Dissabte. 8:45. El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) comença a rebre visites. Però no són visitants, són participants a l’Engihack, la primera hackató d’enginyeria que organitza Enginyers Industrials de Catalunya. En pocs minuts, els vuitanta-sis inscrits – malgrat alguna baixa- ja estan acreditats i tant si tenien equip com si no, ja saben amb qui competiran. ‘Els de sempre’, ‘Can T’implora’, ‘Els de ponent’, ‘Innovateam’... La creativitat de tots aquests estudiants ja es comença a copsar, només amb com s’autoanomenen.
Venen de l’ESEIAAT, de l’ETSEIB, de l’EEBE, de la Politècnia de Girona, de la Politècnica de Lleida, de l’IQS i de l'Escola Tècnica Superior de la Universitat Rovira i Virgili i saben que els esperen 12 hores de molta feina. Hauran de treballar per donar resposta a un dels reptes de la societat actual: emergència climàtica, energia, transformació digital, salut de les persones d’indústria innovadora o de societat justa. A les taules els esperen blocs, post-its, retoladors i plantilles per començar a dissenyar, a través d’implementacions de dinàmiques, les idees que els sorgiran un cop plantejades les problemàtiques. Queda temps però no en poden perdre així que tan bon punt poden, es posen a compartir (i a competir).
L’Engihack és un dels actes de celebració del 160è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, el director general Pere Homs, explica que un dels objectius és “exemplificar la trobada d’un col·lectiu que és part d’una professió” i l’altre, és fer entendre a la gent jove “que ells han de ser part de la solució dels reptes d’avui”. “Volem que ens aportin les seves millors idees”, insisteix Homs.
I quines idees són? Cada taula treballa a contrarellotge per començar-les a desenvolupar. Els coordinadors de la iniciativa, La Mandarina de Newton, passen per es taules a donar un cop de mà en els conceptes que han d’anar desgranant per arribar a un prototip. D’aquí pocs anys alguna d’aquestes idees serà una start-up disruptiva? Segons explica Irene Lapuente, fundadora i directora de l’entitat ho veu perfectament possible que d’aquí usn quants anys neixi una start-up d’una idea sorgida aquí. Per Lapuente, cal tenir en compte que no són aplicacions “utilitzables” i menys en hackatons de 12 hores, però sí que en poden sortir prototips “força estructurats que si se segueixen treballant poden donar el seu fruit”. A més, per Lapuente, d’iniciatives com aquestes també en surt “worknetting”, és a dir, coneixences i amistats que sorgeixen de treballar junts un dia com aquest.
Energia, sostenibilitat, salut... tot és benvingut
Els motius que han portat aquests joves a dedicar un dissabte sencer a rumiar solucions enginyoses són molts. “Vaig pensar que seria una bona opció per veure els problemes i aportar-hi solucions”, reconeix Soufiane El Yaagoubi, de l’ETSEIB. Ha vingut amb tres companys més i confia en poder fer algun tema d’energia.
A l’equip de Núria Cañizares, també de l’ETSEIB, el tema “encara està una mica verd” però coincideix amb els seus contrincants que els va semblar una competició “molt interessant” perquè no es du a terme d’aquesta manera ni a al carrera ni al màster. És la primera vegada que participen en una hackató, igual que l’equip de Sergi de las Muelas, que ho veu com “un repte” personal.
Un monitor indica els minuts que queden per a cada fase del dia. Les dues primeres sessions de dinàmiques de pensament de disseny serveixen per identificar les problemàtiques i les oportunitats però també per acotar la proposta i generar moltes idees. Una pausa per dinar, i a tornar-hi. Queden quatre hores de treball d’equip per acabar creant “alguna cosa que no t’esperaves”. Almenys així ho veu Elisabet Marina, que ve de l’ETSEIB i valora molt positivament l’experiència i el caliu de la sessió.
Cadascú al seu ritme però amb un compte enrere clar: a les 19:00 h han d’enviar una presentació per correu electrònic. A l’equip de l’Enric Guix van bé de temps. Dissenyen una aplicació mòbil. “Ja l’estem acabant, fem retocs i comencem el powerpoint”, explica Fulls una hora abans del límit. “Era com esperàvem perquè ja havia participat en un model semblant”, reconeix, ho estem gaudint”. Amb molta seguretat també treballa l’equip de la Marta Vilà, l’únic de la sala que té més noies que nois: quatre i un. “Està anant molt bé, perquè ens hem ajuntat un grup que ens entenem i tirem endavant el projecte”, explica. Porten tot el dia treballant un mètode per sistema optimitzar el sistema sanitari català sumant-hi propostes per adoptar hàbits més saludables.
A les 19:00 en punt, sona l’alarma. No hi ha més temps. Els equips s’aixequen i comencen a recollir les coses per poder prendre l’aire abans de l’exposició final. El jurat ja és al Museu i els nervis i el cansament es comencen a fer evidents. Però un últim esforç val la pena. L’auditori ja està a punt però sempre poden sortir imprevistos. La tecnologia, que a vegades falla, dona un temps més, per a alguns de patiment, d’altres per a relaxar-se. D’aquestes exposicions en sortiran els guanyadors. Abans però, fotografia de grup perquè no sempre s’aconsegueix reunir tant talent en tants pocs metres quadrats!
La primera hackató d'Enginyers Industrials de Catalunya
L'Engihack ha estat la primera hackató impulsada per Enginyers Industrials de Catalunya en motiu del 160è aniversari de l'Associació. Ha comptat amb la participació d'un centenar de joves, organitzats en 19 equips, i amb el suport d'ABB, Celsa Group, B:SM, Agbar, Seat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Naturgy, el Consorci de la Zona Franca, La Mútua dels Enginyers i Caixa d'Enginyers.
