Xavier Querol: ''Cal separar els ciutadans del trànsit''
El geòleg Xavier Querol (Morella, 1963) és investigador especialitat en qualitat de l'aire i contaminació atmosfèrica. El 2008 va fundar l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, i des del 2011 és vicepresident del comitè científic de les Nacions Unides. També és membre de l'OMS i forma part de diversos comitès i grups de treball de la Unió Europea. El 2020 ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Recerca que atorga el Ministeri de Ciència i Innovació. La seva experiència l'ha portat a col·laborar amb els ajuntaments de Madrid i Barcelona. Sobre la Zona de Baixes Emissions, les seves limitacions i altres mesures que s'han de prendre, n'ha parlat en conferència a Enginyers Industrials de Catalunya. ''D'aquí a deu anys veurem normal tenir una ciutat amb menys cotxes amb mesures que ara ens semblen extremadament dràstiques'', diu Querol.
El confinament va posar de manifest, amb dades, que la ZBE no és suficient per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana?
Efectivament. No és nou, fa temps que se sap que la Zona de Baixes Emissions és una mesura necessària però que no resoldrà el problema. I de fet, en els informes que hem fet en el marc de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) abans de la COVID-9m ja ho teníem en compte. A Europa ja n'hi ha 280, de ZBE. La primera va ser a Estocolm, el 1996, i no va ser fins el 2008 que Berlín va imposar la mesura a tot tipus de vehicles, també els particulars. Després, el 2020, ja hi havia 50 ciutats alemanyes amb aquesta mesura i des del 2015, totes les ciutats de més de 50.000 habitants de la Lombardia, per exemple, també l'han aplicat. Aquí ,el MITECO ha retardat l'obligatorietat al 2023.
Per tant, anem tard?
Anem molt tard. Però és necessari perquè senzillament el 12 de juny de 2012 l'OMS va declarar el sutge del dièsel com a cancerigen de grau 1, és a dir, que no hi ha dubte que produeix càncer. Sabem que entre el 60 i 70 % de la contaminació que respirem a l'àrea metropolitana ve del trànsit i, d'aquesta, més del 90 % ve dels vehicles dièsel. I hem patit el frau dels fabricats que durant 12 anys, entre 2005 i 2017, han venut vehicles que en condicions de laboratori que no reflectien en absolut les emissions en circulació. Això ha fet que tinguem cotxes Euro6 molt contaminants en òxid de nitrogen. Si la vida mitjana d'un dièsel és d'11 anys, vol dir que circularan molt de temps i amb etiqueta verda. Per tant, no se'ls podrà prohibir el pas. I el ciutadà no en té cap culpa que s'hagi comès aquest frau. L'única solució, doncs, és reduir el nombre de vehicles.
I això com es fa, si justament amb la COVID-19 la població prefereix el vehicle privat...
Amb la pandèmia, un 20% de ciutadans que anaven en transport públic s'han passat al privat, i això pot contrarestar qualsevol mesura per reduir els vehicles. Per tant, cal conscienciació i demostrar que anar en transport públic amb les condicions actuals no és més perillós que anar a una cafeteria, on la gent hi va sense por... És que hi ha coses que no s'entenen! Jo en soc usuari i parlo amb coneixement de causa. No hi ha aglomeracions excessives perquè molta gent fa teletreball, es va amb mascareta i es desinfecta... Espero que sigui una situació de curt recorregut i es recuperi la normalitat perquè jo crec que anàvem pel bon camí.
A la seva conferència a Enginyers Industrials de Catalunya, també apostava per altres mesures..
El primer és tenir un transport metropolità ben coordinat. Aquí s'han tingut altres prioritats a l'hora d'invertir i s'ha expandit l'àrea residencial sense tenir en compte el transport, com tampoc NO s'ha pensat en les escoles o altres serveis. Primer s'ha de resoldre això. La segona fase és reduir el nombre de vehicles privats amb un peatge urbà o una restricció del pàrquing a la ciutat, que si que afavoreix aquest ús del transport públic.
Però n'hi ha més, clar.
La tercera mesura es justament la ZBE i la quarta, fa esment al transport de mercaderies, al repartiment .Un vehicle de repartiment funciona 10 hores al dia, els privats només una hora al dia. Aleshores hauríem de canviar les subvencions que es fan des del govern espanyol per ajudar a la transformació del vehicle elèctric i focalitzar en les ciutats que tenen problemes de qualitat de l'aire i als vehicles que fan molts quilòmetres al dia. Electrificar un vehicle de mercaderies és com electrificar-ne deu de particulars.
Però si es poden electrificar els particulars també està bé, no?
Actualment els vehicles privats els compren famílies amb un alt poder adquisitiu per anar cada dia a la feina. I no volem això. No volem substituir aquests vehicles, i a més, aquestes famílies no necessiten les subvencions. En canvi, un taxista o un repartidor, sí. I ajudar a electrificar el parc de motos també seria una manera de crear la indústria local que ho produeix. Com que tenim un retard immens, - a Noruega el 75 % de vehicles venurs l'any passat eren elèctrics mentre que a l'Estat només el 2,5 % - cal fer una mica de cirurgià i posar-nos en les coses petites on puguin tenir més efecte.
I què en pensa del redisseny de les ciutats?
Seria la cinquena clau, el redisseny, les superilles, les zones per a vianants, potenciar el verd de les ciutats, la reducció del trànsit al voltant d'escoles, hospitals CAPs, etc. I per tant, cal fer justament el contrari del que s'ha estat fins fa deu anys, quan es feina una vorera a la meridiana i s'hi ubicaven les zones infantils. Justament s'ha de fer al revés: separar els ciutadans del trànsit.
Però Barcelona ja està en aquesta sintonia, no?
El problema de Barcelona no és de l'Ajuntament actual, que jo crec que ho té clar, i abm una sanció del tribunal de Luxemburg, encara més. El problema ha estat l'actuació d'anys anteriors. Si ens comparem amb moltes ciutats que fa anys que actuen per fer aquestes millores, nosaltres hem estat molt aturats. També va passar amb el cinturó de seguretat o amb les prohibicions del tabac. Però sempre hem acabat entrant. D'aquí a deu anys veurem normal tenir una ciutat amb menys cotxes amb mesures que ara ens semblen extremadament dràstiques.