El consum anual de polímers l’any 2021 va ser de unes 450 mil·lions de tones, a nivell mundial, i es preveu que pel 2050 aquesta xifra pugui arribar als 1.200 mil·lions de tones (representa un CARG del 3,3%). Avui, el 90% del polímers són de origen fòssil (bàsicament a partir del petroli). Pel 2050 hi ha el compromís per la total descarbonització, cosa que vol dir que els polímers d´origen fòssil hauran de ser zero.
Com es pot aconseguir aquest objectiu?
Bàsicament potenciant 3 activitats, que segons Nova-Institute evolucionaran així:
- El reciclatge, tant mecànic com químic. Actualment són de l’ordre del 10% i al 2050 hauria de passar a 63% aproximadament.
- El polímers produïts amb base a utilització del CO2 com a matèria primera. Aquesta tecnologia avui està molt al començament i també està molt lligada als projectes de H2 verd. El 2022 representa menys del 0.5%, i pel 2050 s’espera que pugui ser de l´ordre del 26%.
- El tercer vector serà els biopolímers que passaran de l’actual 1% al 11% aproximadament el 2050. Les projeccions a mig termini preveuen incrementar significativament la seva producció anual del valor actual de 2,23 mil·lions de tones a 6,3 mi·lions de tones al 2027 (segons EUBP)
Per tant els biopolímers, malgrat la seva reduïda participació actual, es preveu que tinguin un creixement important i siguin una solució efectiva per la circularitat.
Dins de la definició de biopolímers els podem classificar en tres categories segons el seu origen i font de carboni i la seva biodegradabilitat:
- Biodegradables amb una font de carboni renovable. Que vindrien a ser els més verds.
- Biodegradables amb font de carboni d’origen fòssil. Aquests avui es consideren bio però no complirien l’objectiu de descarbonatació de l’ any 2050.
- Els no biodegradables amb origen de carboni renovable. Aquests serien bàsicament els polímers clàssics actuals (PE,PP,PVC,...) produïts a partir de carboni renovable o amb captures de CO2. Donat que no són biodegradables, el seu reciclatge serà bàsic per complir els objectius dels 2050.
En el gràfic adjunt és poden veure alguns exemples de les diferents categories dels polímers.
Entre els anomenats biopolímers, els que més contribuiran per un futur descarbonitzat i salvant els problemes actuals de acumulació de plàstics al planeta seran els de fons de carboni renovable i biodegradables.
En una jornada precisament sobre polímers, organitzada per la Comissió de la Indústria Química d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jenifer Mitjà, de TotalEnergies-Corbion, va presentar el PLA (Poli Làctic Àcid) un producte que actualment s’està produint a partir de sucre de canya i/o blat de moro i que és 100% compostable en condicions industrials.
Mitjà va explicar els diferents tipus de PLAs, per a les múltiples aplicacions actuals, des del packaging fins a l’automoció. També va aclarir alguns punts que a vegades treuen els detractors dels biopolímers com per exemple:
- L'aplicació de matèries primeres d’ús alimentari per a la producció de plàstics. Pel 2020 sols el 0.02% de la superfície de la terra cultivable es destinava a collites per a la producció de bioplàstics, per molt que es multipliqui per 5, la quantitat continuarà sent per sota del 0.1%. A mes s’estan desenvolupant processos, que estan força avançats, de produir el làctic a partir de subproductes agrícoles i de rebuig orgànic.
- Davant dels dubtes sobre la capacitat que té el PLA de ser reciclat: La resposta és clar: avui hi ha tecnologies disponibles que són capaces de separar tot el material plàstic recollit en els seus respectius orígens (PET,PP,PLA,...). Una vegada separat el PLA es por recuperar mecànicament per produir un r-PLA amb diferents aplicacions o una gran avantatge del PLA és que en un procés simple de hidròlisis amb aigua, es pot recuperar fàcilment el Monòmer Àcid Làctic i tornar a començar el cicle, amb l’estalvi associat de la font de carboni.
La Joint Venture TotalEnergies-Corbion avui té una planta a Tailàndia de 75 mil Tones i n’està construint una altra de 100.000 tones a França que parcialment s’alimentarà del Àcid Làctic fet per Corbion a Montmeló.
Per la seva banda, Domingo Font, de Ercros, va presentar el PHA (Poli Hidroxi Alcanoat) que es produeix per fermentació de fonts de carboni renovables i diferents bacteris que al llarg de la fermentació emmagatzemen carboni i energia dintre de la cèl·lula en forma de polímer. Existeixen més de 150 tipus de PHA (homopolímers i copolímers) cada un amb diferents propietats, per diferents aplicacions. Una característica molt important dels PHAs és la seva fàcil degradabilitat, tant en condicions aeròbies com anaeròbies. PHA té el certificat de degradable en condicions de compostatge domèstic i el certificat de degradabilitat en contacte amb aigua marina.
Tant Domingo com Mitjà coincideixen que “bufen bons vents per als bioplàstics”. El sector però, espera que les noves legislacions, que s’estan elaborant a nivell Europeu, unifiquin els criteris d’actuació i clarifiquin el futur marc legislatiu d’ aquests nous materials dintre del món dels plàstics.
Per avançar cap a la circularitat en els plàstics, una bona recollida selectiva, amb un bon triatge serà bàsic per permetre el seu reciclatge més adient i eficaç. S’ha de donar valor als residus, i passar a considerar-los una matèria primera i no un problema. Alhora, cal seguir avançant en les solucions tecnològiques que ho fan possible.
Jeroni Farnós-Marsal, president de la Comissió d'Indústria Química d'Enginyers Industrials de Catalunya
Agustí Cerdà, membre de la Comissió d'Indústria Química d'Enginyers Industrials de Catalunya
