Els darrers mesos han tingut lloc a Barcelona uns esdeveniments molt importants que tenen la tecnologia com a eix director: L’Integrated Systems Europe complementat amb l’IoT Solutions i el Mobile World Congress.
Moltes de les propostes i solucions que s’han pogut veure i tocar són ja totalment de present i les que no, ho són d’un futur molt pròxim. Afectaran de tal manera les nostres indústries i activitats que no es pot endarrerir la seva implementació si es vol seguir en primera línia, lloc que correspon a un país com el nostre on la indústria juga un paper capital.
Un aspecte molt rellevant d’aquests esdeveniments és la important participació d’start-ups i petites empreses catalanes molt especialitzades. Moltes d’elles impulsades i amb una presència important d’emprenedors vinculats a les diferents enginyeries. Són la demostració que hi ha les bases per que el nostre país es pugui convertir en un ecosistema innovador i, per tant, exportador de tecnologia. Perquè això sigui possible cal fer un gran esforç per a la formació dels molts professionals experts en les noves tecnologies que ara ja fan falta i que més en faran en un futur molt pròxim. Experts a diferents nivells i amb especialitzacions diverses.
Si, per exemple, es posa l’accent en la intel·ligència artificial, quina definició més corrent es la de conjunt de sistemes o combinació d’algoritmes amb el propòsit de crear màquines que imitin la intel·ligència humana per a la realització de tasques diverses i que poden anar millorant segons la informació que recopilen, queda clar que no només es necessitaran tecnòlegs capaços de crear algoritmes sinó també altres tècnics que, a partir d’una estratègia molt ben definida d’una actuació o un procés, detectin què passa mitjançant els sensors o sistemes adients, perquè passa i què es pot fer perquè no passi. O caldrà verificar que les dades que es donen al sistema són les correctes, o equilibrar els costos de les restriccions de temps de resposta o de velocitat amb el percentatge d’error admès. I es podria seguir però queda prou clar que el ventall és molt ampli.
També ha tingut lloc recentment un acte molt diferent que tot i parlar del passat ens porta a accions de futur: la presentació del llibre relatiu als cents anys del nostre edifici social. L’edifici és el cos, però dintre sempre hi ha bategat un desig d’acollir professionals amb un marcat esperit de servei a la nostra indústria i a la nostra societat.
Cal recordar que de les seves comissions va néixer, per exemple, l’impuls per empènyer les nostres empreses a treballar segons normes europees quan aquestes encara no eren obligatòries o les primeres actuacions de formació continuada o l’impuls de la qualitat com a eina fonamental, per citar només tres actuacions relativament recents que l’experiència ha demostrat que eren fonamentals.
Toca ara fer el mateix en un moment de grans canvis.
Ja s’ha esmentat la necessitat de professionals preparats per donar resposta als nous reptes. Les nostres institucions han de col·laborar amb les empreses, universitats i altres centres formatius per a definir matèries i impulsar el seu coneixement des de les primeres etapes formatives. Només s’estima allò que es coneix. I amb el coneixement naixeran les vocacions tècniques i tecnològiques que es necessiten.
Hi ha un altre aspecte que no es pot menystenir: qualsevol tecnologia mal emprada pot donar lloc a resultats no desitjats. Això porta moltes persones a desconfiar de la intel·ligència artificial i les seves derivades si no s’estableixen límits que només l’ètica personal i col·lectiva pot anar definint. De la mateixa manera que s’ha fet amb altres disciplines han de néixer, o potenciar els possiblement existents, grups de professionals de l’enginyeria i altres camps que generin doctrina que doni confiança a una societat que ha vist massa vegades el mal ús que es pot fer de la tecnologia.
L’ànima d’aquest edifici de més de cent anys n’hauria de ser el pal de paller. Per què no?
