Des del juny passat, Marta Morera (Campdevànol, 1979) està al capdavant de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Ha aterrat a la direcció de l’organisme precisament l’any en què l’energia ha estat protagonista, sobretot per l’augment dels preus en el mercat majorista. Morera, llicenciada en Ciències Ambientals i amb un màster també en Energia pel Desenvolupament Sostenible per la UPC i ha estat responsable del programa Rubí Brilla. Té clar que el futur, a Catalunya, passa únicament per les renovables i que el paisatge és el preu que se n’ha de pagar a més d’assumir una nova conscienciació d’estalvi i eficiència. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, ens desgrana la seva visió del sistema.

L’energia està sent la protagonista de l’any, sobretot per l’escalada de preus. S’hi pot fer alguna cosa més?

L’augment de preus afecta ciutadans i empreses i creiem que les mesures que ha pres l’Estat van en la bona línia: rebaixar impostos i retallar beneficis caiguts del cel a certes tecnologies. Però creiem que encara s’hauria de debatre i discutir un canvi de model de sistema energètic que afavoreixi la introducció de les renovables.

Però la Generalitat no té prou competències per tirar endavant aquest canvi de model, no?

No, però d’alguna manera es pot intentar promoure. Tenim un estudi sobre el canvi de fixació de preus del mercat majorista, i almenys s’ha de poder debatre. No està del tot clar quin sistema pot ser l’òptim però cal posar-ho sobre la taula.

Creu que amb energia cal una nova consciència, com passa amb l’aigua, per evitar malgastar-la, més enllà de les factures?

Totalment. I s’ha demostrat que són les renovables les que abarateixen el preu. Per tant, ens interessa reduir el consum de gas, que és el que genera aquesta fluctuació. Amb el tema d’estalvi i eficiència, sempre abordem la problemàtica en l’oferta, i ens oblidem de la més important, que és la demanda. Per tant, hem de centrar tots els esforços en electrificar-la, per una banda, perquè sigui més eficient i s’hi pugui encabir la generació renovable majoritària que hem d’aconseguir pel 2030, 2040 i 2050. I d’altra banda, promoure estalvi i reducció en el consum.

I això com es fa?

Aquí hi ha la feina més important. Cal deixar de malbaratar, promoure la rehabilitació d’edificis i donar ajudes a empreses i particulars per introduir bombes de calor eficients i més tecnologia que ho afavoreixi.

Però tot això són inversions...

Precisament, totes les ajudes que ara venen amb els fons europeus de Next Generation i totes les línies que s’aproven en els diferents governs van a afavorir aquest tipus d’inversions.

Fa unes setmanes es va presentar el nou full de ruta de la transició energètica que inclou la modificació del decret de renovables. Així serà possible complir els objectius a Catalunya? 

El decret bàsicament serveix per promoure i accelerar la implementació del model energètic basat en les renovables. No és la política de transició energètica en el seu conjunt, Dins el full de ruta hi ha també la implementació d’una xarxa d’oficines tècniques a nivell de consells comarcals per ajudar a implementar el pla territorial sectorial. És un pla que hauria d’estar desenvolupat però que tot just ens hi posem. Potser hagués estat bé fer-ho més planificat i ens hem trobat que s’ha de fer en paral·lel... Però ara ens trobem al punt que s’ha plantejat la modificació del decret perquè queien milers de projectes en una sola zona, una situació que ha desbordat l’administració acumulant expedients. Amb la modificació de la consulta prèvia, que s’elimina, es vol deixar de generar malestar al territori, promoure que els promotors – alguns ho han fet bé- ho facin bé i que hi hagi diàleg.

En general, la negativa ve dels territoris on s’hi acumulen, projectes, no?

N’hi ha que no, n’hi ha que estan a favor. Però per això hem anat a màxims, per a projectes grans de més de 5 MW, exigir el 20% de la participació, per fomentar una acollida més positiva.

L’autoconsum ha viscut un creixement considerable els darrers anys. S’ha de continuar potenciant?

De tot el que s’ha de desenvolupar a Catalunya hi ha una part d’autoconsum de sostres i zones urbanes degradades, que s’han d’aprofitar. Per poder anar a màxims s’ha simplificat tota la tramitació, i encara queda pendent en comunitats de veïns, per les quals s’aprovarà, properament, una modificació del codi civil perquè els acords amb les propietats siguin més fàcils d’assolir. També s’aposta per la simplificació administrativa de projectes petits per aprofitar la línia de mitja tensió on evacuen els projectes petits i mitjans. Hem d’entendre que és l’únic camí que tenim, en base als objectius de descarbonització, és la manera més eficient de generar l’energia que necessitem com a país, que ara mateix l’importem d’altres països.

Per tant, s’ha de fer una tasca de conscienciació que el benefici de tenir parcs eòlics, és per nosaltres mateixos?

Generar-se l’energia el més propera possible al consum i amb recursos propis t’allibera de la dependència d’un país extern generada amb un combustible o matèria contaminant. És a dir, tot són beneficis, menys la part que hem d’assumir de canvi de paisatge. Aquest és el gran canvi en la transició energètica però que alhora, genera beneficis també, ja coneguts. Bàsicament és un tema estètic i de paisatge.

I que en pensa de projectes tant diferents com el de Forestalia o la idea dels molins a Collserola?

El de Forestalia no és el nostre model. No es tracta de portar gran generació renovable d’una altra comunitat a través de línies d’alta tensió que entenem que generen més impacte i que són línies d’evacuació privada d’un parc eòlic cap a Catalunya. I a Collserola, de moment el decret no preveu que es puguin afectar zones de parcs naturals. Per tant, primer apostarem per les zones agrícoles on sí que està permès i, si a partir d’aquí, s’ha de canviar alguna normativa per arribar als objectius, ja ho plantejarem.

I per potenciar l’autogeneració fotovoltaica en empreses, que potser pot tenir encara més impacte?

Hem de fer el mateix que hem fet amb la ciutadania. Les empreses que ja han apostat per l’autoconsum els darrers anys, no estan notant tant els efectes de l’augment de preus. De fet, amb l’augment del preu de l’energia cada vegada és més rendible fer aquesta inversió, ies pot amortitzar amb un període d’entre tres i sis anys. El decret també inclou mesures per incentivar-les com que amb una declaració responsable ja es podrà tramitar l’autorització, etc.

I altres projectes com el de l’hidrogen verd, què hi diu l’ICAEN?

Veiem que és una part important però no com a generació d’energia renovable sinó com emmagatzematge i per usos intensius de transport pesat, embarcacions. Però tenim molt clar que requerirà encara més ús perquè per fer-lo es necessiten energies renovables. I si ja tenim problema amb la necessitat actual de territori aquí encara s’incrementa molt més. De moment donem suport a les iniciatives d’hidrogen verd a Catalunya però no el tenim de prioritat dins el canvi disruptiu que hi ha d’haver amb les renovables.

França ha començat a replantejar una aposta per les centrals nuclears. Aquí es planteja alguna mesura similar o es manté el calendari de tancament?

És un mandat del Parlament, i es calcula que el tancament no afectarà el subministrament, si tenim en compte la mateixa distribució i interconnexió amb l’Estat. Això sí, s’han de fer els deures d’implantar els 10.000 MW eòlics i 14.000 fotovoltaics i 1.500 d’emmagatzematge que es requereixen d’aquí al 2050.

Però alguns experts en energia nuclear creuen que s’hauria de reconsiderar...

Però hi ha la problemàtica dels residus. La PROENCAT 2050 ja té en compte aquest pla de tancament pel 2030 i 2035. Volem un model 100% renovable i desnuclearitzat. Aquesta és la voluntat del govern i treballarem en aquesta línia.