Nüwa, una ciutat sostenible a Mart

Ja comencen a sorgir els primers projectes perquè la humanitat tingui una llar a Mart. Nombroses missions han estat llançades al planeta vermell per investigar la superfície del planeta i comprovar si és un lloc habitable, ja que la idea és portar els humans allà en un futur. Un d'aquests projectes és la ciutat sostenible Nüwa, desenvolupada per l'estudi d'arquitectura Abiboo Studio i la comunitat Sustainable Offworld Network (SONet). Això ho ha explicat Miquel Sureda, llicenciat en Ciències Físiques, Doctor Enginyer Aeronàutic, professor de l'ESEIAAT de la UPC, durant la jornada Nüwa: com expandir-nos pel sistema solar sense deixar-hi la pell. Una ciutat a Mart organitzada per la Comissió de mobilitat d'Enginyers Industrials de Catalunya.

La ciutat es dirà Nüwa i es construiria en vertical, orientada al sud, en un penya-segat d'un quilòmetre d'altura de l'estructura geològica marciana de Tempe Mensa, amb els edificis soterrats a la paret vertical, cosa que els permet estar protegits, però alhora tenir llum. El terreny del qual abruptament escarpat protegeix de la radiació, la baixa pressió atmosfèrica i els meteorits. Alhora, estarà exposada a la llum solar de manera indirecta a través de la fabricació d'unes finestres especials. "L'entorn marcià és extremadament hostil, no tant com el buit espacial, però té molts problemes. A la superfície marciana fa molt fred, no tens gairebé pressió atmosfèrica ni camp magnètic, el que fa que hi hagi moltíssima radiació i, per tant, es necessita un hàbitat pressuritzat" ha assegurat Sureda. La solució, per Sureda i la resta de l'equip, és construir habitatges sota terra. 

Així i tot, la gravetat a Mars és un terç de la del nostre planeta, per això, Gisela Detrell, llicenciada en Enginyeria Aeroespacial a la UPC i una de les científiques que treballen en el projecte, planteja construir edificis amb sostres molt alts. La radiació solar i la gamma obliguen a construir sense espais exposats al cel, però alhora no podem viure sempre sota terra per la manca de vitamina D. 

En el projecte destaca l'autosuficiència, ja que es construirà a prop dels recursos que hagin de ser explotats, de manera que s'aconsegueixin aigua i oxigen. "S'especula que al pol nord hi pot haver més aigua ia l'equador certs materials interessants", precisa Detrell. Sureda ha afirmat que "el principal repte tecnològic ara mateix és anar-hi i la gran dificultat per construir una ciutat serà l'explotació de recursos per ser independent de la terra a través del concepte in situ resource utilization.

Des del punt de vista energètic, els autors del projecte creuen que la producció d'aliments és el que consumirà més energia. L'alimentació seria una combinació entre una dieta a base de vegetals i proteïna animal basada en insectes, que ocupen menys espai. Molts aliments es poden generar amb bioreactors, una tecnologia que ja es fa servir a la Terra per a la producció proteïna animal. Les microalgues suposarien el component principal de la dieta humana.

Nüwa haurà de tenir tot el necessari per respondre a les necessitats socials de les persones que hi visquin: espais esportius, culturals, un sistema de col·legis i universitats, i espais de relació social. L'equip ha dissenyat la ciutat dividida per a una gestió millor de l'energia i dels recursos. Han buscat una solució escalable, macroedificis amb 6 mòduls per a unes 4.400 persones cadascun, però tots amb la mateixa mida perquè es puguin reorganitzar, segons siguin les necessitats.

Al final, el càlcul que han fet els creadors de Nüwa és que la població màxima que pot arribar a tenir Mart és de 100 milions d'habitants. "La primera fase serà corporativa, on la gent que viurà a Mart seran treballadors enviats per empreses" ha assegurat Sureda. A més, per obtenir l'energia necessària per fer viable aquesta ciutat marciana, comptaria amb tres sistemes de generació basats en l'energia solar i la nuclear.

La idea dels científics és també establir una línia de comunicació amb la Terra. Cada 26 mesos hi hauria viatges a la Terra que durarien entre un i tres mesos, el preu dels quals se situaria al voltant dels 300.000 dòlars. Dels 175 models presentats en un concurs l'any passat, la Mars Society la va situar entre els deu projectes més factibles segons criteris científics, tècnics, econòmics, arquitectònics i socials. Estarà preparada per allotjar-hi uns 250.000 habitants i caldrà viatjar a través de l'espai un total de 250 dies per arribar-hi. 

Per poder assumir aquest gran volum de transport de passatgers, la idea que estudien des de SONet és construir una Earth Mars Station en un asteroide l'òrbita del qual es modificaria perquè fos estable, i que passés prop de Mart i de la Terra. Quan passés prop de la Terra, una llançadora portaria la gent fins a l'estació espacial i quan ho fes a prop de mart, una altra els portaria fins a ell. El viatge seria molt més llarg 600 dies, però no necessitaria combustible.

Respecte a les raons d'anar a Mart, Sureda ha explicat que la primera és "explorar, perquè sempre ho hem fet, i l'altra raó és científica, perquè arribar a Mart potser la millor manera de respondre a la pregunta de si hi ha vida fora de la Terra". Les condicions d'habitabilitat van estar al planeta i inclús hi ha la possibilitat que, actualment, tingui vida de manera microscòpica.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.