense ser enginyers.
La secció biomèdica d’Enginyers Industrials de Catalunya
La poca trajectòria professional dels enginyers biomèdics a Catalunya, començats a graduar fa tot just nou anys fa que encara no tinguis un referent institucional que defensi el col·lectiu i li doni visibilitat. De fet, Laura Mateu creu que encara són uns professionals força desconeguts i que, en canvi, cal donar-se a conèixer per ocupar les posicions, a empreses i institucions, que han requereixen la seva formació, i “fer força”. Per aquest motiu, Enginyers Industrials de Catalunya ha tirat endavant la Secció d'Enginyeria Biomèdica –es presenta en un acte aquest dijous a la tarda – que neix amb aquesta voluntat de reivindicar els perfils professionals cada vegada més especialitzats tant per a empreses com per a centres hospitalaris.
De fet, l’àmbit d’actuació d’aquests professionals és molt ampli i Navajas creu que “el futur que tenen aquests enginyers és extraordinari”. Posa d’exemple el paper que han tingut aquests professionals durant la pandèmia i l’evolució que han fet els darrers anys en àmbits com ara les pròtesis. Fa uns anys, els enginyers que es dedicaven a fer pròtesis havien de saber de materials (titani, etc. ) mentre que ara ja han de saber de regeneració de teixits. I és que els àmbits que requereixen enginyers biomèdics són, realment amplis.
