L'enginyeria del mirador de la Torre Glòries
Barcelona té, des del maig passat, un nou espai d’oci: el mirador de la Torre Glòries. L’experiència inclou un observatori a 125m d’alçada que permet visualitzar la ciutat des d’un dels edificis més emblemàtics de l’skyline barceloní.
L’experiència s’inicia curiosament als soterranis de la torre, al conegut com “hipermirador”, un espai expositiu interactiu que genera contingut a través de recopilació de dades de la ciutat en temps real. A continuació, mitjançant un ascensor, els visitants s’eleven fins la planta nº 30 de l’edifici per accedir al segon mirador de la Torre Glòries.
Una de les particularitats d’aquest mirador, que el diferencien respecte d’altres instal·lacions similars, és una estructura molt especial que s’ha instal·lat al cim de la torre.
Es tracta de l’escultura “Cloud Cities Barcelona”, la primera escultura interactiva permanent de l’artista argentí Tomás Saraceno al sud d’Europa. L’obra d’art ocupa una superfície de 130m³ i es troba a la part superior de la cúpula de la Torre Glòries, un gran espai diàfan on hi ha el mirador 360. Aquesta estructura metàl·lica està formada per 113 espais núvol, com gotes d’aigua condensades i suspeses als fils d’una tela d’aranya tridimensional creada amb 5.000 nodes que connecten 6 km de cables tensats. Les forces de tota l’estructura van a parar a les pròpies parets de la torre, ja que és una estructura d’una extraordinària complexitat de càlcul.
Aquest “playground” per a adults permet recórrer els espais interiors i sobrevolar a una altura de fins a 10 metres respecte al nivell del terra del mirador on els visitants poden gaudir d’unes vistes (encara més) privilegiades. Els espais comuns transitables disposen de zones per asseure’s i poder llegir llibres de temàtiques diverses que han estat repartits al llarg de tot l’espai.
Del Liceu a la Torre Glòries: els enginyers darrere els escenaris
Darrera d’aquest projecte hi trobem l’enginyeria catalana Think Engineering, que va tenir un paper fonamental per a fer realitat aquest projecte. Jordi Parés i Jordi Velasco, enginyers industrials i socis fundadors d’aquesta oficina tècnica especialitzada en projectes estructurals i amb molta experiència al sector d’escenografies i d’espectacles. Sota l’encàrrec de Mediapro Exhibitions, aquests enginyers han aportat el control de projecte i execució de l’estructura dissenyada per l’artista argentí. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Parés i Velasco destaquen que malgrat tenir experiència en estructures teatrals, atraccions, esdeveniments i tot tipus de projectes del sector de l’oci, aquesta proposta va ser “del tot única” ja que “generava uns reptes a nivell estructural que requerien solucions creatives i amb una profunda base tècnica”.
El projecte ha vingut modelat de la mà de Bollinger + Grohmann, una enginyeria belga especialitzada en projectes singulars que té la capacitat de modelar l’estructura mitjançant programes de càlcul avançat i amb una precisió mil·limètrica, habituada a treballar amb l’artista Tomás Saraceno. La construcció i muntatge va ser a càrrec de Stage One, els quals van aportar un valor afegit al projecte molt important ja que van ser capaços de dur a terme les idees en forma i termini.
Velasco explica que han estat dos anys i mig de projecte, coincidint amb la pandèmia de la COVID-19, i que ha implicat un promotor català, coordinant un artista d’Argentina establert a Berlin, una enginyeria de Bèlgica, un constructor/muntador de Regne Unit i tot assemblat a Barcelona. Tot el projecte ha estat dissenyat mitjançant models 3D sobre un edifici existent, amb una precisió mil·limètrica”
Think Engineering porta 12 anys treballant amb projectes d’estructures del sector de l’oci. Són els responsables d’alguns dels muntatges més espectaculars que podem trobar a grans teatres europeus com el Liceu i treballen de la mà de grans companyies d’espectacles com la Fura dels Baus, Antingua & Barbuda o parcs d’atraccions com Tibidabo.
Una teranyina metàl·lica molt complexa
Parés explica que es tracta d’un espai “visualment molt lleuger" que permet la circulació de persones sense pràcticament deformar, com si d'un espai rígid i sòlid es tractés”. I afegeix: “es vol tenir una estructura molt rígida, formada per cables i que visualment sigui molt lleugera. Quanta més tensió té un cable, més costa deformar-lo i d'aquí és on ve la pretensió que cal donar a l'estructura de cables”.
Per a obtenir la deformació de l'ordre dels pocs centímetres, amb quasi 5.800m de cables cal que la pretensió sigui molt elevada. En general, la pretensió global a la que està sotmesa l'estructura és d'unes 60 tones, l'equivalent a uns 35 vehicles utilitaris. Imaginàriament, és com si es mantinguessin en suspensió 35 vehicles de 1.700kg dins de l'espai de la 30a planta de la torre, penjats de la cúpula de la torre. Per tant, no només pren importància l'obra d'art, sinó que s'han dut a terme els reforços i verificacions perquè l'edifici sigui capaç de suportar-ho.
La precisió és un factor determinant en l'avaluació de la tensió. S'ha avaluat què passaria si alguns cables fossin 3mm més curts del prescrit i s'ha calcular que la tensió pujaria fins a un 160% de la tensió original, cosa que provocaria un munt de problemes derivats. Per tant, cal controlar la geometria final de tota l'estructura mitjançant tensors, els quals han de quedar visualment ocults i que permeten un ajust d'uns 15mm per a controlar totes aquestes tensions amb quasi 5800m de cables.
Reptes més enllà dels càlculs
Al sector de l’oci podem trobar grans reptes amb estructures que surten fora de l’àmbit convencional més habitual, i s’han de dissenyar i calcular mitjançant un coneixement i saber fer específic basat amb normatives europees que poden no ser d’obligat compliment a Espanya. Iniciatives com ara la jornada de normativa sobre atraccions inflables que el Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci de la Comissió d’Acció Professional d’Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar recentment ajuda a justament a difondre el coneixement sobre un tipus d’instal·lacions que no disposen de normativa específica a l’estat espanyol.
Com que no existeix normativa específica per aquest tipus d’instal·lacions, s’han avaluat i garantit múltiples criteris tècnics, per exemple en relació al seu disseny i seguretat estructural, s’han seguit les normatives d’obligat compliment en estructures d’acer i cables a nivell europeu.
Pel que fa a temes relatius a protecció contra incendis, evacuació i de comportament dels materials al foc, s’han seguit les prescripcions del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i del departament de bombers i de les entitats de control locals.
Finalment, un dels reptes que planteja l’estructura en la fase de “testing & commissioning” és la seva certificació per a poder obrir-la als visitants. Degut a que es tracta d’una estructura feta a mida, s’ha estudiat seguint criteris de disseny de normatives UNE relatives a equipaments de les àrees de joc infantil i d’estructures d’esport, d’activitats recreatives i de circuits amb cordes. Tota activitat està associada a un nivell de risc controlat, i és per això que com en moltes altres instal·lacions d’oci (atraccions, àrees de joc, etc) el visitant ha de seguir en tot moment les indicacions de seguretat i normes d’ús que s’exposen. L’espai es va inaugurar el 20 de maig passat i es preveu que estigui obert tots els dies de l’any.