De l’orgànica, al biogàs

Es calcula que Catalunya té potencial per generar 10 TWh/any d’energia primària a partir de biogàs. És a dir, si s’aprofiten tots els bioresidus que es produeixen, es podria generar l’energia que aproximadament correspon al consum final de gas natural en el sector domèstic a Catalunya o al 50% del consum final de gas natural en el sector industrial (dades del 2019). En un moment on el subministrament de gas natural s’ha posat en qüestió, per les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, sembla que aquesta podria ser una possible solució que alguns països fa temps que treballen.

De fet, Europa ja té unes 20.000 plantes de biogàs i ha previst al pla RePowerEU que el 2030 circulin per la xarxa de gas 35 bcm, és a dir 35 mil milions de metres cúbics de gas natural, cosa que significa multiplicar per onze la producció actual. Espanya ha publicat aquest 2022 el Full de Ruta del Biogàs el qual assenyala que s’hauria de multiplicar per 3,8 la producció de biogàs el 2030 respecte de la de 2020, tot i que hauria de multiplicar-se també per onze si es volen assumir els objectius europeus. És un objectiu “menys ambiciós” que l’europeu, segons l’enginyer industrial Xavier Flotats, Professor Emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha participat en l’informe Aplicació de les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya, d’Enginyers Industrials de Catalunya, que aborda, entre altres, el potencial del biogàs a partir de residus municipals al nostre país.

Catalunya disposa, actualment, de 26 plantes que tracten la fracció orgànica dels residus municipals. A més de compostatge, només quatre d’aquestes fan biogàs com a resultat de la digestió anaeròbica de les restes de menjar contingudes en la fracció orgànica separada, en el contenidor marró. En tres plantes més, però en aquest cas de tractament de residus de la fracció resta, també es produeix aquest biogàs després de seleccionar precisament la fracció orgànica que es llença sense separar, al contenidor gris.

D’aquest procés biològic, en el qual els microorganismes sense oxigen descomponen matèria orgànica, en resulta una mescla de metà, CO2 i impureses. El metà és, concretament, el vector energètic que es pot injectar a la xarxa de gas natural o utilitzar en cicles combinats per generar energia elèctrica. Per tant, podria tenir un paper important en la transició energètica.

Bioenergy Vallès Oriental

Una de les plantes ja existents a Catalunya és la del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental. Actualment tracta 52.000 tones cada any de fracció orgànica de residu municipal (FORM). D’aquests residu en surten 5.700 tones de compost a l’any, 1.000 de digest i 4.250.000 Nm3 cada any de gas. L’energia elèctrica que generen els motors de la planta és de 7,5 GWh/any, una “petita part” que es multiplicarà per 1,5 amb el projecte d’ampliació de la planta cap a la Bioenergy Vallès Oriental, on es tractaran 80.000 tones FORM/any en una primera fase i 100.000 tones FORM/any en una segona fase. Així ho ha explicat Vanessa Abad, directora de l’Àrea de Tractament del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental en una entrevista a Fulls d’Enginyeria. Abad detalla que aquesta ampliació – que es preveu que entri en funcionament al 2024- ha de permetre fer el tractament i la gestió dels residus en funció de la seva qualitat d’entrada, elaborar compost de classe A, i diversificar la producció d’energia.

En aquesta vessant, la de l’energia, la planta preveu generar 11.600.000 Nm3/any de biogàs (tres vegades més que l’actual). D’una banda, la línia d’upgrading permetrà que el biogàs es converteixi en biometà per injectar a la xarxa o per a vehicles. D’altra banda, el mateix biogàs servirà per generar energia a través dels motors de cogeneració i la caldera auxiliar. L’energia elèctrica que es podrà produir (11,4 GWh/any) anirà a autoconsum i la xarxa, mentre que l’energia tèrmica s’utilitzarà pels digestors, l’assecatge tèrmic i la higienització de 9.000 tones anuals de digest.

L’upgrading té una capacitat de 500 Nm3/hora de biogàs i té una tecnologia de  sistema de membranes en tres etapes que tira endavant el Consorci del Vallès Oriental amb el Consorci de Besòs-Tordera. Aquesta instal·lació serà alimentada amb el biogàs procedent de la Planta de tractament de FORM, aportant un 70% i L’EDAR de Granollers hi aportarà el 30% restant.  

El projecte Bioenegy Vallès Oriental és un ”projecte de projectes” perquè de la planta en poden sortir altres iniciatives com ara el ‘corredor del mediterrani’ que ha de permetre poder treballar amb altres consorcis i plantes perquè es plantegin com fer-ho. En aquest sentit, Abad destaca que la seva experiència servirà per compartir “coneixement, generar negoci i impulsar start-ups” i defensa la importància de crear un hub de bioenergia amb altres entitats públiques i consorcis.

El valor del biogàs i la importància de la separació domiciliària

Amb dades de 2018, Espanya era el tercer país per la cua, només seguit de Malta i Romania, en producció d’energia primària per habitant i any a partir del biogàs a Europa. Per això, Flotats recorda que hi ha “molta feina per fer”. Un dels inconvenients amb què topen les plantes de biogàs actualment al nostre país és la qualitat de la fracció resta que hi arriba, que dificulta el seu tractament. Cada tona d’entrada de FORM en una planta de tractament de residus que produeix biogàs permet produir 74,2m3 de biogàs, mentre que en la fracció resta (de la qual se selecciona l’orgànica), en resulta només 17,7m3 de biogàs per tona. Retirar tots els impropis suposa molta més feina i més cost i, per això, Flotats creu que cal tenir en compte que fer biogàs “pot arribar a ser molt car” si no es fa bé la separació domiciliària. “És la primera barrera important”, diu.

Flotats posa d’exemple una planta de Dinamarca que el 2003, segons un estudi de les plantes de biogàs d’aquest país, era l’única que els ingressos per biogàs i fertilitzant eren superiors als costos operatius. Es van analitzar causes i motius i un n’era la gran inversió en conscienciació ciutadana que havia fet l’ajuntament amb la separació de la brossa i l’ús de bosses biodegradables. La bona qualitat de la fracció orgànica, explica Flotats, permetia que la instal·lació fos molt simple. A més, el mateix ajuntament informava cada mes a través de la pàgina web dels kWh i les tones de fertilitzant resultants de la planta. Flotats creu que aquest retorn no existeix a Catalunya i creu que seria bo poder tenir aquestes dades regularment per animar la ciutadania.

Una altra diferència d’aquesta planta era que feia codigestió, és a dir, que es tractaven residus de diferents orígens. En aquest sentit, Flotats també veu que s’hauria de valorar la possibilitat que es combinessin aquests residus a Catalunya – i així ho assenyalen a l’informe-, sobretot a les zones on la poca quantitat de matèria orgànica provinent de residus municipals no justifica la instal·lació d’una planta de biogàs. I també a la inversa. Per posar un exemple, Flotats assenyala que al Segrià hi ha 1.400 granges de porcí i boví. El 92,6% tenen un potencial de producció de biogàs inferior a 20 m3 biogàs/hora, prou baix com per a que cap granja se la pugui permetre per ella sola, perquè no li seria rendible. Per això, creu que cal impulsar projectes col·lectius que es puguin sustentar també econòmicament.

Narcis Margall, dc., 14/09/2022 - 12:21
Molt interessant article! A Dinamarca s'intenta que els residus organics, incloent els municipals, es recirculin com a co-substracte a les plantes de biogas ja existents que tracten purins - convertint-los en una pulpa sense impropis (>99,9% de puresa) i aixi el digestat es pot aplicar directament com a fertilitzant... per exemple l'empresa danesa www.ecogi.dk ofereix la tecnologia que ho fa possible.... La clau per fer el biogas viable i sostenible es considerar-lo com una solucio integral pels reptes ambientals de la ramaderia, industria i municipis (grans i petits) - mes informacio sobre el model danes de biogas a www.biogasdanes.es
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.