Fa només uns mesos que ha entrat en vigor el Reial Decret 1106/2020 que regula l'Estatut dels consumidors electrointensius, una eina que ha de servir perquè els costos  elèctrics no penalitzin la competivitat de les indústries espanyoles. Aquest Estatut va centrar el contingut d'una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, organitzada per la Comissió d'Energia, on es van desgranar alguns aspectes que el secretari general d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, Raül Blanco, del Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme, ens ha detallat en aquesta entrevista als Fulls d'Enginyeria i que també resumim en deu frases.

Quin impacte s'espera que tingui en el teixit industrial l'estatut de l'empresa electrointensiva al costat del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric?

Amb la creació i regulació de la figura del consumidor electrointensiu s'espera dotar d'aquest tipus de consumidors d'un marc propi que ajudi a mitigar els efectes dels alts costos d'energia elèctrica per preservar la competitivitat de les empreses. Entre els consumidors electrointensius destaquen les empreses industrials, per les quals s'intenta evitar la deslocalització de conformitat amb la normativa comunitària. D'una banda, els mecanismes de compensació de càrrecs que s'estableixen permetran optimitzar, en part, el cost de l'energia elèctrica i millorar la competitivitat internacional. Aquests consumidors reuneixen unes característiques de consum i tenen una contribució potencial a la millora de la gestió tècnica del sistema que han permès un tractament diferencial on es reconeixen les seves particularitats. D'altra banda, amb la creació del FERGEI es fomenta la contractació a llarg termini d'aquests consumidors, en especial amb generadors renovables, establint la possibilitat de desenvolupar mecanismes de cobertura de les garanties que han de prestar els consumidors per a la firma d'aquests contractes. D'aquesta manera, els consumidors electrointensius podran reduir el preu de l'energia del seu consum base sobre el de preu de mercat. La cobertura de part d'aquestes garanties actuarà com una palanca important per al foment d'aquest tipus de contractes. Així, es dota als consumidors de la possibilitat d'accedir a escenaris predictibles per als seus costos d'energia elèctrica, reduint la volatilitat inherent als mercats energètics globals per tal de potenciar la competitivitat de la indústria i, amb això, el creixement econòmic i el manteniment i generació d'ocupació de qualitat.

Qualsevol empresa amb un alt consum energètic està a l'abast de l'estatut electrointensiu? Els requisits semblem molt excloents, per què?

Els requisits per a la caracterització dels consumidors electrointesius són bàsicament tres: per a empreses constituïdes a Espanya, amb un consum anual superior a l'1 GWh i amb una relació entre consum i valor afegit brut de la instal·lació superior a l'1,5 kWh/€ i que compleixen l'establert en la comunicació de la Comissió Europea 2014/C 200/01. D'acord amb les dades que tenim, són més de 600 consumidors (uns 150 a Catalunya) que representen un 16 % de la demanda d'energia elèctrica. Per tant, no es pot dir que els criteris siguin excloents, sinó al contrari.

I no es preveu modificar-los?

Rebaixar o augmentar l'exigència del consum anual aniria en contra d'un dels principis bàsics d'aquesta comunicació de la CE, per a l'aplicació d'aquests mecanismes, sense que es pogués complir el requisit que exigeix que no hi hagi discriminació entre empreses del mateix sector. Demanant tenir un consum a les hores vall d'almenys el 50 % de l'energia total consumida es vol contribuir als objectius energètics i climàtics nacionals, i s'afavoreix el desplegament de la generació d'energia renovable i a la reducció dels costos de gestió del sistema, com el control de tensió i els costos equilibrats durant les hores de menys activitat. El canvi de consum cap a les hores de menys activitat també contribuiria a reduir els preus de l'electricitat durant les hores de més activitat. Respecte als sectors als que se'ls concedeix, la CE estableix que les ajudes només es poden donar als sectors que la seva posició competitiva estigui amenaçada pels costos derivats del finançament del suport a l'energia procedent de fonts renovables, per l'ús intensiu de l'electricitat i la seva exposició al comerç internacional. El llindar d'indústria electrointensiva de l'1,5kw/€ implica que cada potencial beneficiari del sector manufacturer compleixi amb el requisit d'intenstitat que estableix la CE. Els índex serien equivalents per a un cost d'electricitat de 66,67 euros/MWh. És un valor que es revisarà anualment, en funció del preu mitjà del mercat elèctric de l'any anterior.

Quines ajudes rebran aquestes empreses. En quins casos pensa que els compensarà l'esforç del compliment dels requisits?

A l'estatut s'han introduït tres mecanismes de compensació als càrrecs de l'electricitat d'aquests consumidors que són compatibles amb les directrius de la UE: dels costos de finançament de suport per a l'electricitat procedent renovables, dels costos de finançament pel suport per a l'electricitat procedent d'energia en instal·lacions de cogeneració eficient i dels costos de finançament del cost de compensació dels extracostos de territoris fora de la península. A més, es té en compte per a tots els consumidors la màxima compensació que permeten les directrius europees, el 85 % del que realment estan pagant per als costos compensables. Aquestes mecanismes representen per al conjunt dels consumidors electrointensius, una rebaixa mitjana de 2,25 euros/MWh a preu de l'electricitat. A més, s'ha d'afegir que mitjançant el FERGEI, es poden afegir baixades de preu.

Hi ha algún risc que després d'aquest esforç, la UE obligui a tornar les ajudes?

Els mecanismes que inclou aquesta norma han estat notificats formalment a la Comissió Europea per a la seva aprovació. Un cop aprovats, és difícil que la UE obligui a tornar les ajudes.

El preu subvencionat se situarà al voltant dels 2-4 euros/MWh. Si es té autoconsum, la subvenció baixarà?

Si un consumidor electrointensiu inverteix en fotovoltaica per autoconsum, automàticament li desapareixeran els càrrecs que paga per l'energia consumida, ja que aquesta energia no paga càrrecs. Difícilment es justificaria una compensació per un concepte exempt de pagar.

Amb la nova distribució de peatges, alguns clients que tenen un 52 % en P6 no arribarà al mínim de la normativa del 50 %. Es modificarà aquesta condició donat el canvi de períodes previst per l'1 de juny?

No està previst un canvi d'aquest tipus. No hem d'oblidar que tant amb els actuals com els futurs períodes tarifaris, s'està exigint al consumidor que el consum sigui el 50 % en un període tarifari 6, on s'inclouen més del 50 % de les hores de l'any. Per tant, és un requisit proporcionat.

En un àmbit més general, els fons Next Generation, en quina proporció aniran a ajudes per a la transformació i innovació industrial i en especial a la pime?

El primer esborrany del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya, actualment en negociació amb la CE, es destinava un 17 % a aquesta modernització del teixit industrial, amb un component dotat amb 4 MEUR. Per a pimes, hi ha un component de 4,9 MEUR, gairebé un 7 % de l'assignació total per a Espanya. A més, es faran altres actuacions per a les empreses més pe

Hi ha perill que els grans projectes eòlics i fotovoltaics i d'infraesctructures de transports els acaparin?

En cap cas, El Pla està estructurat en 30 components diferenciats emmarcats en 10 polítiques palanca que s'han definit d'acord amb les prioritats nacionals i europees. Cadascun d'aquests components té associades reformes i inversions dotades amb un pressupost propi. Per exemple, com deia, 4.000 MEUR per transformar la indústria.

Com veu el futur industrial? Quines oportunitats i amenaces té la indústria espanyola?

El veig amb optimisme moderat. La pandèmia ha colpejat a l'estructura econòmica com mai abans havia passat i tot i així, la indústria ha reaccionat millor que la resta de sectors productius. Ara és el moment d'impulsar la transformació de cadenes de valor completes, cap a models disruptius i innovadores, que posicionen a la indústria com a punta de llança a Europa i, per extensió, a tot el món. Aquesta és la gran oportunitat. Com a amenaça, potser destacaria la dependència excessiva que tenim de tercers països que no sempre practiquen les regles del 'level playing field', cosa que pot provocar situacions complicades com ho va ser la disponibilitat de material sanitari als inicis de la pandèmia.

L'empresa de manufactura, quins reptes té davant si vol guanyar pes i dimensió?

Fonamentalment es resumeixen en tres elements: capital humà, innovació i digitalització. Són les tres palanques sobre les quals s'ha d'assentar el creixement de les empreses industrials. Altres elements, com la disponibilitat de fonts de finançament o el marc regulatori també col·laboren, però el trinomi és aquet. I malgrat que des de les administracions podem ajudar, cal que siguin les empreses que estirin.

Estem condemnats a ser un país de serveis?

Ser un país de serveis no és, per se, dolent. S'ha de veure quin tipus de serveis… Sens dubte, han de ser del major valor afegit que es pugui i en aquest sentit, els darrers 20 anys, s'ha produït un fenomen de 'servitització' de la indústria, de manera que moltes activitats netament industrials s'han externalitzat i ara es consideren serveis. Però són Serveis d'alt valor afegit inherents a l'activitat industrial i que, sense aquesta, no existirien. Per tant, a més indústria, més serveis d'alt valor afegit i creadors de riquesa sostenible. I en aquest sentit, no és negatiu ser un país de serveis perquè significa ser un país industrial. Per aconseguir-ho, estem treballant amb els sectors i agents socials per a un gran Pacte d'Estat per a la Indústria que serveixi de base per a una nova Llei d'Indústria i per formular una Estratègia Industrial a llarg termini per al nostre país, amb objectius clars, dotació i amb noves maneres d'atendre la política industrial, basades en la col·laboració público-privada i el foment de la innovació oberta. Així, aconseguirem que Espanya sigui, a la vegada un país d'indústria i serveis.